FacebookTwitterLinkedInGoogleEnviar...PinterestWhatsapp
6 d’agost de 2012
    IMG_2820.JPGL’advocada Rosalina Pujol és la responsable de la Oficina d’Informació Professional a l’Estranger (OIPE) des de la seva  creació l’any 2000. En els últims 12 anys aquesta oficina ha atès milers de casos d’infermeres i infermers que han volgut marxar a treballar a l’estranger.
     
    L’OIPE té com a principal objectiu orientar professionalment i ajudar les col·legiades i col·legiats a dur a terme les tasques burocràtiques necessàries per treballar com a infermeres fora de l’Estat. Segons Pujol es tracta “ de garantir que els i les professionals puguin exercir la seva feina en igualtat de drets”.
     
    Com està afectant la situació laboral a la marxa d’infermeres a l’estranger?
     
    L’oferta de feina ha minvat i això s’està notant. Si fa deu anys les infermeres joves sortien a treballar a l’estranger empeses per les ganes d’aprendre un idioma i conèixer un nou país, ara ho fan per motius essencialment econòmics.
     
    En els últims dos anys hem notat un increment exponencial, del 62%, en les demandes per sortir a treballar fora. El 2011, 185 professionals varen marxar fora mitjançant el nostre servei i enguany ja han demanat assessorament gairebé 700 professionals.
     
    I l’OIPE cerca llocs de feina per tots ells?
     
    No, el nostre servei oferei un acompanyament integral, però no és una borsa de treball. Ajudem a la col·legiada o col·legiat des del moment en que ens manifesta que està interessat en treballar a l’estranger. L’assessorem sobre quins són els destins més adequats al seu perfil, sobre com dur a terme els tràmits burocràtics i professionals necessaris i certifiquem la seva capacitat professional davant d’institucions estrangeres.
     
    De tant en tant podem tenir coneixement d’ofertes laborals concretes i els donem difusió, però aquesta no és la nostra funció principal.
     
    Llavors com poden accedir a ofertes de feina a l’estranger?
     
    Aconsellem que es faci  a través d’un servei de col·locació oficial. Aquestes institucions òbviament varien segons el lloc de destí. En el cas de l’espai europeu, EURES és el referent. En el cas de països del nord i el sud d’Amèrica,per exemple, parlem d’oficines diverses i sobre tot del marc que estableixen els convenis entre països.
     
    Nosaltres també orientem els professionals sobre quins son els principals recursos per trobar ofertes laborals en funció del país on volen anar a treballar.
     
    I quins són els destins preferits per les infermeres de Barcelona?
     
    El Regne Unit  i Irlanda, ja que l’anglès és la llengua estrangera més coneguda pel col·lectiu d’infermeres. Alemanya i els països nòrdics però estan començant a fer moltes i molt bones ofertes per als professionals de la salut espanyols.
     
    Què cal tenir per anar a treballar a l’estranger com a infermera?
     
    Qualsevol infermera titulada a Espanya és capaç de dur a terme les tasques professionals que s’exigeixen en altres països. Això sí, per a la majoria de destins, especialment a Europa, el coneixement d’idiomes es essencial.
     
    També cal tenir-ne ganes, estar motivat. Són processos que requereixen d’un plantejament seriós i meditat per part dels professionals. Es tracta d’una passa que determinarà molt el futur laboral i cal fer una tasca de recerca important abans de decidir el lloc de destí. Cal prendre’s un temps.
     
    Quin és doncs el temps mínim?
     
    És molt variable i depèn del país de destí, però podem dir que si volem anar a un país europeu, el període mínim seran tres mesos, mentre que si el que volem és anar més lluny, el procés de recerca de feina i els tràmits burocràtics poden arribar a durar dos anys.
     
    És doncs un període bastant llarg. No es troben amb casos que demanen més urgència?
     
    L’objectiu sempre és sortir a treballar fora amb els mateixos drets que les infermeres tenen al país de destí. És a dir, amb la garantia que treballarem en la categoria i amb les condicions adequades i no per sota de la nostra qualificació.
     
    Per això s’han de fer recerques exhaustives de possibles llocs de feina, conèixer a fons la situació laboral de les infermeres al país de destí escollit, valorar l’entorn laboral de diferents països per poder escollir el més adequat a les nostres necessitats i també tramitar els documents amb temps suficient.
     
    A l’OIPE treballem per a que les infermeres no estiguin soles davant tota aquesta feina.  Es tracta d’un procés complex en el que hem d’estar molt segurs de les passes a seguir. En tot cas, no hem de desconfiar de les solucions ràpides.
     
    Amb l’actual situació laboral les presses ens poden jugar una mala passada, no és així?   
     
    En efecte. Hem de tenir clar que la via ràpida per anar a treballar fora no existeix.
    Hi ha moltes ofertes que al principi ofereixen molts complements, però que al final es converteixen en un vincle contractual que lliga molt fortament els professionals i no compensa. Altres vegades fins i tot, les condicions promeses no es compleixen adequadament.
     
    Com podem estar segurs d’una oferta doncs?
     
    El millor és cercar les ofertes de feina a través de pàgines oficials i de institucions públiques d’ocupació que avalin la serietat de l’oferta. També hem de ser conscients que el que ens han de proporcionar és una feina, una oferta laboral.
     
    Aquells contractes que a més d’un sou comprenen complements com l’habitatge o les classes d’idiomes solen ser fortament vinculants. Sempre podrem fer-nos càrrec d’aquestes necessitats per el nostre compte, si el contracte preveu una remuneració adequada.
     
    Com podem valorar la bondat d’una oferta en el context d’un país que no coneixem?
     
    Per això també està l’OIPE. Un dels nostres serveis és estudiar precontractes. Es tracta d’un document previ al contracte final on els contractants especifiquen totes les condicions. És un document que les empreses faciliten quan cerquen professionals fora de les fronteres dels seus països.
     
    I podem trobar empreses que cerquin les ofertes a l’estranger des de Catalunya?
     
    És millor fer-ho a través d’organismes oficials. D’aquesta manera reduïm al màxim el nombre d’intermediaris i el procés esdevé més senzill. Tot i així cada cop existeixen més empreses privades que ofereixen serveis per a la col·locació laboral de professionals a l’estranger.
     
    Si finalment decidim fer servir aquesta via, hem de ser molt curosos i assegurar-nos de la veracitat i qualitat de l’oferta i del servei; i entendre que aquests intermediaris només haurien de facilitar aquells aspectes relacionats estrictament amb l’oferta laboral.
     
    Algunes d’aquestes empreses poden demanar diners per avançat i fins i tot oferir-nos la tramitació de la documentació necessària per treballar a l’estranger. En aquests casos, recomanem que es tingui encara més cura i es cerquin referències fiables de l’empresa. Hem de pensar que, especialment pel que fa a les tramitacions burocràtiques el col·legi professional és el intermediari idoni amb els col·legis  o institucions a l’estranger. 
     
    Fes clic aquí per demanar cita prèvia a l’OIPE.