Apoderament, emprenedoria i nous rols autònoms infermers
Realment estem vivint moments històrics i aquesta vegada la infermeria no pot quedar-se enrere. Certament són moments altament difícils, complicats, complexos.... Malgrat això, hem de recordar que sempre, des del principi del món, els moments de crisi han estat moments importants, molt especials, plens de noves i interessants oportunitats, encara que en el seus inicis, les inconveniències no ens deixin veure en perspectiva tots els potencials inherents que hi tenen i que s’han d’aprofitar.
Quan observem les crisis, ens adonem que malgrat les múltiples dificultats, algunes d’elles poden convertir-se en oportunitats. Unes vegades degut a que ja no es pot mantenir la mateixa situació d’abans i quasi bé per obligació hem de tirar endavant i, de tal manera, descobrim alguna cosa nova que funciona molt millor. Altres vegades és perquè la situació evoluciona de forma natural marcant un pas cap endavant inevitable i que, com es tracta d’un pas evolutiu, esdevé alguna cosa millor que l’anterior.
De qualsevol manera, per aconseguir que els moments difícils es converteixin en oportunitats, hem de passar primer per un procés de canvi. I els canvis sovint es produeixen a través de les crisis. En realitat, les crisis forcen els canvis. Com passa amb les crisis que tenen les persones en el seu propi creixement. Nosaltres com infermeres ho coneixem molt bé perquè sabem molt d’aquestes situacions crítiques.
Créixer, sempre, obligatòriament, significa passar pel canvi, que també inevitablement porta implícita la crisi. Les infermeres ho reconeixem molt bé a escala petita, a escala de persones, però potser ens costa més de reconèixer a escala més gran. A escala gran, les crisis poden ser tan imperceptibles i lentes com una onada suau que llisca sobre la sorra de la platja i que gairebé no és visible perquè sembla que res no es mou en el mar. O també pot aparèixer en la forma d’un tsunami imprevisible, destructor, de proporcions inabastables, que ens agafa desprevinguts i a contrapeu. Entre una i un altra situació hi ha molts gradients possibles per una crisi.
Tot fa pensar que la crisi que vivim en l’actualitat té característiques del segon tipus, las de tipus tsunami. Que com fan tots els tsunamis, té efectes a molt llarga distància degut a això que denominem globalització i, que a la vegada, aquestes grans onades crítiques forcen canvis molt profunds i extrems en els teixits de les societats i consegüentment de les professions.
La forta onada de la crisi que tenim ara va començar sent financera, després va ser política i ara ja ha arribat a esdevenir una crisi de la societat que, si mirem bé, és com hem passat moltes d’altres en la historia de la humanitat però que, a l’igual, està determinant un procés profund de dubtes, controvèrsia i reorganització.
En definitiva, s’està promovent un gran canvi social i cultural, motiu pel qual moltes professions hauran de readaptar-se, sobretot les professions de serveis com és la nostra. Es tracta d’un canvi aparentment lent encara que inexorable, com reconeixen actualment molts sociòlegs de prestigi internacional reconegut com és en Manuel Castells [1]. Es tracta d’un canvi que, aquesta vegada, ha arribat per quedar-s’hi i per impulsar remodelacions socials, culturals i professionals molt més profundes del que encara estem disposats a reconèixer.
Sigui com sigui, lent o ràpid, gran o petit, el més important és adonar-se’n que el que no s’ha de tenir mai és por del canvi. Simplement perquè en la vida sempre hi està present com un fenomen vital inexorable. I les infermeres som molt expertes en la gestió dels fenòmens de la vida.
Com pot afectar el canvi que estem vivint a la professió infermera?
Si sabem veure-ho i aprofitar-ho, el canvi pot obrir-nos noves possibilitats d’acció professional. Una d’aquestes possibilitats està representada per l’evolució, en els últims vint anys, de nous rols associats al desenvolupament de noves competències avançades en infermeria, com és, entre d’altres, l’assessoria de salut dirigida a persones o com ara la competència de més alt nivell, junt a la recerca, que és la consultoria dirigida a empreses[2].
En l’actualitat, encara ens queda per explicar a la societat, molt millor del que ho hem fet fins ara, que les infermeres no només ens ocupem de la malaltia i de la mort si no que ens ocupem també de la salut i de la vida. Ens ocupem, tanmateix, d’ajudar a les persones a adaptar-se a qualsevol situació que se’ls hi presenti i que sigui susceptible de generar dificultats, estrès o disfuncions, de qualsevol mena, i que pugui influir en el seu estat de salut físic, mental, emocional, espiritual, relacional, laboral, sòcio-cultural i de medi ambient.
És precisament això el que fem específicament les infermeres quan, posteriorment a un procés formatiu específic, exercim el nostre rol, purament autònom, com assessors de salut. Quan ho fem, ajudem a reorientar i reorganitzar projectes de vida saludables a tots els nivells exposats amb anterioritat (físic, mental, emocional, espiritual) i en tots els àmbits de la vida (personal, relacional, laboral i sòcio-cultural).
