La Càtedra de Gestió, Direcció i Administracions Sanitàries de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) fa temps que treballa en definir i conèixer els rols d’infermeria a Catalunya. Els resultats de l’estudi presentat el passat mes de novembre sota el títol «Exploració dels nous rols infermers dins la xarxa pública d’Hospitals d’Aguts a Catalunya», han fet palesa la confusió actual pel que fa als nous rols infermers apareguts en aquest àmbit, pel que fa a la denominació, la tipologia d’usuaris atesos i quines  activitats han assumit des de cada perfil. L’estudi va revelar aspectes coincidents en moltes descripcions de perfil però amb noms diferents segons els centres. Els rols predominants eren: infermera referent, infermera gestora de casos, infermera clínica o infermera de pràctica avançada.

La confusió  en torn a les característiques de cada nou rol, és producte de diversos factors que han dut a una evolució o creació d’aquests rols sense un consens professional previ. La resposta de cada centre a les necessitats sobrevingudes pel que fa a l’atenció d’un usuari que ha evolucionat, com ha passat amb la cronificació, i els avenços tècnics i en els tractaments assumits han estat un brou de cultiu per a aquest creixement. També ha influït la gran formació de les infermeres, fins i tot abans d’esdevenir una carrera de grau, i que han anat assumint una sèrie de rols experts per aquesta formació o, de vegades, fins i tot per la voluntarietat i empenta de les pròpies professionals. En altres països la manca de metges en moments puntuals, és un altre dels factors que ha influït.

«Ens vam adonar que calia aprofundir i fer-ho des de les respostes de les pròpies infermeres i infermers que reuneixen els criteris de la pràctica avançada», explica la Dra. Lena Ferrús, coordinadora de l’IPA.CAT19 i dels projectes de recerca de la Càtedra de Gestió, Direcció i Administracions Sanitàries de la UAB, «i ampliar la zona d’estudi a tota Catalunya, explorant tots els àmbits on hi pugui haver una infermera assistencial que faci pràctica avançada: a l’atenció primària, hospitals d’aguts i de salut mental, sociosanitàris, centres comunitaris de salut mental, o centres d’atenció a la dependència i la discapacitat. Incloent la xarxa publica i la privada».

L’IPA.CAT19 ha de servir, segons paraules de la seva coordinadora, per «consensuar denominacions i descripcions més homogènies, aflorar i fer visibles les dades de quantes infermeres de pràctica avançada tenim al sistema de salut i alhora determinar quines són les necessitats del sistema».

«Conèixer permet reconèixer», afegeix Ferrús, «i, a partir d’aquí saber quina és la formació exigible i ajudar a les infermeres i infermers que poden arribar a desenvolupar-se en aquest perfil».

Amb aquest punt de partida, l’IPA.CAT19 s’endega per obtenir una imatge àmplia i clara sobre les infermeres de pràctica avançada a Catalunya i que es preveu presentar-se a finals de novembre de 2019. El projecte està desenvolupat per un equip integrat per Lena Ferrús, Sònia Sevilla, Adela Zabalegui, Mercè Estrem i Montse Comellas, des de la Càtedra de la UAB i amb el suport de La Unió Catalana d’Hospitals i del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i amb la col·laboració dels principals agents d’interès, tant les empreses contractants (ICS, Consorci Sanitari i Social, ACES i ACRA), com organitzacions professionals (ACDI i  ADEIC). El Departament de Salut també ha manifestat el seu interès sobre el treball que s’està fent i els resultats que se’n derivin.

Les infermeres són les que explicaran la seva realitat i expertesa

Per dur a terme aquest estudi, s’ha fer una validació de l’ IDREPA (Instrumento de Definición del Rol de la Enfermera de Práctica Avanzada). L’instrument original és d’origen australià i havia estat validat al castellà per la Dra. Sònia Sevilla des de l’Hospital Clínic de Barcelona. Això ha permès disposar d’una eina adaptada a les necessitats d’aquest estudi  segons la realitat catalana i que alhora ha estat revisat per infermeres expertes. Aquest instrument en català ha estat batejat amb el nom de: IPA.CAT.

En aquests moments, s’estan recollint les dades sociodemogràfiques dels centres i de les infermeres i infermers susceptibles de participar en l’estudi i que han d’acomplir els criteris del que es defineix, sota el consens del Consell Internacional d’Infermeria (CII), com a infermera de pràctica avançada:

• Realitza assistència directa als usuaris
• Soluciona problemes de salut complexos
• Té formació de postgrau, mestratge, especialitat relacionada amb el seu entorn de treball
• Actua com a referent, per la seva expertesa clínica, en l’àrea de coneixement on treballa

Les infermeres i infermers participants rebran un qüestionari que té dues parts, una per explicar el seu perfil sociodemogràfic i l’altra conté l’IPA.CAT. En tot moment podran escollir la confidencialitat de les seves dades amb les diverses opcions disponibles, tant si permeten que des de la Càtedra es facilitin les seves respostes al seu centre com si no, o si prefereix fer-ho ella mateixa quan consideri.

«El tractament de dades que farem a l’estudi seran agregades, de cap manera s’identificaran el centres o les infermeres», explica Lena Ferrús, «sinó que seran agregades per sector o per regió sanitària, per exemple, és a dir que no es podrà identificar ni centres ni infermeres». 

Per a conèixer més sobre l’IPACAT19 podeu accedir a la web de la Càtedra Gestió, Direcció i Administració Sanitàries de la UAB. 

Imatge: Ariadna Creus i Àngel García | Banc Imatges Infermeres