Preguntes freqüents
Quines són les meves responsabilitats legals?
La infermera, a més de la responsabilitat ètica ostenta altres responsabilitats.
Aquestes són de diversos tipus:
- Administrativa, derivada de les normes que han dictat les diferents Administracions públiques.
- Laboral que dependrà de la modalitat de prestació de serveis, ja sigui com a autònom, empresari o contractat per altri, també variarà segons el tipus de contracte, la titularitat de l’empresa o institució.
I, directament relacionada amb la pràctica professional, les responsabilitats civil i penal. La responsabilitat civil implica la obligació de reparar el possible dany causat en l’exercici professional i la Penal suposa la imposició d’un càstig per el fet d’haver comès un delicte, ja sigui de forma voluntària o per una conducta imprudent en l’activitat professional.
Per no incórrer en imprudència cal preveure la possibilitat de causar aquells danys que son previsibles i poder acreditar que s’han procurat evitar els que són evitables.
Per tant, és precís prendre les mesures precautòries per evitar possibles contagis a tercers i disposar dels mitjans per poder acreditar que s’ha actuat segons els criteris de la normopraxi, assistencial, el que implica, a més de una pràctica tècnicament i científica correcta, acorda amb les normatives ètiques i legals, idoneïtat de mitjans i el respecte als drets de l’usuari. Tot això observant les actituds d’atenció, diligència, perícia i prudència.
Cal dir, òbviament que, el que s’ha esmentat es refereix a situacions ordinàries, no als casos d’emergència o força major en que llavors caldrà, com a facultatius que son les infermeres, que valorin en cada cas concret la balança de possible risc en relació al benefici esperat i actuï responsablement.
Què hi pot fer la meva empresa o organització?
Com a proveïdors de serveis, els centres són responsables de garantir la seva qualitat i seguretat. Per tant, en el marc de la gestió per competències, en que cal definir els llocs de treball segons els coneixements, habilitats, capacitats i actituds requerides pel seu desenvolupament, caldrà que es tinguin en compte, de la mateixa manera que es fa amb els privilegis, les restriccions per algunes activitats o tècniques que puguin derivar-se de l’estat de salut de cadascun dels professionals de l’organització, especialment si comporten algun risc per als usuaris.
Quines responsabilitats té la meva empresa o organització?
Així doncs, a més de les responsabilitats professionals, ètiques, administratives i laborals, es pot incórrer també en responsabilitats legals, penals i civils, de manera que les recomanacions per reduir el risc de contagi i incrementar la seguretat deis pacients que han de prendre els centres i els professionals, impliquen una protecció davant eventuals procediments jurídics.
El COIB, a més de protegir els interessos dels consumidors i usuaris dels serveis infermers, ha d’ocupar-se de la defensa dels interessos professionals dels col·legiats, especialment en les temptatives d’extingir els contractes per la via de l’acomiadament disciplinari improcedent o de l’acomiadament objectiu per incapacitat sobrevinguda, ja que l’acomiadament es podria considerar nul per afegir-hi un element de segregació que el faria discriminatori.
També les organitzacions i les empreses sanitàries, dedicades a tenir cura de la salut de la societat, tenen una obligació moral de crear un clima ètic on l’empresa no només ha de tenir en compte els accionistes/els seus beneficis sinó que també aquesta es deu als afectats per la pròpia empresa en aquests cas als pacients, residents, treballadors, professionals, etc. a tot el context que envolta i que te tràmits amb l’empresa. Valgui aquest argument per dir que l’empresa que te cura de la salut de les persones que composen una societat ha de tenir cura també, de la salut del seus treballadors.
Les empreses tenen responsabilitat per les conseqüències de les seves decisions.
La infermera té dret a la protecció de la seva dignitat, a la intimitat i a la confidencialitat de tota la informació relacionada amb el seu estat de salut. Així ho determina l’article 10 de la Llei General Sanitat, l’article 22 de la Llei 31/1995 sobre Riscos Laborals, referent a que aquestes mesures de vigilància i control de la seva salut i l’article 25 d’aquest mateixa llei, que fa referencia a l’obligació de l’empresari de garantir de manera específica la protecció dels seus treballadors, i l’ordre 21/2000 DOG que empara el dret a la imatge, la intimitat i l’honor
Responsabilitats ètiques de l'empresa
L’empresa ha de garantir la qualitat i la seguretat envers els seus usuaris. Alhora ha de facilitar el lloc de treball adient depenent de l’estat de salut de cadascun dels professionals dins de l’organització, especialment si comporten algun risc per als usuaris.
L’empresa ha de mantenir actualitzades les precaucions que els professionals i els centres adopten per prevenir i reduir el risc de contagi, així com formació continuada actualitzada en mesures de seguretat i prevenció.
També ha de garantir la protecció de la dignitat, intimitat i confidencialitat de tota la informació relacionada amb l’estat de salut dels professionals.
