Avui, 12 d'abril, és el Dia Mundial de l'Atenció Primària, que aquest any està marcat per la crisi sanitària provocada per la pandèmia de la Covid-19. Aquesta crisi està causant un impacte sanitari, social i econòmic sense precedents en la nostra història recent. Al costat de les conseqüències que aquesta situació està tenint en la salut de les persones, la pandèmia està amenaçant el nostre sistema sanitari i està generant un alt impacte físic i emocional a les infermeres i als altres professionals de la salut.

Des del COIB volem transmetre tot el nostre suport i reconeixement a tots els professionals de l'atenció primària de salut i, en especial, a les infermeres i infermers de família i comunitària i a les infermeres internes residents pel seu compromís, implicació i professionalitat amb les persones, les famílies, les comunitats i el sistema de salut.

Hi haurà temps per fer, de manera conjunta, una anàlisi prospectiva que ens permeti estar preparats davant d’una possible repetició d'una situació com l’actual, però ha estat un error haver oblidat, des del primer moment, que l'atenció primària de salut és l’eix per articular la resposta davant de qualsevol emergència comunitària.

Cal articular l’estratègia des de la base

L’estratègia que s’ha articulat per donar resposta a l’actual crisi sanitària s’ha basat en un enfocament individualista, biologicista i hospitalcentrista, que ha comportat gestionar la situació a l’inrevés, des de la punta de la piràmide (les unitats de cures intensives, els serveis d'urgències i emergències, l’hospitalització), en comptes de fer-ho des de la base, des de l’atenció primària i l’abordatge comunitari. 

Per exemple, durant la fase inicial de la pandèmia es demanava a la població amb símptomes que acudís als seus hospitals de referència. Quan es va veure que el col·lapse dels hospitals era imminent, aquesta recomanació es va substituir per la permanència als domicilis i l'atenció telefònica a través del 061. Després, quan aquesta línia telefònica es va col·lapsar, es va recórrer a l’atenció primària.

És preocupant que s’hagi projectat cap a l’opinió pública que la solució a aquesta crisi està en mans únicament dels hospitals i de l’alta tecnologia sanitària. És evident que aquests recursos tenen un paper fonamental en l'atenció a les persones en situació crítica o de risc imminent. Tot i així, afortunadament, aquests casos representen una minoria. Per a la immensa majoria de les persones afectades per la Covid-19, la millor atenció la proporciona el primer nivell assistencial.

Adaptació a les necessitats

Acostumats a treballar en situacions d’incertesa, una vegada més, els equips d’atenció primària han sabut reorganitzar-se per augmentar l'accessibilitat de les persones als centres i adaptar-se a les necessitats canviants dels individus, les famílies i les comunitats.

La difusió de mesures preventives i de promoció de la salut, la detecció precoç de la Covid-19 i d'altres patologies associades a la situació actual, així com el tractament i el seguiment presencial, telefònic i domiciliari, l'atenció en el procés final de vida i el dol a les famílies, permet que les persones romanguin en el seu domicili o en els recursos comunitaris (residències, centres residencials, pisos tutelats), atesos pels seus professionals de referència. Això sense oblidar l'atenció a les persones amb problemes o necessitats diferents als derivats per la Covid-19.

El disseny de mesures extraordinàries que no compten amb els equips d'atenció primària és un greu error en l’abordatge de la pandèmia actual i suposarà un augment de la mortalitat de les persones en situació de fragilitat i vulnerabilitat, derivada de la manca de seguiment per part dels seus professionals de referència.

Mancances cròniques del sistema

La crisi actual està evidenciant les mancances cròniques de el sistema de salut, i de l'atenció primària en particular, com són el finançament insuficient, la seva invisibilització, la baixa dotació d'infermeres i d’altres professionals, i la manca de recursos estructurals i materials.

Mesures immediates

Per assegurar el funcionament de l'atenció primària durant la pandèmia i el conjunt de el sistema de salut, cal prendre de manera immediata les mesures següents:

1. Retornar a l'atenció primària i als seus professionals el paper d’eix vertebrador del sistema públic de salut.
2. Garantir la longitudinalitat en una situació tan complexa com la que estem vivint per protegir les persones.
3. Reforçar l'assistència al domicili per frenar la transmissió comunitària i evitar el col·lapse del sistema.
4. Propiciar que les persones amb símptomes lleus i bon estat romanguin als seus domicilis i no en hospitals ni en dispositius parahospitalaris.
5. Fomentar que l'atenció al procés de final de vida es faci al domicili.
6. Augmentar la dotació d'infermeres i altres professionals de la salut.
7. Dotar dels equips de protecció individual necessaris per assegurar la seguretat de les infermeres, d’altres professionals de la salut i de la població en general.
8. Realitzar proves de detecció del SARS-CoV-2 a les infermeres i a la resta de professionals de l'atenció primària.
9. Fer que l’atenció primària indiqui i faci proves de diagnòstic de la Covid-19 a la població, per evitar trasllats innecessaris.
10. Incloure les infermeres de família i comunitària en els òrgans de decisió relacionats amb l’organització i la gestió de la crisi.
11. Incloure les infermeres de família i comunitària en els estudis de recerca relacionats amb la Covid-19. 

Aquesta pandèmia ha posat en relleu la importància de les cures de les infermeres i infermers de família i comunitària i de la necessitat d’evolucionar d'una forma efectiva en la transformació de l’APS mitjançant processos d'innovació basats en el disseny cooperatiu entre la població i els diversos agents de salut implicats.

Les infermeres de família i comunitària, més imprescindibles que mai, seguirem compromeses amb les persones, famílies i comunitats.