Com ha transformat la covid-19 les urgències pediàtriques?

Soc infermer de cirurgia i traumatologia al servei d’urgències pediàtriques de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i amb l’esclat de la crisi sanitària es va suprimir aquesta figura i vaig passar a fer contingència a urgències. Es va remodelar l’organització amb nous torns i nous horaris i es van fer grups per tal que no estiguéssim barrejats i si hi hagués algun contagi es pogués mantenir la plantilla. Des de la pediatria, hem vist com l’assistència sanitària als adults es col·lapsava i estàvem expectants. La nostra càrrega assistencial no tenia res a veure amb la que estàvem veient en els hospitals d’adults i no ens va repercutir el seu col·lapse. Encara que teníem la mateixa preocupació i fèiem servir la mateixa protecció, vèiem que el pacient pediàtric no era igual, era asimptomàtic i no tenia les complicacions del pacient adult. Tot i això, ens hem hagut de reorganitzar perquè teníem la incertesa de què podia passar, havíem de garantir l’assistència als nens i l’organització havia de ser la mateixa. El servei d’urgències s’havia d’organitzar de manera que podríem fer front a un brot pandèmic en nens i nenes. Hem fet simulacions i formacions en entorns de covid-19 tot esperant el que podria arribar. Ens hem hagut d’adaptar encara que la càrrega assistencial no ha sigut tan gran com en adults.

Com afecta emocionalment?

Com a professionals, el context global de pandèmia també ens ha afectat i en l’àmbit de treball es notava l’afectació emocional de l’equip. Hi havia incertesa, por o neguit per la falta d’EPI, perquè hi havia gent que havia caigut malalta o que tenia familiars ingressats. Però entre tots hem pogut tirar endavant i penso que ens n’hem sortit bastant bé.

Quina resposta has vist per part de la professió?

Evidentment, les coses sempre es poden fer millor i una vegada ha passat és molt fàcil fer-se qüestions i pensar què podria haver estat més efectiu. En l’àmbit personal, penso que s’ha fet molt bé perquè hem estat esperant el que podia haver arribat. Per exemple, a l’UCI pediàtrica de l’hospital s’han atès adults per descol·lapsar altres hospitals i molts de nosaltres ens hem ofert per poder col·laborar en altres llocs.

Com a part positiva de l’assistència a urgències, destacaria l’adaptació que hem tingut, el compromís de tot l’equip i la resiliència que hem tingut les infermeres.

Els nens han estat poc afectats per la covid-19. Com ho heu viscut a les urgències?

Encara s’està estudiant de quina manera passen la malaltia els nens i les nenes. En un primer moment només es feien les PCR a aquells nens que ingressaven a l’hospital. S’ha vist que molts d’aquests nens que ingressaven la seva PCR era negativa i realment no ingressaven perquè el coronavirus els estava afectant sinó per altres motius que no tenien a veure amb la covid-19. A mesura que s'han fet més tests PCR, s’ha vist que molts d’aquests nens que arribaven a urgències, se’ls atenia i marxaven a casa perquè no tenien motius d’ingrés i finalment sortien positius però ho passaven de forma totalment asimptomàtica al domicili. Això ha fet que la càrrega assistencial a urgències de pediatria hagi sigut mínima perquè els nens i les nenes, encara que s’hagin contagiat o hagin sigut portadors, no han necessitat ingrés ni tractament. A més, l’hospital va posar un grup d’infermeres que feia atenció telefònica i això va pal·liar molt les visites presencials a urgències, ja que atenien trucades al 061 o de persones que trucaven a l’hospital i en feien una valoració per si calia que vinguessin a l’hospital.

Tenint en compte el poc coneixement d’aquesta malaltia, quins han estat els principals reptes?

Els reptes que ens hem trobat de nou han estat, en primer lloc, haver de reorganitzar el servei i la feina amb nous horaris i torns i amb menys personal per tal de no tenir molta gent treballant alhora al servei i disminuir el risc de contagi. Un altre repte important ha estat l’adaptació constant als canvis de protocols, que canviaven gairebé cada tres dies, i l'adaptació de material i de formació que hem fet de forma bastant intensa. Com a dificultat per a les famílies, destacaria que amb l’estat d’alarma només hi podia haver un acompanyant i al servei de pediatria estem acostumats que els dos pares estiguin amb els nens i les nenes. Per motius de seguretat, en els ingressos només deixaven entrar un pare o una mare i l’acompanyament a les famílies ha hagut de ser més intens. Hem hagut de treballar bastant en aquest aspecte perquè era una mica caòtic per a les famílies. Un altre repte destacat han estat les simulacions. Hem estat fent les simulacions d’emergències habituals però en un entorn covid-19 on ens havíem d’equipar amb EPI i on l’assistència es podia complicar i vèiem on havíem de millorar o què havíem de canviar al servei per fer millor assistència a les persones ateses.

Fotografia cedida per Jordi García.