En aquesta entrevista, Maria Romeu, infermera de salut mental comunitària en un centre d’adults de Barcelona, aporta el seu testimoni sobre com ha viscut la crisi sanitària per la covid-19 i parla de quina pot ser repercussió per a la salut mental de les infermeres.
La Maria treballa en un centre de salut mental d’adults de Barcelona. Durant els primers mesos de la pandèmia, va haver de fer teletreball i atendre els usuaris per telèfon. Un recurs que considera útil en algunes situacions, però creu que en salut mental és molt necessari no perdre el contacte presencial. Pensa que d’aquesta crisi, les infermeres necessitaran recuperar-se i cuidar-se per seguir endavant.
Quins han estat els reptes com a infermera de salut mental comunitària?
Aconseguir que les persones que tenen dificultats importants relacionades amb el patiment emocional i mental puguin mantenir-se estables. Sostenir una situació que resulta inversemblant per a tothom és un desafiament més important per elles. Sovint el patiment és causa de desorganització i desestructura del seu dia a dia i de risc de crisi. Donem suport i acompanyem perquè segueixin fent el que ja feien sense el confinament, s’adaptin a noves activitats i expressin els seus dubtes i preocupacions al respecte. Un altre repte ha estat adaptar-me al teletreball, hem hagut de canviar l’escenari i els instruments del nostre dia a dia. Hi ha activitats que no es poden dur a terme, com grups terapèutics o els espais de coordinació entre professionals i això dificulta la resolució de l’abordatge de problemes que requereixen un abordatge interdisciplinari.
Com afectarà la salut mental de les infermeres?
Crec que les infermeres som resilients però aquesta situació ens està afectant molt i ho farà durant molt de temps. Algunes hem hagut de deixar l’atenció habitual per a tractar altres persones i treballar amb una malaltia desconeguda. La intensitat de les vivències que expliquen les infermeres és enorme i segurament necessitaran temps per elaborar el dol. També és important i ens hauria de preocupar que moltes infermeres s’han sentit desprotegides, això hauria de ser un punt molt important a analitzar i aprofundir en les causes perquè treballar així no es pot repetir. Com a col·lectiu necessitarem recuperar-nos i cuidar-nos per seguir endavant. Caldrà que ens plantegem com volem ser cuidades, què necessitem com professionals i què hem de canviar perquè no torni a passar.
