L’any 2017 la infermera Rocío Rodríguez va realitzar un estudi sobre la prevalença de la percepció de soledat en dones més grans de 75 anys del CAP Casanova (CAPSBE). «Es va detectar una alta prevalença de soledat entre les dones ateses a les consultes, un problema creixent i emergent. També es va identificar que per tal de disminuir la soledat, caldria augmentar la interacció social entre aquesta població i poder així disminuir la soledat i els símptomes depressius i millorar la percepció de la salut mental,» afirma la infermera. Així, les conclusions de l’estudi posaven de manifest que la soledat pot ser un factor de risc per a malalties cardiovasculars i que la soledat provoca una pitjor salut mental per la clara associació entre soledat i símptomes depressius, amb una major prescripció de benzodiazepines i antidepressius.

D’aquesta manera, es creava evidència sobre el fet que les persones que se senten soles tenen més problemes de salut i que calia minimitzar aquest problema en creixement que afectava en gran manera a la gent gran i la seva salut. Arran de l’estudi va sorgir la intervenció comunitària que ha liderat Rocío Rodríguez i que ha comptat amb la participació de diferents professionals del CAP Casanova, com ara infermeres, metges i treballadora social.

«En el disseny de la intervenció era fonamental involucrar no només el centre d’atenció primària sinó les entitats socials, civils i religioses del barri perquè els participants de la intervenció coneguessin els recursos de què disposaven, ja que per minimitzar la soledat, és molt important la participació en activitats grupals», explica Rodríguez.

Per a la intervenció es van detectar persones de 65 anys o més amb percepció de soledat segons l’escala de soledat d’UCLA i es va realitzar un grup control i un grup intervenció. Durant sis mesos, 28 persones grans del grup d’intervenció van realitzar sessions grupals amb xerrades educatives, tallers de diferents tipus, entre els quals hi ha un taller de ioga per a la gent gran, de memòria, excursions culturals, a zones verdes del barri o la visita a un hort urbà. Finalitzada la intervenció, es va valorar la seva eficàcia comparant el previ i posterior a la intervenció. Els resultats mostraven menys soledat, més xarxa social, més qualitat de vida i salut mental percebuda i menys símptomes de depressió. Posteriorment, en el grup control es va realitzar una segona intervenció.

«La soledat és un problema emergent i creixent entre la nostra població. Activitats comunitàries que impliquin crear interacció i xarxes socials entre els participants ajuden a disminuir la soledat i a millorar el suport social percebut entre la població», explica la infermera i conclou: És per això que caldria augmentar la sensibilitat cap a aquesta problemàtica i detectar des de l’Atenció Primària aquest problema per poder cobrir les necessitats actuals de la població atesa.

Actualment, es continuen fent activitats comunitàries des del CAP Casanova sobre activitat física, escola de salut de la gent gran, xerrades en un centre cívic, entre d’altres, per tal de continuar donant resposta a les necessitats de la població.

Fotografia: Ariadna Creus i Àngel García | Banc Imatges Infermeres