En primer lloc informar-te de l’existència d’una comissió d’experts (CAPRI) que ha elaborat un document sobre el tema i que trobaràs en aquest mateix apartat, on s’explica:

• Quines accions o actuacions pots fer en funció de l’estadi de la malaltia per actuar de forma ètica i evitar una propagació dels virus, mantenint en tot moment la confidencialitat.
• Com funciona la transmissió del virus d’infermera a malalt i quins són els mecanismes per evitar-los.
• Vacunacions o materials de biosegurat existents en el mercat
• Procediments específics de treball
• Formació contínua per evitar contagiar-nos o contagiar.
• Quins drets  i deures tens  com a infermera portadora.
• Tots aquests temes estan desglossats a la web, en cas de que tinguis més dubtes et pots adreçar a: Assessoria Responsabilitat Professional
   

Documents de referència

• Com actuar quan una infermera ésportadora del Virus de la Immunodeficiència Humana adquirida,del Virus de l’Hepatitis B o C 
• Cómo actuar cuando una enfermera es portadora del Virus de la Immunodeficiencia Humana adquirida, del Virus de la Hepatitis B o C

Si la infermera no sap que és portadora:

Cal fer un estudi serològic a la infermera i a l’usuari ,segons el protocol de cada centre.

Una vegada rebuts els resultats de l’estudi:

• Si la infermera no és portadora: no caldrà prendre mesures de control.
• Si la infermera és portadora: caldrà observar les recomanacions del document Com actuar quan una infermera és portadora del virus de la Immunodeficiència Humana Adquirida, del virus de l’Hepatitis B o C del COIB i es farà el seguiment serològic de la persona atesa.

Si la infermera és portadora:

• Procediments invasius no PIPE’s i de categoria I i II
  • Declarar-ho al servei de medicina del treball (prevenció de riscos).
  • Adaptar el lloc de treball eliminant actuacions de risc.
  • Aplicar precaucions estàndards

• PIPE’s
  • Restricció de la pràctica professional fins a que es produeixi la inactivació de la replicació viral, ja sigui de forma espontània o induïda pel tractament. (taula1).

Les malalties a què ens referim són les produïdes pel virus de la immunodeficiència humana, el de l’hepatitis B i el de la C, cal però valorar-les de forma diferenciada, ja que en els darrers anys s’han fet avenços farmacològics  importants, fet que ha provocat que algunes d’elles passin de ser altament contagioses a ser cròniques amb la disminució de la taxa de virus en sang.

El Virus de l’hepatitis B
Arran de l’aparició de la vacuna i de la seva administració en el calendari vacunal el personal sanitari ha pogut treballar amb més seguretat, sense oblidar les recomanacions bàsiques de les precaucions estàndard.

El Virus de l’hepatitis C
 Malgrat que les noves teràpies estan aconseguint que la malaltia no es presenti tan virulenta com abans i que la mortalitat disminueixi, és molt important que el personal sanitari que en sigui portador valori amb el seu metge, i l’equip de vigilància de la salut del centre de treball, la tasca que realitza i si aquesta pot ser susceptible de transmetre el virus als malats, sense oblidar utilitzar sempre les Precaucions estàndard que ens ajuden a evitar contagiar-nos i que nosaltres contagiem.

El Virus de la Immunodeficiència humana. 
Les noves teràpies han permès que molts del portadors presentin una disminució de virus a sang fins a nivells indetectables, per tant es important que amb el seu metge i l’equip de vigilància de la salut acordin si les tasques que realitza presenten algun risc per als malalts .
En el document de la web trobareu unes taules on podeu valorar si sou un personal de risc o no, en funció de la carrega viral i de les tasques que realitzeu, d’aquesta manera podeu mantenir  la vostra confidencialitat sobre la malaltia.

Cal fer el mateix en tots aquests virus?

