Des del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) es veu amb bons ulls les estratègies que contribueixen a disminuir la fragmentació dels serveis, millorant-ne la seva funcionalitat. D’aquesta manera entenem la Gestió clínica (GC), no una activitat concreta sinó un conjunt d’activitats, en un entorn organitzatiu concret, la qual cosa fa que el seu significat pugui ser molt diferent, segons el context organitzatiu on es realitza. Aquesta característica implica un gran acord sobre el seu concepte per garantir-ne el seu bon desenvolupament.

 

Les experiències en textos reguladors al respecte d'Andalusia, Castella i Lleó, Galícia i Astúries i els seus resultats són ben diferents. Difereixen en la tipologia d'unitats, en la configuració de la seva estructura i són poc precisos a l'hora d'abordar qüestions com el procediment per atorgar els incentius als professionals o per a la designació del director/a, entre d’altres no menys importants com el propi objectiu de la mateixa. És pertinent que es valorin en profunditat aquestes experiències i assegurar que la universalitat del dret a la salut, la transparència i el rendiment de comptes en siguin principis rectors.

 

Des del COIB entenem la GC com un procés organitzatiu que incorpora als professionals sanitaris en la gestió dels recursos utilitzats en la seva pròpia pràctica clínica. Es transfereix la capacitat i la responsabilitat de la presa de decisions de gestió als professionals, per millorar la relació entre la qualitat i el cost dels serveis. Entenem les Unitats de Gestió Clínica (UGC) com les unitats assistencials estructurades en funció de criteris homogenis d’atenció mèdica i de cures infermeres per a processos específics amb l’objectiu de prestar eficientment serveis d'excel·lència.

 

La GC és, a la nostra manera de veure, una manera de respondre de manera més eficient a la demanda de serveis, d’una banda, i de l’altra al control de la despesa. L’eficiència, doncs, no ha de ser un objectiu per si mateix sinó un mitjà o la conseqüència de fer bé les coses. És a dir, fer les coses que cal fer amb els mínims costos, rendint comptes dels resultats en termes de salut de la població atesa i de la despesa emprada. Les infermeres i els infermers no podem estar més d’acord en aquest enfocament. Massa sovint, les infermeres som testimonis d’exemples de pràctiques de dubtosa necessitat, duplicitats o desaprofitament d’aportacions infermeres que el nostre sistema de salut té a l’abast.

Cal aclarir que el contracte que s’estableixi amb aquestes unitats hauria de contenir qüestions com la cartera de serveis, el pressupost assignat, els objectius assistencials i de qualitat, els objectius de docència i recerca i els criteris mínims de diversitat de l’oferta professional. Evidentment també els sistemes d'avaluació que s’estableixin han de mesurar objectivament, transparentment i de manera entenedora tant l’eficiència en termes de gestió econòmica com d’efectivitat en termes de millora de la salut de la població, no oblidant mai que la responsabilitat final de qualitat del servei prestat és pública.

 

La GC suposa atorgar als professionals la responsabilitat sanitària i social que li correspon a la seva capacitat de decisió. En aquest sentit, la GC exigeix del treball cooperatiu interdisciplinari, la implicació dels professionals en la gestió i la promoció de l’autonomia amb el propòsit que els professionals actuïn amb alts nivells d’autonomia i responsabilitat en les decisions que prenen.

Aquest precepte, fa que entenguem també que la responsabilitat de la direcció de les UGC no pot ser exclusiva d'una professió o una altra, sinó que haurà de dirigir les unitats on s'aplica, el/la professional que millor aconsegueixi la gestió descentralitzada de recursos per part dels clínics (metges i infermeres) com la gestió dels processos assistencials basats en l'evidència.

 

Per finalitzar aquesta petita reflexió, cal fer constar que és necessari ser molt curós amb la integració dels professionals a aquestes unitats assegurant el respecte als drets, de manteniment dels llocs de treball de les persones que formin part. Per a que els objectius de la GC i el bon desenvolupament de les UGC siguin possibles, cal d’esperit emprenedor però també de la confiança necessària que l’objectiu i el procés és clar i inequívoc.

 

Document aprovat per la Junta de Govern del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona.

 

Barcelona, 31 de maig de 2015 

 

Decarrega el document de reflexions fent clic aquí.