Esther Moral: «S’ha trigat molt a valorar la feina de contenció de la pandèmia que estàvem fent a l’atenció primària»
L’Esther Moral Ramírez és infermera especialista en pediatria. Fins l’aparició de la COVID-19 combinava les tasques com a gestora amb l’assistència donant suport a l’equip pediàtric de l'ABS Apenins Montigalà de Badalona Serveis Assistencials (BSA). L’arribada de la crisi sanitària ho ha capgirat tot i s’ha hagut de centrar en la gestió: organitzar nous circuits de treball, reorganitzar espais i equips de dalt a baix i treballar perquè els usuaris del centre se sentissin acompanyats malgrat no poder-los atendre presencialment.
- De quina manera s’ha transformat el centre de salut amb la crisi sanitària?
«Ens hem reorganitzat del tot. Per començar, hem hagut de sectoritzar tot el centre. Això vol dir fer zones fredes – que considerem lliures de COVID— i zones calentes— on es visiten pacients amb COVID—, marcar per on ha d’entrar i sortir la gent, marcar quins EPIs duen els professionals en cada espai. També hem reorganitzat la manera de visitar; el 80% de les visites han passat a ser no presencials i el 20%, presencial d’activitat no demorable. L’atenció domiciliària no ha canviat i a més s’ha hagut de reforçar; si s’han de posar EPIs ja no pot anar només un professional als domicilis. L’altre canvi que hem hagut de fer és posar un triatge assistencial a la porta del centre amb un professional assistencial, que ha anat variant de forma rotatòria, que feia un paper de vigilant per assegurar que es complien les mesures de seguretat i evitar que es col·lapsés. Hi ha hagut també molts canvis en el personal del centre. Una tercera part de la plantilla es va traslladar a altres centres en situació molt crítica i amb més necessitat de personal (sociosanitaris, urgències o donar suport a residències) i vam haver de reorganitzar del tot la resta de l’equip que s’han adaptat i han sigut molt flexibles. A tall d’exemple, l’equip de pediatria ha fet controls a gent gran, els pediatres han fet baixes o l’odontòloga ha fet controls de COVID.»
- Quins reptes i dificultats heu viscut?
«La dificultat o repte més gran ha estat el canvi de paradigma en la forma de visitar i no poder fer les visites presencials. Entre la població que tenim assignada al centre hi ha un alt grau de població immigrant, d’analfabetisme i molt baixos recursos. El contacte que tenen amb el seu centre de primària és bàsicament presencial, l’ús de la consulta electrònica és un fracàs perquè no tenen ordinadors ni internet a casa, i el gran canvi ha estat passar de la presencial a la no presencial. Posar les noves tecnologies com la vídeoconsulta al nostre abast ens ha ajudat però només una petita part de la població que atenem se n’ha pogut beneficiar, sobretot s’ha fet via telefònica. Aquest temps, a causa de la COVID, hem perdut una bona part de la promoció i la prevenció, el contacte més personal amb la gent i el seguiment per part del metge i la infermera assignats (UBA).»
La dificultat més gran ha estat el canvi de paradigma en la forma de visitar i no poder fer les visites presencials. Entre la nostra població assignada hi ha un alt grau de població immigrant, d’analfabetisme i molt baixos recursos i el contacte que tenen amb el seu centre de primària és bàsicament presencial.
- I d’aprenentatges?
«L’equip ha funcionat molt bé i també destacaria la part emotiva amb els usuaris. Moltes trucades acaben dient 'i tu, com estàs?', 'cuida’t molt!' o 'gràcies pel que esteu fent!'. Veus que la població està entenent que estem fent un sobreesforç i que anem a totes.»
- Com ha estat l’equilibri entre atendre i posar-se en risc per la falta d’EPIs?
«En el nostre cas ho hem trampejat bé tot i que com a responsable de centre sempre estàs neguitós que arribi el material de protecció. Els circuits habituals de provisió de material de les àrees bàsiques no funcionen i anem una mica amb el material al dia. No tens la seguretat que el proveïdor en 24 h et porti el material i això genera neguit. En cap moment ens hem quedat sense material però hem hagut de valorar molt per a què es fa servir cada material. També hem tingut moltes donacions particulars de voluntaris i organitzacions que en algun moment que hem anat justos ens han donat un cop de mà i ens han salvat.»
- Com valores la resposta de l’atenció primària i comunitària a la pandèmia?
«Em trec el barret amb el treball que ha fet l’atenció primària des de tots els centres i com s’ha pogut adaptar, amb la dificultat afegida que anaven canviant els protocols i les directrius. Però s’ha trigat molt a reconèixer la feina que s’estava fent a la primària, sobretot des del Departament de Salut. Als mitjans de comunicació i a les rodes de premsa institucionals de les primeres setmanes només es parlava dels hospitals i de les UCIs. Als centres d’atenció primària es veia la ‘persiana mig tancada’ perquè no entrava ningú però s’han fet més de 85.000 consultes telefòniques. El meu centre semblava un call center, als passadissos no hi havia usuaris però tenia professionals 8 h de jornada laboral trucant, tenint en compte que som professionals on el contacte amb la persona, és molt important la transformació.»
En aquesta situació, les infermeres han fet una excel·lent feina però crec que tot el personal de l’atenció primària ho ha donat tot i ha fet de tot; des de l’auxiliar fins els administratius. On no arribava un, arribava l’altre.
- Com veus el futur?
«Normalitat de moment no n’hi haurà mentre no tinguem la vacuna i la nostra programació continuarà sent tot el que es pugui no presencial perquè és el sistema més segur per la població i pels professionals. Per la nostra població assignada això se’ns farà cada vegada més difícil; a la gent li costa d’entendre que pot anar a un bar i en canvi no pot anar a un centre sanitari.»