És molt important recordar que sempre hem d’utilitzar les precaucions estàndards, que ens ajudaran a evitar el contacte amb microorganismes que provoquen la majoria de malalties infeccioses.
Les més importants són:

• Una correcta higiene de les mans , amb un ús adequat dels guants.
• La utilització d’equips de protecció individual sempre que manipulem sang o fluïts     corporals o preveiem esquitxades.
• La utilització correcta del material tallant /punxant amb protecció de bioseguretat.

Per a més informació consulteu el document general

En cas de contacte amb material contaminat amb sang o fluïts corporals cal posar-se en contacte amb el Servei de vigilància de la Salut de l’empresa, amb la mútua assistencial en cas de treballar per comte propi i en cas de dubte amb el departament de  Assessoria Responsable Professional  del COIB, per rebre assessorament de quines són les actuacions que és poden realitzar o quines són les actuacions a fer, tan mèdiques com jurídiques.

Les practiques o procediments que poden representar el risc de transmissió sanguinea de virus son aquelles que el Center Disease Control (CDC) a l’any 1991 va denominar Procediments Invasors que Predisposen a Exposicions (PIPE).

PIPE és  “aquell procediment que hi ha risc de contacte, per accident, entre la sang d’un treballador sanitari i els teixits o ferida oberta d’un pacient. S’inclouen tots els procediments que es realitzen dins d’una cavitat oberta, ferida o espai amb poca visibilitat del pacient, en els que les mans o les puntes dels dits inclòs amb guants del professional sanitari no estan visibles durant tot el temps o estan en contacte amb instrumental punxant o tallant (s’inclouen aquí les espícules d’ossos o de dents). En aquests casos hi ha risc de lesió cutània del professional sanitari i que la seva sang entri en contacte amb mucoses o teixits del malalt.”

La Societat d’Epidemiologia de Salut d’Amèrica (SHEA) va establir al 2010 una classificació dels procediments en tres categories, segons els nivell de risc existent per la transmissió de patògens per la sang. (Quadre 1)

Quadre 1:

Classificació dels procediments associada al nivell de risc de transmissió de patògens transmesos per la sang.

Font: Adaptada de la SHEA

Categoria I:

Procediments amb risc mínim de transmissió de virus transmesos per sang.

Exemple: examen rutinari vaginal o rectal; exàmens endoscopis baixos: sigmoidoscòpia, colonoscòpia,...

Endoscòpies: coledoscòpia, broncoscòpia, etc.

 Categoria II:

Procediments en els quals la transmissió de virus transmesos per sang és teòricament possible però poc probable.

Exemple: utilització de dispositius d’accés venós i arterial que es realitzin sota la tècnica antisèptica amb aplicació de les precaucions estàndard.

  Categoria III:

Procediments en els quals existeix un risc definit de transmissió de virus transmesos per la sang.

Exemple: procediments realitzats de forma no electiva en Urgències, incloent massatge cardíac intern, realització d’un part, realització i sutura d’una episiotomia. 

Interacció amb usuaris amb risc important que mosseguin al professional.

Les mesures indicades per evitar la transmissió del VIH, VHB i VHC són les basades en les normes d'higiene recomanades per prevenir qualsevol infecció transmesa per la sang o els líquids corporals. 

Fer acompliment estricte de les precaucions estàndard

Les següents precaucions són d'aplicació sempre que pugui haver-hi contacte amb sang i altres líquids corporals amb independència de la situació serologia de l’usuari i del professional de la salut, llevat de la suor:

• Rentar-se les mans abans i després del contacte encara que s’utilitzin guants. El     fet d’utilitzar guants no evita la necessitat de rentar-se les mans
• Fer servir guants si hi ha possibilitat de contacte amb sang, líquids corporals o material contaminat i abans de tocar mucoses o pell no intacta. S'han de canviar després de cada contacte o manipulació amb un usuari, abans d'atendre'n un altre i sempre que es trenquin o es perforin. S’ha de tenir en compte el temps recomanat d’ús segons el tipus de material del guant.
• Rebutjar el material punxant o tallant en contenidors especials resistents a ruptures. No s'ha d'intentar encaputxar mai les agulles. Prioritzar sempre l’ús de material de bioseguretat.
• En cas de lesions cutànies exhudatives, abstenir-se d’atendre directament els usuaris i de manipular el material que s’utilitzi per realitzar procediments invasors fins a la curació de les lesions, excepte en situacions d’emergència no previsible. 
• Utilitzar material d’un sol ús quan hagi d’entrar en contacte amb sang i fluids orgànics. En cas d’utilitzar material reutilitzable s'han de seguir les normes de desinfecció o d'esterilització adequades.

