Les infermeres, en el desenvolupament de la pràctica professional en tots els àmbits, prenem el compromís d’exercir-la d’acord amb els valors professionals. En aquest Codi hi ha descrits els principals valors professionals i les conductes ètiques de la infermera amb relació a les persones ateses, famílies i/o persones signifi catives, grups, comunitats i la societat en general. També des d’aquests valors s’orienta la relació amb estudiants, col·legues i altres professionals, així com el compromís de la infermera amb ella mateixa. L’avenç de la professió infermera va unit essencialment al desenvolupament d’aquests valors: responsabilitat infermera, autonomia de la persona, intimitat i confi dencialitat, justícia social i compromís professional.

Responsabilitat

Les infermeres proporcionem cures infermeres segures, competents, compassives i conformes a l’ètica professional i, al mateix temps, donem compte de les nostres accions i de les conseqüències que se’n deriven en l’exercici de la professió.

Competència professional

1. La infermera respecta, protegeix i promou la dignitat de la persona atesa i els drets humans que se’n deriven. Davant la vulneració d’algun dret, emprèn mesures perquè aquest dret es respecti i, si no aconsegueix que sigui respectat, ho comunica formalment a la instància o autoritat responsable.

2. La infermera, per exercir qualsevol funció professional —assistencial, docent, gestora o investigadora—, té els coneixements, habilitats i actituds necessàries que garanteixen una pràctica professional competent i proporcionen cures infermeres de qualitat.

3. La infermera utilitza tots els recursos per establir una relació de confiança amb la persona atesa, utilitzant un llenguatge verbal i no verbal apropiat, a fi d’establir una comunicació efectiva que permeti copsar la singularitat de l’altre per donar resposta a les seves necessitats.

4. La infermera, en l’exercici professional, es compromet a promoure i vetllar pel control professional infermer sobre els processos de presa de decisions de la prestació i sobre la gestió de les cures i el seu context organitzatiu.

5. La infermera promou la cohesió del grup professional infermer i el reconeixement, individual i/o col·lectiu, de les contribucions i assoliments professionals.

6. La infermera contribueix al creixement disciplinari i a la bona imatge social de la professió infermera fomentant la crítica constructiva a partir de preguntes que es fa des de la seva responsabilitat professional.

7. La infermera vetlla pel desenvolupament de l’àmbit competencial del fet de tenir cura, evita conductes d’intrusisme professional i promou l’aportació infermera en el si de l’equip de salut.

8. La infermera s’identifi ca com a tal, mitjançant el nom i el cognom, i dóna a conèixer la seva responsabilitat en el procés assistencial de la persona atesa.

9. La infermera garanteix la pròpia competència per dur a terme correctament la seva activitat. En cap cas accepta de participar en actuacions en les quals, per manca de competència, pugui posar en perill la seguretat de la persona atesa i la pròpia.

10. La infermera, quan delega una tasca, s’assegura que el membre de l’equip de cures que l’ha de portar a terme té els coneixements, habilitats i actituds adients i que la desenvolupa correctament.

11. La infermera ajuda a implicar i a capacitar la persona atesa en la continuïtat de la seva pròpia cura i es responsabilitza que les persones del seu entorn també puguin contribuir-hi.

12. La infermera amb més experiència acompanya la infermera novella en el procés d’assoliment de l’expertesa professional.

13. La infermera, en qualsevol nivell de responsabilitat gestora, garanteix i es coresponsabilitza que tots els membres de l’equip de cures tenen la competència necessària per atendre adequadament els problemes de salut de les persones ateses, i estableix mecanismes que ho assegurin.

14. La infermera, en l’exercici de la seva professió, adopta normes de conducta personals que fomenten el respecte i la confiança en les persones ateses i el seu entorn, així com en tots els membres de I’equip assistencial.

15. La infermera deixa constància escrita i signada de les seves observacions, raonaments, intervencions i resultats en el procés assistencial per tal de respondre de les seves accions, contribuir a garantir la seguretat de la persona atesa i la continuïtat de les cures i facilitar el treball en equip.

16. La infermera, en la presa de decisions en l’exercici professional, incorpora, en la mesura del possible, l’aplicació de coneixements que deriven de l’evidència científica, individualitzant la prestació de cures a la situació concreta de la persona atesa i el seu entorn.

17. La infermera identifica, en les famílies i/o persones signifi catives de les persones que atén, els problemes de salut que pot millorar des del seu àmbit de competència.

Seguretat de la persona atesa

18. La infermera fa de l’autocura una part fonamental del seu objectiu professional, i per això es responsabilitza del manteniment del seu nivell òptim de salut en benefi ci de la pròpia capacitat per tenir cura.

