19 d’octubre de 2015
Presa de posició del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona amb relació a determinats continguts del document "Memòria de creació de la nova Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona

Des del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, havent tingut coneixement de les propostes contingudes en el document “Memòria de creació de la nova Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona”, resultat d’agrupar les actuals facultats de Medicina (campus de Medicina - Clínic August Pi i Sunyer i campus de Ciències de la Salut de Bellvitge) i d’Odontologia i l’Escola Universitària d’Infermeria després de la conseqüent anàlisi, vol fer arribar als més alts responsables de la Universitat de Barcelona, l’Administració Universitària i de Salut, al col·lectiu d’Infermeres i Infermers, estudiants d’Infermeria i ciutadania en general, les següents consideracions:

1. Aquesta anàlisi s’ha realitzat des del més estricte respecte a la voluntat de reforma d’estructures que està duent a terme la Universitat de Barcelona en la cerca d’una estructura que s’adapti millor a les necessitats i demandes de la societat, d’acord amb els canvis que l’educació superior ha experimentat els darrers anys.

2. Es parteix de la premissa general que plantegen experts reconeguts amb professionalisme que ens recorden que les tres característiques centrals de les professions són: la base d’un coneixement especialitzat, l’autonomia i el servei. La base de coneixement de les professions constitueix la peça central per a la justificació de la seva autonomia i s’expressa a nivell individual i col·lectiu, ja que només els membres de la comunitat professional disposen del coneixement suficient per a determinar -amb el màxim consens possible- el seu àmbit de competència, per a jutjar la competència dels seus membres i per a regular l’exercici professional. I així les professions –i la professió infermera com qualsevol altre- assumeix l’exercici d'autorregulació, sobre la base de criteris ètics i cientifico-tècnics que emanen del codi ètic de la professió i del coneixement específic que monopolitza.

3. En aquest sentit, només les professions en el seu conjunt -a cada una d’elles i només a elles- els correspon la definició, l’ampliació o la modificació de les seves competències. La regulació de l’exercici professional, doncs, sols pot fer-se des de la pròpia professió, a partir de la disciplina científica que li és pròpia, disciplina que la identifica com a professió. En el nostre cas, per suposat, la Infermeria.

4. La base de tota professió és el seu ensenyament. Totes les professions necessiten un cos teòric sòlid i específic per poder desenvolupar, créixer i assentar la professió. En el cas de les professions sanitàries també cal afegir la necessitat d’assolir uns valors professionals i una part molt important de pràctica clínica. Això permet desenvolupar el raonament crític i el criteri professional que reverteix indiscutiblement  en una millora dels serveis que prestem a la ciutadania. El pes d’aquestes parts l’ha de decidir els propis professionals si de veritat volem una societat ben cuidada.

5. La professió infermera, en tant que professió moderna, és relativament jove en el nostre país. Des de l’any 1977 els estudis d’infermeria es van integrar amb ple dret i de manera directa a formar part de les estructures universitàries. Això va permetre, amb molt d’esforç, aconseguir més autonomia, consolidar un cos de coneixement propi i créixer com a professió. I créixer com a professió –com totes les professions de servei-  és créixer en resolució de problemes que tenen les persones, les famílies i les comunitats, que no fan d’altres professions i que cal garantir a la ciutadania.

6. En els darrers anys s’observa un retrocés respecte l’autonomia en la presa de decisions amb referència a la formació de la professió infermera i  nombrosos estudis en països en que ens emmirallem, demostren que tard o d’hora acaba tenint conseqüències no desitjables en termes de resultats en salut. Subordinar la professió infermera sota el paraigües d’altres disciplines, per molt mínima que sigui aquesta subordinació, resta autonomia per decidir cap a on vol anar i com ha d’evolucionar en un futur. I restar autonomia és restar oportunitats als ciutadans i a les ciutadanes de poder comptar  amb  professionals  que volen responsabilitzar-se (i per tant decidir lliurement i de “ple dret”) sobre una pràctica professional amb un impacte directe i indiscutible sobre la salut.

7. La memòria esmentada conté aspectes fonamentals que situa a les estructures de gestió de l’ensenyament de la Infermeria en una posició de possible greu pèrdua d’autonomia.

8. Aquests aspectes fonamentals, minven considerablement la factibilitat de les decisions dels òrgans gestors de l’estructura de l’actual Escola ja que afecten a qüestions tant importants com l’assignació del professorat, condicions desfavoridores en la representació de membres a la junta de Facultat i càrrecs en el govern del nou centre, una unitat docent depenent de la UFR de Medicina, amb risc d’intervencionisme des d’altres disciplines i un llarg etc..

9. Mostrar el desacord, també, respecte la pèrdua del nom que ens identifica, Infermeria, en tant que disciplina professional. Aquest fet, esdevé una malaurada experiència que una part molt majoritària del col·lectiu infermer a Catalunya, ha viscut en primera persona, té molt present i no està disposat a haver de repetir. Aquest fet de la història recent de la professió infermera al nostre país, de la que encara en patim les devastadores conseqüències, ha constituït un obstacle fonamental en la recuperació de la nostra identitat cuidadora com en la imatge que hem projectat a la societat. Si bé la denominació de Ciències de la Salut és identificadora del conjunt de les professions de la salut, perd aquest tret identificador comú quan es fa constar una disciplina de manera preeminent per sobre la resta amb la única i feble argumentació d’una homologació internacional que el col·lectiu infermer no comparteix.

Exposades aquestes consideracions, la Junta de Govern del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, vol fer palesa la necessitat d’aturar la implementació de les propostes d’aquesta memòria per fer possible un diàleg efectiu amb les autoritats universitàries a fi de tractar aquells punts que posen en perill l’autonomia de decisió de la professió infermera amb la cura i profunditat que requereixen.
 
Barcelona, 15 d’octubre de 2015
 
Podeu descarregar el posicionament fent clic aquí.