Què cal fer quan una estudiant de practiques es punxa a l’hora d’administrar una medicació?
L´alumne comunica l´accident al tutor clínic, supervisió d’infermeria i tutor acadèmic del centre on s’ha produït, aquest últim contactarà amb l’escola per tal d’iniciar el protocol establert. El centre docent facilitarà al alumne les dades, nom i adreça del centre de referència assistencial, així com la documentació que necessita per tal que pugui dirigir-se i esser atès.
Actuacions post- exposició
En primer lloc es revisa la historia del pacient font per la recerca de serologies d’hepatitis B (Ag VHBs), hepatitis C (Ac VHC) i VIH, pràctiques de risc que puguin exposar-lo a transmissió d’infeccions i l’existència d’altres patologies transmissibles per sang.
Si es disposa de serologies positives a alguna d’aquestes patologies, es considerarà com a font de risc i caldrà fer el seguiment pertinent al alumne. Si no es disposa d’aquesta informació, previ consentiment del pacient o família, cal fer una determinació en sang de VHB, VHC i VIH.
En el cas que els resultats del pacient font s’hagin de lliurar a tercers, es farà de forma anonimitzada.
En aquells casos en que no es coneix la font o bé, tot i ser coneguda, no es pot realitzar l’estudi serològic de la font, es considerarà la pitjor de les situacions possibles, es a dir es considerarà com una font amb risc de contagiar l’hepatitis B, C i la infecció per l’VIH, i caldrà fer la profilaxi I el seguiment adequat
Al alumne, com a primera actuació davant de tot accident biològic, es revisarà si ha rebut totes les dosis de vacuna d’HVB i es comprovarà el seu estat immunitari al hora que es farà una determinació bassal d’HVC i VIH.
El centre docent ha de facilitar al alumne la informació necessària en referencia a on es realitzaran aquestes determinacions analítiques segons l’acord que tingui l’escola i el centre de practiques, mantenint en tot moment la confidencialitat del pacient font i l’alumne.
L’aplicació del protocol establert ha de garantir que es realitzarà determinació serològica tant al pacient font (quan es conegut) com al receptor el més aviat possible i sempre que es pugi en les primeres 4 hores.
El centre docent facilitarà al alumne les dades, nom i adreça del centre de referència assistencial, així com la documentació que necessita per tal que pugui dirigir-se i esser atès.
Com ha d’actuar un professional sanitari davant una exposició accidental a sang o fluids biològics
Quan un professional sanitari en el desenvolupament de la seva tasca, pateix una exposició a sang o fluids biològics, ja sigui per via percutània o cutani mucosa, ha d’activar el protocol establert en el seu centre.
Mesures immediates
En cas d’exposició percutània:
- Rebutjar l’objecte causant al contenidor corresponent per evitar lesions a altres treballadors
- Deixar sagnar la ferida sota l’aigua corrent
- Rentar les mans amb aigua i sabó
- Aplicar un antisèptic (povidona iodada al 10%, clorhexidina). Evitar solucions alcohòliques i està contraindicada l’aplicació d’agents càustics (lleixiu).
- En cas d’exposició cutani-mucosa:
- En cas d'esquitxada sobre pell íntegra o mucoses, esbandir amb aigua corrent; si és sobre l’ull irrigar amb sèrum salí isotònic abundant.
Valoració del risc:
- Valoració del risc: Informar-se dels resultats serològics (VIH, VHB y VHC) de pacient font. Si no existeixen determinacions recents, amb el seu consentiment o el de un familiar, fer una determinació en sang de VHC, VHB, VIH. Acudir immediatament a la Mútua d’accidents segons protocol del Centre amb tota la informació disponible.
- En cas de serologia negativa del pacient font es recull la documentació de l’accident, però no es necessari fer seguiment al treballador. Si la serologia del pacient font es positiva a VIH, VHB i VHC i per tant es un accident amb risc de transmissió de malaltia, es farà seguiment serològic corresponent al treballador. En aquells casos en que no es coneix la font o bé, tot i ser coneguda, no es pot realitzar l’estudi serològic de la font es considerarà la pitjor de les situacions possibles, es a dir, es considerarà com una font amb risc de contagiar l’hepatitis B, C i la infecció per l’VIH i es farà el seguiment corresponent al professional.
- En funció del cas es plantejarà la profilaxi post exposició necessària, vacuna antitetànica, vacunació hepatitis B, medicació retroviral, etc.
Actuacions relacionades amb el professional sanitari
Com a primera actuació davant de tot accident biològic, es comprovarà l’estat immunitari del professional respecte a l’hepatitis B.
Si el professional no està vacunat de l’Hepatitis B, s’iniciarà la pauta vacunal completa (preferentment una pauta ràpida ja que el professional seguirà exposat a nous riscos d’exposició de forma immediata) i la titulació d’anticossos VHBs entre 1 i 2 mesos després de la darrera dosi.