19. La infermera, quan considera que no té els coneixements i habilitats per dur a terme una cura infermera, busca adquirir-los mitjançant informació, formació o cercant el suport d’una altra infermera que la substitueixi. Si no ho aconsegueix, ho farà constar formalment.

20. La infermera, si en algun moment considera que no té l’aptitud o el nivell de salut òptim per proporcionar cures infermeres, sol·licita un nou lloc de treball que s’adeqüi a la seva situació de salut o, en el cas que no l’obtingui, busca estratègies per garantir la seguretat de la persona atesa.

21. La infermera, quan observa que, per qualsevol raó, una col·lega no és capaç de complir adequadament les seves responsabilitats, li presta suport i pren totes les mesures necessàries per protegir la seguretat de la persona atesa.

22. La infermera té l’obligació de reconèixer els errors comesos, posar tots els mitjans que estiguin al seu abast per prevenir o minimitzar els perjudicis que se’n puguin derivar, i prendre les mesures necessàries per corregir les causes que l’han conduït a l’error.

23. La infermera es nega a col·laborar en pràctiques que no garanteixin la seguretat de les persones i es compromet a dur a terme les accions que corregeixin la situació.

24. La infermera s’assegura que, en l’aplicació dels avenços científi cs, procediments o innovació tecnològica a la persona atesa, se’n verifica la seguretat.

25. La infermera, quan realitza o col·labora en una investigació, s’assegura que el projecte de recerca compleix tant la legislació com les declaracions ètiques internacionals.

26. La infermera s’esforça a detectar i prevenir tota forma de violència, avaluant els riscos i anticipant-se a la situació violenta. Quan això no és possible, pren les mesures necessàries per minimitzar-ne els riscos i ho denuncia amb la finalitat de protegir les persones i a ella mateixa.

Final de la vida

27. La infermera, en el marc de la legislació vigent, vetlla perquè en el procés de fi nal de vida es respectin les creences i valors que han donat sentit a la vida de la persona atesa i perquè mori d’acord amb el propi ideal de bona mort.

28. La infermera acompanya la persona atesa en tot el procés de final de vida, li proporciona el màxim confort i benestar possible i procura facilitar el suport adequat a la família i/o persones signifi catives.

29. La infermera té la responsabilitat de participar en la presa de decisions clíniques sobre el fi nal de la vida amb l’equip de salut i la persona atesa o amb la família i/o persones signifi catives quan la persona atesa no pot decidir o així ho desitja. És especialment important que aporti la seva valoració professional davant les decisions relacionades amb l’adequació i/o limitació de l’esforç terapèutic, el rebuig al tractament i la sedació.

30. La infermera vetlla, en el marc de la legislació vigent, perquè es respecti la planifi cació anticipada de decisions sanitàries o les voluntats anticipades, en el cas que la persona atesa així ho hagi expressat i/o disposat.

Autonomia

Les infermeres reconeixem l’autonomia de les persones i, per tant, respectem el seu dret a ser informades i a prendre lliurement les seves decisions.

Informació i consentiment informat

31. La infermera reconeix la persona atesa com a propietària i gestora de les seves dades de salut i, per tant, li facilita la informació necessària, de forma comprensible, cercant la col·laboració dels membres de l’equip de salut, si és el cas.

32. La infermera participa en el procés d’informació, a partir d’un coneixement adequat de la situació i evitant informacions indegudes o contradictòries, i vetlla per crear un entorn que afavoreixi que la persona atesa estigui en les millors condicions per comprendre la seva situació o problema de salut i les propostes de cures i/o tractaments.

33. La infermera col·labora amb altres professionals en demanar el consentiment a la persona atesa per a qualsevol actuació assistencial, de recerca o docent, a fi de garantir que pugui prendre lliurement les seves decisions.

34. La infermera té una especial cura i sensibilitat per garantir la comprensió de la informació en totes les situacions, i especialment en aquelles on la persona atesa no té prou competència per comprendre i decidir. Així, col·labora en la valoració periòdica del grau de competència i aporta aquesta valoració a l’equip de salut per revisar, si escau, la consideració de persona no competent.

35. La infermera respecta tant la voluntat de la persona atesa a no ser informada com a decidir amb qui vol compartir la informació i el grau d’informació que vol compartir.

36. La infermera respecta la voluntat i la presa de decisions de la persona atesa quan té prou competència per comprendre i decidir. Quan aquesta rebutja un tractament mèdic i/o infermer, en segueix tenint cura adequant el procés de cures per respectar la seva voluntat, sempre que sigui possible.