Això és així degut a que la infermera s’ocupa de les persones en qualsevol lloc en que hi siguin (família, grup, empresa), en qualsevol etapa del seu cicle vital per la que passin i en qualsevol circumstància de la vida en la que es trobin, amb l’objectiu de millorar la seva salut, el seu benestar i les seves condicions de vida, no només de la vida física i les seves conseqüències directes.
De fet, si ho mirem des d’aquesta perspectiva molt més àmplia, la infermeria és actualment la professió més diana, la que es troba en millor situació, la que posseeix en el seu conjunt els coneixements que són més transversals per ajudar a les persones, grups i empreses a que travessin les seves etapes difícils, compromeses, crítiques i de canvis, amb els majors nivells de salut, benestar, qualitat de vida i resultats possibles.
Encara que aquests nous rols ja s’efectuen des de fa temps per algunes poques infermeres, encara es realitzen d’una manera minoritària i generalitzar el seu us és tot un repte professional que encara no hem pogut aconseguir degut a que ens manca reforçar el nostre apoderament[3]. Ens manca una mica més de potència, d’habilitat per sortejar les pors que encara ens fan de fre en algunes ocasions, quan es tractaria de llançar-nos a desenvolupar tot el nostre potencial d’acció purament infermer.
Pot ser que mai hàgim tingut un moment històric millor per a mostrar i per a demostrar la nostra gran vàlua com professionals centrals en els sistemes de salut, fonamentals i imprescindibles tant pel desenvolupament social com per els de les persones i les empreses. Aquest és el nostre gran repte i la nostra gran oportunitat: Conquerir i fer visibles els nous espais, les noves zones d’acció professional en les que desplegar encara més els nostres rols autònoms.
Això si, per desplegar-los, els rols autònoms, també necessitaríem utilitzar estratègies que resulten més fàcils de posar en marxa per fer visibles aquests nous espais infermers. Les estratègies que estan funcionant molt bé actualment, també per d’altres professionals, passen per propiciar el canvi mitjançant la innovació professional que genera i implementa nous rols, nous productes o nous serveis infermers, facilitar l’emprenedoria[1] que es desenvolupa dintre de les nostres institucions, o la que es porta a terme a través de la creació d’empreses, així com estimular l’exercici lliure professional en les seves facetes múltiples.
Avenços de la infermeria: Emprenedoria professional
Quan penso en els avenços de la professió, recordo molt bé que per poder impartir una de les meves primeres formacions avançades per infermeres, ja fa uns trenta anys, vàrem tenir que posar-li al curs un nom complicat perquè encara no es podia anomenar certs temes amb les paraules de rol autònom, holisme, o teràpies naturals, si volies aparèixer com un professional seriós. Per poder ensenyar relaxació, visualització i d’altres noves tendències en infermeria, vàrem tenir que canviar el nom al curs i posar-li el títol de: “Utilitzant recursos originals davant problemes vells” per no aixecar les susceptibilitats de ningú.
És sorprenent advertir que en aquells temps no tant llunyans, si deies que treballaves amb l’estrès i la seva influència sobre la malaltia podien tractar-te en el millor dels casos d’il·luminada. Ara ho tenim tant incorporat a la nostra vida professional, que ens sembla impossible que això que explico hagués passat fa tant sols tres dècades.
Les infermeres hem fet molt de camí en aquestes últimes dècades, però encara ens queden molts espais professionals per conquerir. Crec sincerament que si apliquem la nostra potència, el que nomenem com apoderament, podem estar just davant de la possibilitat d’aconseguir entrar en l’Edat d’Or de la infermeria.
Encara que, per arribar-hi, necessitem moltes més infermeres emprenedores, infermeres pioneres, infermeres innovadores, infermeres que revolucionin els aspectes professionals autònoms amb idees creatives que siguin realitzables. Que obrin nous camps d’acció professional i els dotin d’instruments viables. Que desenvolupin en més profunditat alguns dels camps en els que ja som sèniors. Que impulsin d’altres que en l’actualitat ja són emergents o que s’atreveixin a investigar sobre terrenys inexplorats dels que ni tan sols s’han formalitzat els seus noms. Necessitem més infermeres que sobretot aportin més “valor afegit” a la professió i que ajudin a reforçar socialment la que hauria de ser la nostre imatge professional.
És important considerar que ser emprenedor no només significa ser capaç de crear una empresa. Ser emprenedor implica crear noves condicions per fer coses. Suposa fer una aposta per alguna cosa nova o per alguna cosa que té un cert risc. Per això és tan important agafar-se al coratge professional i a la valentia personal per ser emprenedor. I no tenir por del fracàs si no ens en sortim a la primera, perquè el pitjor del fracàs que pot aparèixer en un context d’innovació, sempre sorgeix de no haver-ho intentat mai.
Rols autònoms i lideratge apoderat
Un altre dels aspectes fonamentals és el paper dels líders en relació al desenvolupament professional que ha d’estar especialment lligat amb impulsar la transformació de la professió a través dels seus rols autònom.