Fer una correcta vacunació antihepatitis B
Tenint en compte l'elevada eficàcia i seguretat de la vacuna antihepatitis B, la vacunació és una recomanació ferma per als professionals de la salut no immunes, particularment els que efectuen procediments invasors. Òbviament, cal interpretar que també, doncs, per a les infermeres.

Utilitzant materials de bioseguretat i equips de protecció individual
Per a la realització de PIPE’s s'ha de procurar la utilització de doble guant i, quan sigui possible, si la tècnica a realitzar ho permet, de guants reforçats (guants amb malla metàl·lica) o guants antitall (amb fibra de Kevlar o aràmida). És molt important respectar la freqüència de canvi recomanada pel fabricant. 
La utilització del nou material de bioseguretat pot reduir significativament la taxa d'exposicions percutànies.

Formant-me i actualitzant els meus coneixements
Totes les infermeres tenen l’obligació professional i deontològica de mantenir actualitzats els seus coneixements sobre mesures de garantia de seguretat, nous materials i pràctiques tendents a minimitzar el risc d’infecció. S’ha de garantir que aquesta formació sigui iniciada a les universitats. 
Tots els centres - públics o privats- que es dediquen a atendre persones en els diferents àmbits de la salut tenen l’obligació de promoure programes de formació que millorin el nivell de coneixements i les pràctiques professionals. 

Amb restriccions a la pràctica professional
Tot i que el risc de transmissió de virus de la infermera portadora a malalt sigui baix, la restricció de seva activitat està justificada per raons de:

• Potencial gravetat de les infeccions que es poden transmetre.
• Absència de mesures d'immunoprofilaxi per algunes d'aquestes infeccions (VHC, VIH).
• Tractaments d’eficàcia limitada (no en tots els casos i no resolutiva).
• Malalties amb impacte emocional molt negatiu.
• Seria socialment inadmissible que sabent del risc no es prenguessin mesures per disminuir-lo.

Els criteris que es tenen en compte per efectuar les restriccions i les conseqüents recomanacions es fan en funció de la tasca que desenvolupen les infermeres. 
Les infermeres portadores que realitzen procediments invasors no considerats predisponents a exposicions i les que no en fan, podran desenvolupar la seva feina habitual amb la recomanació que apliquin amb rigor les precaucions estàndards. En qualsevol cas, la qüestió de si una infermera portadora pot continuar desenvolupant la seva tasca assistencial adequadament i sense risc per als usuaris, o bé si ha de canviar de lloc de treball, ha de ser determinada de manera individual, en funció del grau de risc existent.
Les infermeres amb una infecció activa pel VIH, VHB o VHC no podran efectuar PIPE’s. fins que no s'hagi produït una inactivació de la replicació vírica, espontània o induïda pel tractament.
La infermera portadora, que en el contingut del seu lloc de treball hi hagin inclòs PIPE’s, haurà de dirigir-se/assistir a vigilància de la salut del servei de prevenció del centre on treballa o al que li correspon si exerceix per compte pròpia, per tal que s’analitzi el cas i prengui les decisions oportunes pel que fa a:

• Determinar les activitats clíniques que realitza el professional. 
• Avaluar el risc de transmissió de VIH, VHB i VHC professional / usuari de les activitats identificades.
• Adequar el lloc de treball a les seves condicions específiques.

Malgrat que aquestes pautes d’actuació es dirigeixen a infermeres en exercici de la seva pràctica assistencial, es recomana que es facin extensives als estudiants de la titulació d’Infermeria.

