La Vocalia de Ciutadania organitza aquest webinar per analitzar la problemàtica de la solitud no volguda i les possibles solucions per pal·liar-la i/o superar-la, des de la perspectiva d’una organització que treballa per alleugerir-la, d’una ciutadana que l’ha treballat a la comunitat i d’un infermer que n’ha de fer l’abordatge a la seva pràctica diària.

Programa

• Benvinguda/presentació a càrrec de la vocal de la Vocalia de Ciutadania, Paloma Amil
  Modera: Ma. Rosa Planesas, membre de la Vocalia de Ciutadania.
• Primera ponent: marc contextual del problema 
• Tres vídeos exposant el problema.
• Segona ponent
• Vídeo conclusions TFG infermera UdG
• Tercer ponent
• Preguntes i debat
• Conclusions

Ponents

• Pilar Rodríguez i Benito, treballadora social. Adjunta a Gerència/Directora Operativa ABD.
• M. Assumpció Roset i Elias, farmacèutica i biòloga. Doctora en farmàcia. Excomissionada d'alcaldia per a gent gran Ajuntament Barcelona.
• Jesus Garcia Romero. Infermer d'atenció primària. Diplomat en relacions laborals. 

Justificació

1. Tot i que experimentar la soledat no volguda no és exclusiu de les persones grans, sí que es dona més sovint en edats més avançades i són aquestes persones les que pateixen de manera més profunda els canvis de salut, psicològics i/o socials, tant personals com de la societat que els envolta.

Com afecta la soledat?

• La soledat, tot i no ser una malaltia, pot produir efectes en la salut física, com la disminució de la resistència a la infecció, l’increment de la pressió sanguínia, baixa energia o alts nivells de son i fatiga.
• També té conseqüències en el funcionament cognitiu general, amb un 20% més de probabilitat de deteriorament cognitiu, afectant la memòria, la velocitat de processament… arribant a detectar-se un major risc de patir demència i malaltia d’Alzheimer.
• Per últim, els efectes emocionals de la percepció de soledat no volguda estan vinculats a problemes de salut mental, depressió i desig de morir. És habitual que la persona pugui sentir por, desesperança, tristesa, buidor, baixa autoestima i vulnerabilitat. (FerSalut)

2. La solitud no volguda és una problemàtica que pateix especialment la gent gran que consisteix en un sentiment d’aïllament i solitud crònic de la societat. A Catalunya, un 22% de les persones grans viuen soles, i fins a 30 milions de persones a Europa se senten aïllades. Segons apunten diversos estudis, l’estrès crònic derivat del sentiment de solitud no volguda té un impacte directe en la salut: seria l’equivalent a fumar-se 15 cigarrets al dia, a ser dependent de l’alcohol, és dues vegades més perjudicial que l’obesitat i augmenta el risc de patir malalties degeneratives.

(article publicat al blog del clúster de salut mental de Catalunya)

3. Sempre hi pot haver una solitud no volguda, inclús enmig d’una munió de persones aplegades al teu costat. Sentir-se sol al mig del desert, sense ningú que t’escolti, bloquejat per expressar el teu desig en un món que mira cap a una altra banda.

4. El projecte Radars no ha deixat de créixer des de la seva creació, el 2018, i ara està present a 41 barris de Barcelona, on més de 1.200 persones grans participen i 250 persones hi fan tasques de voluntariat.

L’objectiu principal d’aquest projecte comunitari innovador és crear una xarxa de barri solidària per ampliar les possibilitats de detectar les situacions de solitud no volguda de les persones grans, abordar-ne els riscos i, sobretot, facilitar la vinculació al territori d’aquestes persones.

(Serveis Socials Ajuntament Barcelona)

5. Radars és un projecte comunitari impulsat per la Xarxa de Solidaritat de L’Ametlla del Vallès per pal·liar els efectes de la solitud no volguda i prevenir situacions de risc de les persones grans.

Volem treballar conjuntament amb els veïns i veïnes, comerços, farmàcies, entitats i equipaments, amb l’objectiu de pal·liar les situacions de solitud no volguda i les carències de les nostres persones grans.

(Ajuntament Ametlla del Vallès)