Un dels desafiaments més importants avui dia per als dirigents d’infermeria és estimular al col·lectiu per a que creguin en les seves pròpies capacitats reals d’autonomia i en posar el màxim d’esforç possible en ajudar a realitzar aquest camí. És una assignatura que tenim pendent com líders, gestors, docents, ideòlegs, creatius de la professió, que és convèncer als professionals de que tenim poder i coneixements per a exercir la nostre autonomia i per avançar. Si no ens ho creiem primer nosaltres fermament, no hi haurà res ni ningú en el món que pugui convèncer els altres del nostre potencial i de totes les nostres capacitats.
El repte és avivar un sistema professional que donat el nivell de dificultats actuals en les que es troba quotidianament, en masses casos està desmotivat, desencantat i cansat de lluites estèrils i de paranys, desil·lusionat desprès d’haver-hi posat molta energia en alguns avenços que han acabat sent retrocessos. No puc deixar de pensar que el col·lectiu infermer és un dels col·lectius professionals que es forma més i més intensament al llarg de tota la seva trajectòria, mentre que aquest fet, molt poques vegades es tradueix en una major visibilitat ni en un major reconeixement professional, cosa que no passa en d’altres professions.
Com a líders responsables és important que reforcem el nostre col·lectiu per a que pugi recuperar la il·lusió, posar en les seves mans projectes interessants que revifin la seva motivació i dissenyar estratègies, les més eficaces possibles, per convèncer els sistemes polítics, socials i professionals dels nostres potencials i de les nostres capacitacions per assolir l’èxit en els nostres objectius professionals.
Com infermeres que lluitem per obrir nous camins professionals mitjançant rols autònoms, aportem solucions innovadores que resolen tant els vells com els actuals problemes de salut personals, socials i laborals. Proporcionem nous instruments que donen un alt valor afegit a les cures de salut. Facilitem una perspectiva professional única, molt valuosa per la resolució de problemes i per ajudar a redirigir processos complexes en temps difícils. I finalment, subministrem un recolzament, indispensable i únic, per ajudar a que les persones, els grups socials i les empreses, resolguin i recondueixin les seves dificultats crítiques actuals i puguin solucionar-les amb bons nivells de salut, eficiència i millora dels resultats.
És veritat que les infermeres, massa cops hem quedat relegades a la insignificança i hem sigut catapultades a llocs secundaris o d’invisibilitat degut a que hem estat molt poc reconegudes i valorades en general. Però, per tot el que encara som capaces de realitzar, per tot el que ens queda per aportar i per tot el que podem fer de gran vàlua per a fomentar, prevenir i recuperar la salut; sense qüestions i sense dubtes: som i representem una de les grans esperances professionals per augmentar el benestar de les persones, la qualitat de vida de la població i la salut general de la societat, en un món que cada vegada amb més força necessita “cures”, ajudes, reorientació i solucions.
Per tant, seria interessant que no oblidéssim mai el que deia Mahatma Gandhi[1] “Quasi tot el que realitzi semblarà insignificant, però és molt important que el faci.” Aquest podria haver estat el nostre lema professional durant molt de temps. Però, allò que en un altre temps potser va ser apercebut com insignificant en la professió infermera, pot estar evolucionant en l’actualitat fins a esdevenir, silenciosament, en aquests nous temps que corren, en la construcció imminent de l’Edat d’Or Infermera.
Sol Muñoz Moreno, directora de l'IDIC
1] Sociòleg espanyol de gran transcendència internacional, escollit entre els pensadors mundials més influents del 2014 i del grup d’investigadors més reconeguts en Ciències Socials. Catedràtic de Sociologia de la UOC, de la University of Southern California, de Berkeley i de Cambridge, entre d’altres activitats acadèmiques rellevants i càrrecs distingits.
2] En moltes ocasions els conceptes d’assessoria i de consultoria poden confondre’s o són utilitzats de manera indistinta. En general podem dir que assessorem a les persones i realitzem consultories en les empreses, organitzacions o institucions, per la qual cosa els instruments utilitzats per al diagnòstic i la resolució de problemes són diferents en forma substancial.
[3] Concepte en expansió des de 1985 i lligat a diferents definicions que adquireixen el seu significat segons el context en que s’utilitzen. En el nostre context està referida a l’adquisició de poder i d’autonomia per part del grup professional d’infermeres per a proveir-se de força i expandir els seus recursos i capacitats amb la finalitat de millorar la seva situació.
[4] Efecte d’emprendre. Iniciativa d’una persona per a portar endavant una obra, un negoci o un projecte que es desenvolupa amb esforç per poder fer realitat una idea. L’emprenedoria precisa d’habilitats com ara el dinamisme, la creativitat, la flexibilitat i la capacitat d’assolir riscos per a generar oportunitats. Resulta essencial per a que les societats evolucionin ja que permet innovar i transformar coneixements en productes o serveis més satisfactoris.
[1] (1869-1948) – Advocat, polític i gran pensador, líder del nacionalisme indi. Practicant de la filosofia de la “no violència”, ha arribat a convertir-se en un dels grans líders espirituals i activistes pro drets humans de l’historia.