El COIB disposa de una Comissió d’Assessorament per a la Prevenció de Riscos i Infeccions (CAPRI) que incorpora infermeres expertes en control de la infecció, responsabilitat professional, ètica i deontologia i prevenció de riscos laborals.
Aquesta comissió actuarà, principalment, com a òrgan d’assessorament a les infermeres portadores i d’avaluació de la situació d’aquestes infermeres respecte la seva pràctica professional, emetent les recomanacions adients en aquesta matèria., seran també funcions d'aquesta comissió d'avaluació:
 a) Servir d'òrgan de consulta per a les infermeres infectades per VIH, VHB o VHC, així com pels serveis de prevenció de riscos laborals i medicina preventiva, pels metges que els atenen i per a la direcció dels centres sanitaris i docents.
 b) Proposar a l'autoritat sanitària competent l'adopció de mesures en els casos d'incompliment greu de les modificacions o limitacions de la pràctica clínica que s'han recomanat.
 c) Efectuar recomanacions específiques per a noves proves invasores.
 d) Vetllar per la confidencialitat de les infermeres infectades, perquè no es perdin els seus drets laborals i salarials, ni siguin objecte de marginació.
 e) Organitzar activitats docents divulgatives i assessories en relació a la prevenció de la infecció. Quan una infermera col·legiada, els responsables d’una institució o qualsevol ciutadà, precisin assessorament, el COIB el trametrà al servei d’atenció col·legial, que convocarà als membres de la Comissió per a l’avaluació del cas

Les que marca la llei. La infermera té dret a la protecció de la seva dignitat, a la intimitat i a la confidencialitat de tota la informació relacionada amb el seu estat de salut. Així ho determina l’article 10 de la Llei General Sanitat22, l’article 22 de la Llei 31/1995 sobre Riscos Laborals, referent a que aquestes mesures de vigilància i control de la seva salut i l’ORDRE 21/2000 DOG que empara el dret a la imatge, la intimitat i l’honor.

En cas d’acomiadament disciplinari improcedent o de l’acomiadament objectiu per incapacitat sobrevinguda , el COIB actuaria en defensa del professional per considerar-ho nul per afegir-hi un element de segregació que el faria discriminatori.

La CAPRI és l’òrgan assessor també per temes de confidencialitat de les infermeres infectades, perquè no es perdin els seus drets laborals i salarials, ni siguin objecte de marginació.

És molt important que personal expert en l’àmbit de les infeccions i/o epidemiologia revisi i valori si es tracta d’una infecció produïda per un contagi intra centre  o existeixen altres possibilitats de contagi extern.
Correspondrà a les autoritats sanitaris endegar una investigació per conèixer quina ha estat la font del contagi, com s’ha propagat i quines persones han estat relacionades amb la transmissió.
És molt important vetllar sempre pel màxim benefici de la persona contagiada, i de les persones implicades, per preservar la seva intimitat amb la màxima confidencialitat.

No es considera convenient la investigació serologia sistemàtica de les infermeres.

És recomanable l’estudi serològic voluntari previ a la incorporació a determinats llocs de treball de la pràctica infermera en els que s’han de realitzar PIPE’s com urgències extrahospitalàries, obstetrícia, hemodiàlisis, unitats de grans cremats, salut mental, centres penitenciaris, entre d’altres.

Excepcionalment estaria indicada en la investigació d’una infecció aguda per VIH, VHB o VHC en una persona no exposada a factors de risc que hagi estat sotmesa a una PIPE’s en les setmanes precedents. Si algun dels professionals de la salut es nega a sotmetre’s a l’examen s’actuarà com si fos portador pel que fa a la restricció de PIPE’s.

questa investigació cal que es realitzi respectant escrupolosament la confidencialitat i a proposta de les autoritats sanitàries competents.

Són aquestes autoritats competents (jutge, Departament de Salut, etc.) les que han de sol·licitar al centre les proves per als treballadors implicats i aquest haurà de determinar qui farà les analítiques. Si té servei de prevenció propi, aquest serà qui se n’encarregui.