37. La infermera pacta en el si de l’equip de salut la gestió del procés d’informació, especialment en el cas de males notícies, per tal que puguin ser compreses de la millor manera possible.

38. La infermera prioritza les decisions de la persona atesa alhora que ajuda les famílies i/o persones signifi catives del seu entorn a comprendre la decisió presa.

39. La infermera vetlla perquè, en situacions d’incompetència i/o incapacitat de la persona, les decisions que prenguin els seus representants assegurin el major benefi ci de la persona atesa.

40. La infermera promou la planifi cació anticipada de les decisions sanitàries i/o de les voluntats anticipades i vetlla perquè es respectin, en el marc de la legislació vigent.

Intimitat i confidencialitat

Les infermeres reconeixem la importància de preservar la intimitat i la confi dencialitat i protegim aquests drets en la relació professional per tal de garantir el benestar de la persona atesa en el procés de cures, en el marc d’una relació de confiança.

Intimitat

41. La infermera garanteix un entorn que preservi la intimitat durant tot el procés assistencial, en coherència amb la manera com la persona atesa l’entén i la viu.

42. La infermera evita fer judicis de valor sobre pensaments, emocions, creences i valors de la persona atesa que puguin condicionar l’atenció que presta.

43. La infermera preserva i vetlla per la intimitat corporal de la persona atesa durant el procés de cures, procurant que l’exposició sigui la mínima imprescindible i evitant-la davant d’altres usuaris o de persones que no participen en el procés assistencial.

44. La infermera informa i demana permís a la persona atesa per a tota intrusió en el seu cos, o qualsevol altre aspecte que en vulneri la intimitat.

45. La infermera posa especial atenció a garantir que les converses amb la persona atesa i persones significatives es desenvolupin en un ambient on es respecti la intimitat.

46. La infermera explica l’objectiu de la recollida de dades i s’assegura que demana aquelles que són justificadament necessàries per proporcionar cures infermeres de qualitat. En cas que es pugui vulnerar la intimitat de la persona atesa, la infermera demana les dades imprescindibles, és curosa en el registre i respecta la possibilitat que la persona no respongui.

Confidencialitat

47. La infermera manté com a confidencial tota la informació que la persona atesa li hagi confiat o que obtingui en l’exercici de la professió. Actua amb discreció, tant dins com fora de l’àmbit professional, a fi de no desvelar dades sobre la persona atesa, directament o indirectament.

48. La infermera manté la confidencialitat més enllà de l’acabament del procés assistencial, fins i tot després de la mort de la persona atesa.

49. La infermera, en compartir informació amb altres membres de l’equip de salut, s’assegura que només serà matèria de comunicació allò que pugui generar un benefici per a la persona atesa, i vetlla perquè no es vulneri el secret compartit.

50. La infermera té l’obligació d’exigir la màxima discreció als qui formen part del procés assistencial, tan si són professionals de la salut com si no ho són, i de vetllar perquè no es divulgui cap informació de la persona atesa.

51. La infermera s’assegura que totes les dades registrades de la persona atesa quedin ben protegides, i vetlla perquè en l’ús dels registres i de les comunicacions en format paper, digital o audiovisual no es vulneri la confidencialitat.

52. La infermera s’absté d’accedir a dades de persones a les quals no presta atenció i, quan les utilitza fora de l’àmbit assistencial per a finalitats docents i de recerca, en preserva l’anonimat i compta amb el consentiment de la persona o del seu representant legal, i/o amb l’autorització del comitè d’ètica de recerca corresponent.

53. La infermera adverteix la persona que consulta o divulga informació confidencial de forma inapropiada i emprèn les mesures oportunes d’acord amb la gravetat de la situació.

54. La infermera defensa l’exercici del dret de les persones a accedir a la seva història clínica i a tenir-ne còpia.

55. La infermera facilita els informes sobre el procés de cures infermeres sempre que ho sol·liciti la persona atesa, o bé quan calgui per a la comunicació entre professionals o institucions a fi de continuar el procés terapèutic, d’acord amb les normes de confidencialitat.

56. La infermera valora fins on manté la confidencialitat quan:

a. Complimenta impresos, certificats o comunicacions que corresponen a una obligació legal.

b. Revela informació per evitar un perill o perjudici important per a altres persones o per a la col·lectivitat.

c. El manteniment de la confidencialitat posa en perill la vida de la pròpia persona atesa.

d. La persona atesa autoritza i consent de forma expressa la revelació d’informació.

e. Respon a requeriments del Síndic de Greuges, Ministeri Fiscal, Jutges, Tribunals o altres institucions que la llei determina, en l’exercici de les funcions que tenen atribuïdes, fent esment de la seva obligació de confidencialitat.

