Carles Capdevila, que ha viscut la seva aproximació personal al sistema de salut i als seus professionals arran de la seva pròpia situació de salut, destaca la feina de la infermera, sovint invisible, i les encoratja a reivindicar-se com a col·lectiu.

Com ha canviat la teva visió de les infermeres aquests darrers mesos?

Ens aquests 15 mesos des que se’m va diagnosticar un càncer, m’he n’he adonat de tota la feina que fan les infermeres, del rol que tenen i de la seva invisibilitat. Penso que en general el sistema de salut i com s’atén a les persones hauria de canviar i qui pot ajudar més a fer aquest canvi són les infermeres. L’atenció s’ha de veure d’una manera integral, ha de tenir una visió holística, i d’això en saben molt les infermeres perquè són elles les que estan més a prop de l’usuari. Per això estic fent campanya, no a favor de les infermeres, sinó de la salut en general. Seria bo que se les escoltés més i que se les tingués en compte perquè tenen una informació útil i de primera mà sobre com estem i ens sentim els usuaris.

En aquesta línia t’has autoproclamat el president del club de fans de les infermeres.

Quan et converteixes en una persona amb càncer te n’adones que a Catalunya tenim un sistema de gran qualitat i que funciona, però també tens moltes pors, tens molts problemes de salut derivats del tractament i necessites estar acompanyat. Sempre he trobat una infermera donant-me la mà, preguntant-me com estava, donant-me aquesta humanitat tan necessària a més a més de tota la feina que fan en l’atenció a l’usuari. Per això penso que és molt important la seva feina i per desgràcia només ho valorem quan estem en una situació crítica.

Perquè penses que cal explicar més i millor què fan les infermeres?

M’ha sorprès molt veure que de vegades les mateixes infermeres assumeixen un rol secundari. S’ha de reivindicar i tenir més visibilitat, ja no només per elles sinó per la millora del sistema de salut, i més en un moment com l’actual en que tot es tecnifica i es deshumanitza. Cal tenir una visió integral de l’usuari i fer hospitals més humans, a mida de les necessitats de les persones. Hi ha unes estructures hospitalàries molt eficients però falta posar al centre a l’usuari i al seu voltant a la gent que més el coneix, com les infermeres.

Quins són els principals reptes que té actualment l’atenció sanitària segons la teva experiència?

Que l’usuari estigui al centre el sistema i també tenir una visió integral perquè, per exemple, en una persona amb càncer, és molt important el seu tractament amb quimioteràpia però també la seva dieta, el seu estat emocional, la cura de les dolències que li ocasiona el tractament... Jo també reclamo un esperit més artesanal per a que cada professional se’n faci càrrec de l’usuari com a persona sencera i que no ens tractin com a trossos, per especialitats.

Una bona comunicació amb l'usuari és clau perquè no és només que comunicar bé millori, sino que també comunicar malament agreuja.

Tenir una bona comunicació amb l’usuari, també cura?

Això és clau. No és només que comunicar bé millori, sinó que comunicar malament també agreuja. Hi ha moltes tensions innecessàries que vénen d’una mala comunicació. Per això s’ha de formar millor els professionals en qüestions de comunicació. Poden ser molt bons professionals però sovint no saben tractar amb persones, no tenen empatia. En infermeria el cas de les infermeres, la majoria es comunica molt bé són molt empàtiques però també m’he trobat d’alguna que et tracta com un nen i d’altres que exerceixen amb un to autoritari, amb ànima militar. És molt important que només mirant-te als ulls vegin si avui estàs simpàtic o no tens ganes de parlar. L’essència és posar-te en la pell de l’altre.

Com a comunicador, què recomanaries a les infermeres?

Penso que calen referents reconeguts, infermeres que tinguin ganes de parlar, que surtin als mitjans i generin notícies. El tenir cura, en general, no és mediàtica però cal vendre-ho, explicar-ho, tenir un discurs clar i creure en ell. Sempre dic que les infermeres teniu la millor feina del món, una feina molt difícil però que és la més important perquè teniu cura de la gent. En el camí cap a la visibilització cal que les organitzacions les escoltin però, a més a més, que els donin poder de decisió per a fer aquest canvi possible.