L’infermer del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i Coordinador del Grup d’Urgències i Emergències del COIB Dani Martínez explica en aquesta entrevista com ha afectat la crisi sanitària per la covid-19 l'àmbit de les emergències i l'atenció prehospitalària.
Com ha canviat l’assistència prehospitalària amb la pandèmia?
El principal canvi és l’ús d’EPI per a tots els serveis. Això comporta que s’allarguin en temps d’assistència, augmenti el cansament i canviï la manera de treballar: només accedeix un dels professionals al domicili per reduir el risc d’exposició tant de persones com de material. S’han incrementat unitats assistencials en diferents territoris, creat noves unitats per trasllats interhospitalaris i personal de reforç a la central de coordinació.
I l’atenció amb l’usuari?
Traslladar als pacients sense cap familiar que l’acompanyi està sent de les coses més dures. Quan assistim algú al domicili i valorem que és necessari el trasllat, molts ens diuen que no volen per por, ningú vol estar sol. El moment de marxar i veure com les famílies ploren perquè no saben quan podran tornar-lo a veure és molt dur. També mantenir una distància i reduir el contacte físic. Atenem a moltes persones grans, moltes soles, i el que més agraeixen és que ens asseiem amb elles a casa, parlem, els agafem de la mà i això, ara amb els EPI que fan de barrera física, és molt més difícil.
Quins reptes té treballar en espais com ambulàncies?
El concepte de seguretat és una norma bàsica en l’emergència. En el nostre entorn, comporta estar al màxim d’atenció contínuament donat que treballem en entorns no controlats i espais molt petits com l’ambulància. Un dels aspectes positius és que ha reforçat el treball en equip. Ens cuidem els uns als altres amb el vestit d’EPI, neteja de la unitat, estar pendent de què pot estar contaminat, etc. La majoria passem més hores amb els companys que amb les nostres famílies, molts han decidit aïllar-se per reduir el risc de contagi. S’ha incrementat el sentiment que som una família, amb un objectiu comú i donem el millor de nosaltres.Un dels aspectes positius és que ha reforçat el treball en equip. S’ha incrementat el sentiment que som una família, amb un objectiu comú i donem el millor de nosaltres.
Com pot canviar el futur la pandèmia?
Crec que s’ha demostrat un cop més el valor i la feina que fem les infermeres dia a dia, sempre cuidant de la població. Espero que l’actual reconeixement social i mediàtic als professionals sanitaris es mantingui en el temps, tot i que no amb aquesta intensitat, però espero que hagi calat, es millorin condicions laborals i comencem a veure infermeres en càrrecs de decisió i estratègics del sistema sanitari.