Justícia social

Les infermeres ens comprometem a tractar les persones amb igualtat i a garantir un accés equitatiu a les cures infermeres, tenint present la globalitat de la societat i afavorint el bé comú.

 

57. La infermera no pot discriminar a ningú per raó d’edat, sexe, gènere, orientació sexual, ètnia, lloc d’origen, llengua, cultura, opinió, ideologia política, creences religioses i/o espirituals, situació social, econòmica o estat de salut.

58. La infermera respecta els drets humans de la persona atesa i assumeix la responsabilitat de generar consciència social davant la vulneració d’aquests drets, especialment en situacions de violència, pobresa, fam, maltractament i/o explotació, les quals ha de denunciar.

59. La infermera té el deure d’atendre totes les persones amb la mateixa qualitat humana i tècnica i de vetllar perquè els altres professionals actuïn de la mateixa manera.

60. La infermera procura que totes les persones tinguin accés a cures infermeres, tractaments i recursos sanitaris i socials en funció de la seva situació de salut, especialment quan es tracta de persones vulnerables.

61. La infermera coneix la importància dels determinants socials de la salut i està compromesa a reduir les iniquitats que generen.

62. La infermera defensa la distribució equitativa dels recursos sanitaris, així com la gestió eficient dels serveis de salut, i col·labora en l’educació de la ciutadania per fer-ne un ús responsable.

63. La infermera, quan exerceix com a investigadora principal o col·laboradora en una recerca, s’assegura que es protegeixen els drets de les persones i vetlla perquè els resultats de la recerca estiguin a disposició de tota la població.

Compromís professional

Les infermeres reconeixem la importància de la professió infermera en el si de la societat, i per això assolim el compromís de desenvolupar-la i millorar-la.

 

Relació amb els col·legues, l’equip de cures i l’equip de salut

64. Les relacions entre la infermera i els membres de l’equip de cures i de l’equip de salut s’han de basar en el respecte mutu, la col·laboració i el reconeixement de les pròpies responsabilitats i/o competències professionals.

65. La infermera fa ús dels recursos i vies professionals per resoldre els desacords entre professionals.

66. La infermera, en situacions de conflicte dins l’equip de salut, promou el diàleg respectuós i vetlla perquè les solucions que es prenguin respectin totes les persones implicades.

67. La infermera, si identifica comportaments perjudicials —agressius, intimidatoris o d’abús— entre els membres de l’equip, ho comunicarà formalment a l’autoritat o persona que correspongui i procurarà la resolució del conflicte.

68. La infermera, quan observa que algun membre de l’equip de salut pot posar en perill la salut de la persona atesa, té el deure d’evitar el risc que això pugui suposar. Si la situació no es resol, ho comunicarà formalment a l’autoritat o persona que correspongui.

69. La infermera actua amb criteri professional segons les seves competències. Si considera que alguna indicació que rep d’altres professionals de l’equip de salut és errònia i/o pot causar un dany a la persona atesa, procurarà que no es dugui a terme, s’abstindrà de participar-hi i informarà de la seva decisió a l’autoritat o persona que correspongui.

Formació

70. La infermera està compromesa amb l’actualització de la seva competència durant tota la carrera professional.

71. La infermera, en coherència amb el desenvolupament de la professió, està compromesa amb la formació de les infermeres en tots els nivells (bàsic, especialitzat, superior i formació continuada), així com a col·laborar en la formació d’altres grups professionals.

72. La infermera col·labora en la formació dels estudiants d’infermeria, tot creant un entorn propici per a l’aprenentatge i transmetent els valors, coneixements i habilitats propis de la professió. Es responsabilitza de les activitats que l’estudiant realitza durant l’aprenentatge i ha d’adequar les intervencions clíniques al seu nivell de competència.

73. La infermera es compromet a presentar l’estudiant a la persona atesa, a qui ha de demanar el consentiment perquè pugui intervenir en el procés d’atenció.

74. La infermera vetlla perquè els estudiants d’infermeria coneguin les disposicions que regeixen l’exercici de la professió i les normes del codi, les interioritzin i les posin en pràctica.

Medi ambient

75. La infermera vetlla per un medi ambient sostenible, tant ecològicament com econòmicament. El protegeix de la contaminació, la degradació, l’empobriment i la destrucció, per tal que es promogui la salut i el benestar de la població.

