L'IPA.CAT19 es va iniciar a finals del 2018 amb un objectiu clar: conèixer quantes infermeres i infermers de pràctica avançada tenim a Catalunya i quina feina fan. L’estudi es va plantejar conèixer la realitat explicada per les pròpies infermeres i infermers a fi de diagnosticar la situació i establir línies de treball que permetin millorar-ne el seu reconeixement i ajudar a d’altres professionals a assolir aquest rol d’expertes
Aquest treball, que es presentarà a finals de novembre, ha estat un èxit per a la Dra Ferrus. «Hem aconseguit una resposta superior al 90%, abastant tota Catalunya, i hem fet una feina intensa de seguiment de les enquestes i entrevistes de verificació», explica.  Els resultats sobre els que s’està treballant no difereixen gaire de les expectatives inicials pel que fa al número d’Infermeres de Pràctica Avançada (IPA). 
Segons l’eina de l’estudi, l’ IDREPA (Instrumento de Definición del Rol de la Enfermera de Práctica Avanzada), s’ha determinat que dels 1.209 casos estudiats, 359 són IPA. «Val a dir, però, que no totes compleixen el criteri de nivell formatiu definit pel Consell Internacional d’Infermeria (CII) i que suposa tenir formació de postgrau, mestratge, especialitat relacionada amb el seu entorn de treball», matisa la Dra. Ferrús. Aquest és un aspecte però que encara l’estan estudiant per a l’informe final. «Tot i així», explica la coordinadora dels projectes de recerca de la Càtedra de Gestió, Direcció i Administracions Sanitàries de la UAB, «cal destacar que les infermeres fan molta formació. El 90% de les enquestades tenen un postgrau, un màster o una especialitat», explica, «un 53% dels 1.209 casos estudiats tenen un màster».
Pel que fa a l’àmbit del treball, gairebé la meitat dels casos estudiats procedeixen d’hospitals d’aguts, en un 49%, i un 23% d’Atenció Primària. La resta de casos procedeixen d’àmbits diversos com la l’hospitalització a domicili, PADES, atenció a salut mental, atenció sociosanitària, atenció a la salut sexual i reproductiva o del Servei d’Emergències Mèdiques, entre d’altres.  «Voldria destacar», afegeix la Dra. Ferrús, «que tenim casos considerats IPA des de totes les regions sanitàries tot i que a les comarques del Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Llobregat és on n’hi ha més».
Per a realitzar aquest estudi, 127 organitzacions de tota Catalunya van proporcionar els contactes d’infermeres i infermers que responien al perfil inicial. En total es van cursar 1.469 invitacions, de les quals 1.247 van iniciar el qüestionari i d’on van sortir els 1.209 casos que finalment s’han analitzat.

Fotografia: Ariadna Creus i Àngel García | Banc Imatges Infermeres