Prou menyspreu cap a l’atenció primària de salut 

La notícia de l’externalització del rastreig de contactes de casos de la COVID-19 a mans de Ferroser Servicios Auxiliares, empresa de la división de servicios de Ferrovial, mostra un cop més el menysteniment del Departament de Salut cap a l’atenció primària de salut (APS).  

Des de l’inici de la crisi sanitària, s’ha deixat de banda l’atenció primària de salut: s’han tancat centres i consultoris (se n’haurien tancat més si no hi hagués hagut resistència per part dels equips i ens locals), s’ha orientat a la població a trucar al 061 en cas de presentar símptomes enlloc d’indicar-los que truquessin als centres d’APS i s’han pres decisions  centralitzades sense comptar amb l’opinió del territori que és qui coneix les necessitats de la població i l’organització dels serveis.

L’APS ha respost a aquesta desconsideració aprofundint en el coneixement de la presentació i el maneig de la malaltia per a què els pacients poguessin ser atesos al domicili  quan era possible, adaptant la seva organització a les necessitats generades, assumint la gestió de permisos per vulnerabilitat que no li pertocaven, obrint els centres els caps de setmana per a donar atenció telefònica, presencial i a domicili i fent-se càrrec de l’atenció sanitària a les residències, hospitals de campanya i hotels.

Fa pocs dies la consellera Alba Vergés va anunciar que es destinarien 4,5 milions per a  contractar 430 professionals d’atenció primària aquest estiu per a reforçar els equips de les zones de costa i aquells que assumiran l’atenció a les residències. Considerem que aquesta quantitat és insuficient (veure el ​posicionament de l’AiFICC al respecte) i que cal no només reforçar el personal mèdic i d’infermeria sinó també l’administratiu i de treball social, claus  per a donar resposta a les necessitats de la població.

Avui llegim amb estupor la notícia que la Generalitat farà una inversió de 17,7 milions d'euros per externalitzar el servei de rastreig a una empresa privada filial de Ferrovial que col·laborarà amb el SEM per aquesta tasca, que és una atribució clara de salut pública i que es du a terme amb la col·laboració de l'APS. No entenem per què, enlloc de reforçar les estructures que ja existeixen en el territori, se'n generen de noves. 

D’altra banda, veiem amb preocupació l’estratègia que el CatSalut va iniciar fa uns anys de promoure l’accés telefònic de la població al sistema sanitari a través del 061 i enlloc de fer-ho amb els CAP. Aquesta estratègia està influint en els fluxos de les persones dins del sistema sanitari, soscava la funció de porta d’entrada al sistema de l’atenció primària i es perd un recurs comunitari de proximitat que ofereix atenció longitudinal.  

Per tant, reclamem: 

• Que s’aturi l’externalització d’aquest servei públic i que el pressupost assignat per al seguiment dels contactes de casos de COVID-19 es destini a reforçar els equips d’APS i SP. 
• Que es potenciï l’atenció telefònica als centres d’APS, garantint les condicions tècniques i el personal administratiu suficient per a donar una resposta eficaç des del territori a les necessitats de la població.
• Que es planifiquin els serveis de salut amb visió poblacional, de servei públic i amb perspectiva de continuïtat, seguint criteris de qualitat i cost-efectivitat.
• Que es reobrin tots els centres d’APS i consultoris que segueixen tancats. 

 
A Barcelona, 8 de juny de 2020 
 
Entitats signants: 

• Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya​ (AIFiCC)
• Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP)
• Rebel·lió Atenció Primària
• Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB)
• Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Girona (COIGI)
• Asociación de Enfermería Comunitaria (AEC)
• Associació Catalana d'infermeria Pediàtrica (ACIP)

Fotografia: AIFiCC