76. La infermera, en el seu exercici professional, procura utilitzar tots els recursos d’una manera eficient, aplica estratègies per fer-ne un ús sostenible i contribueix a l’educació de les persones i les comunitats.

 

Comunicació social

77. La infermera no fa declaracions falses, fraudulentes o que indueixin a engany, ni fa un mal ús dels mitjans de comunicació o de les xarxes socials.

78. La infermera es compromet a comunicar de manera honesta els procediments, resultats, implicacions, limitacions i conclusions dels estudis de recerca i dels nous coneixements professionals.

Objecció de consciència

79. La infermera actua d’acord amb els principis i valors professionals, però si considera que certes pràctiques són contràries a les seves creences morals, té el dret a l’objecció de consciència.

80. La infermera, quan fa objecció de consciència, té en compte que:

a. L’argument ha de tenir contingut moral.

b. És coherent amb els seus valors i comportaments.

c. La decisió és de caràcter individual i per a una actuació concreta.

d. Ho ha de comunicar prèviament de forma raonada i raonable.

e. La seva participació és requerida per a la intervenció o procediment que motiva la seva objecció.

f. La persona atesa no queda desprotegida dels seus drets a l’assistència.

g. No pot negar-se a la prestació de cures infermeres derivades de la situació per la qual ha objectat.

81. La infermera no pot fer objecció de consciència davant d’una situació d’urgència que comporta un risc vital per a la persona atesa.

Vaga

82. La infermera pot exercir el dret a la vaga per raons d’interessos professionals i per millorar el servei que presta a les persones, les famílies o la comunitat.

83. La infermera, en convocar una vaga i/o adherir-s’hi, és conscient del fi que es persegueix, dels valors i arguments que la fonamenten i de les conseqüències previsibles, tant de les desitjades com dels anomenats “efectes col·laterals”, que haurà d’assumir amb coherència.

84. La infermera que exerceix el dret a la vaga s’assegura que s’han establert les mesures necessàries per tal de garantir les atencions infermeres i vetlla perquè no es posi en perill la vida i la seguretat de les persones ateses.

85. La infermera ha d’assegurar-se que, en l’acord dels “serveis mínims”, hi han participat infermeres per garantir que es tinguin en compte tant les cures infermeres bàsiques com les tècniques derivades de la terapèutica, especialment quan hi ha implicades persones en situació de dependència.

Economia

86. La infermera té el dret de percebre en l’exercici professional una remuneració justa, d’acord amb la seva qualificació professional, però no prioritzarà mai l’ànim de lucre per damunt de l’objectiu professional.

87. La infermera actua amb efi ciència, elaborant estratègies que garanteixin les cures infermeres necessàries, especialment quan hi ha una escassetat de recursos.

88. La infermera es responsabilitza d’un bon ús del temps, dels materials i dels recursos que utilitza per a l’exercici professional.

89. La infermera, en l’exercici de la professió, no intervé directament ni indirectament en la publicitat, venda o promoció de productes comercials quan les finalitats lucratives prevalen sobre el benefici de la persona atesa o de la societat.

Organismes professionals

90. La infermera, personalment i participant en els col·legis i les associacions professionals, contribueix a la defensa dels valors i els principis professionals infermers, amb l’objectiu de mantenir la integritat de la professió i la seva pràctica en benefici del benestar de la societat.

91. La infermera, personalment i participant en els col·legis i les associacions professionals, estimula l’autoreflexió crítica sobre la pràctica infermera per tal de garantir el desenvolupament i millora de la professió, així com una actitud de respecte pels valors ètics de la professió.

92. La infermera, personalment i participant en els col·legis i les associacions professionals, treballa perquè l’aportació infermera estigui present en la planificació i la remodelació de les polítiques de salut, acadèmiques i socials, i vetlla perquè la legislació que afecta l’accessibilitat, la qualitat i el cost de la salut s’adapti a les necessitats de les persones.

93. La infermera, personalment i participant en els col·legis i les associacions professionals, vetlla pel desenvolupament de les competències professionals pròpies i el bon nom de la professió.

94. La infermera contribueix activament al bon funcionament dels organismes professionals —col·legis, associacions i altres institucions— a fi de millorar el desenvolupament professional.

95. La infermera es coresponsabilitza del compliment del codi i, si s’incompleix, actua personalment i/o a través dels col·legis, associacions professionals o institucions de salut o socials.

 

 

 

 

Les infermeres, en l’exercici de la professió, ens regim per les normes que conté aquest codi, i és per això que tenim l’obligació de complir-les.