Des de l’any 2007, quan la Generalitat de Catalunya va transformar l’Institut Català de la Salut (ICS) en empresa publica, s’han anat desenvolupant iniciatives d’autogestió -primer pilots i desprès esteses a tot el territori- exercint aquesta autogestió en un entorn controlat i marcat per l’Acord de Gestió.

 

Fins l’actualitat, les experiències no han estat capaces d’oferir l’oportunitat de que els directius dels equips junt amb els equips directius, desenvolupin els seus plans d’acció segons un model d’autogestió avançat. Sí que és cert que s’han pogut introduir canvis a nivell organitzatiu i de gestió clínica, però molt pocs relacionats amb el control dels recursos, la gestió de persones, la selecció de professionals i l’aplicació incentius grupals.

Des del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona apostem, però sobretot estem preocupats, per l’atenció que requereix l’epidèmia de malalties cròniques, per part de tots els actors del sector salut, que amb un bon enfocament i amb la màxima participació dels coneixements i l’aportació de les infermeres, milloraria no només la despesa sinó també la qualitat de vida de les persones que pateixen aquestes malalties i de les seves famílies, especialment en l’entorn del seu propi domicili i en coordinació des del treball en xarxa amb altres serveis sanitaris i socials. També ens preocupa la poca capacitat per integrar les TIC´s i les guies d’actuació clíniques, per a tots els proveïdors del sistema de salut.

 

Pensem que cal establir amb la màxima claredat quina és la proposta d’autonomia de gestió real del ICS i quines són les reformes que han de permetre comptar amb un pressupost ajustat a necessitats reals de cada equip de AP, amb tots els instruments que facilitin assolir els objectis del CatSalut, amb la participació efectiva dels professionals, amb capacitat per generar ingressos i de gestionar-los amb autonomia i assumint el risc de la gestió realitzada.

No entenem per quin motiu s’aposta per un avenç en autonomia de gestió i es vincula principalment a una única proposta de model directiu que posa l’èmfasi en el lideratge clínic -la qual cosa aplaudim- però que alhora es desdibuixa de les capacitats organitzatives i d’un autèntic model triaxial de lideratge, tal i com requereixen els equips directius en organitzacions que basen les seves tasques en el treball d’equip i on els lideratges han d’ incloure els valors de control i gestió, els emocionals i els de l’ètica professional

 

Cal que els equips de l’ICS superin la clàssica visió de serveis centrats en un únic model i una única porta de entrada professional i que s’estructurin amb una dimensió adequada a les necessitats de les persones, promovent l’autocura i la participació activa dels ciutadans, subjectes de la nostra atenció. Cal que apostin definitivament per l’autogestió com a fórmula moderna i participativa.

I tot això nomes és possible aconseguir-ho, si en el marc de l’APS, aquests lideratges són integradors i compartits. La figura d’un director del EAP és clau i ha de recaure en qui tingui millors capacitats, ja sigui metge o infermer. El director ha de tenir un lideratge clar, reconegut, empàtic i transformador, amb prestigi professional, disposat a donar i rebre feedback i capaç de promoure el treball en equip i a promoure la cooperació des de cada disciplina per obtenir un objectiu comú. Cal que sigui capaç d’entendre les interdependències per treure el valor afegit que aporta cada professió i cada membre de l’equip. Ha de comptar amb un equip directiu, que també integri actituds, aptituds i capacitats clíniques, de cures i organitzatives que assegurin:

 

Pensem que, de manera general, la tendència a la uniformització no facilita ni la innovació ni el creixement, fins i tot dilueixen els lideratges, i és per aquest motiu que pensem que cal incloure, dins del concepte de autonomia de gestió, la capacitat de determinar les característiques de l’equip de direcció

De la mateixa manera cal generar autoestima i il·lusió per fer efectiu aquest projecte d’autonomia real i, per tant, cal afavorir retribucions variables en funció de les característiques, tant dels equips directius com dels professionals.

 

Cal avançar -i això si que ha de ser de manera ràpida- en la definició especifica de llocs de treball, incorporant a les infermeres especialistes familiars i comunitàries pediàtriques, geriàtriques i de salut mental en les corresponents categories professionals.

I finalment cal que als professionals se’ls reconegui la seva eficiència i els seus bons resultats. L’estalvi aconseguit per els seus bons resultats ha de retornar íntegrament a l’equip per decidir la seva aplicació amb autonomia i criteris de rendiment de comptes.

 

El COIB està sempre al costat de qualsevol proposta que faciliti i doni autonomia real per prendre decisions a les persones i per tant també als professionals i als centres, però no comparteix que s’imposin polítiques de uniformització de models de gestió que desincentivin als professionals i els líders infermers.

Document aprovat per la Junta de Govern del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona.

 

Barcelona, 3 de juny de 2015

 

Per descarregar la presa de posicionament fes clic aquí.