En relació a les diferents manifestacions públiques realitzades pel moviment de Rebel·lió Atenció Primària demanant al Departament de Salut un conjunt de mesures que ajudin a pal·liar el deteriorament progressiu de l’atenció primària i la sobrecàrrega de feina dels professionals que hi treballen, el COIB, l’AIFiCC i l’AEC volem posar de manifest les següents consideracions.
El Model de Reforma d’Atenció Primària que es va desenvolupar ja fa trenta anys, necessita adequar-se als importants canvis demogràfics, epidemiològics, culturals i econòmics que s’han produït a la nostra societat.
Els ciutadans mereixen uns serveis accessibles i d’alta qualitat en el nivell més proper. L’Atenció Primària de Salut necessita que s’introdueixin canvis, no només en les declaracions de bones intencions, sinó en els instruments operatius que permetin millorar i adequar el serveis de promoció, prevenció i atenció a la salut des d’una perspectiva individual, familiar i comunitària. La fragmentació de serveis va en contra de les especialitats de medicina i infermeria familiar i comunitària que vetllen perquè les persones i la comunitat estiguin acompanyades en la presa de decisions d’una forma integral i integrada.
A fi que això sigui possible cal introduir canvis rellevants en el conjunt del Sistema de Salut, en les formules del sistema de pagament i sobre tot, en el dimensionament del número de professionals dels EAPs, que han anat disminuint des de l’any 2010.
El COIB, l’AIFiCC i l’AEC han reclamat en diverses ocasions la millora de les condicions laborals i contractuals, especialment pel que fa a la manca de definició de la categoria professional de les infermeres familiars i comunitàries i el seu reconeixement a la pràctica així com l’obtenció de la titulació mitjançant la prova d’accés per via excepcional.
Durant els últims anys no s’ha garantit l’autonomia dels professionals i dels equips per adequar els serveis a les necessitats de les persones. Això ha dificultat la seva participació activa dins d’un model que faciliti la participació dels professionals i dels ciutadans.
L’autonomia de la professió infermera s’ha vist clarament disminuïda i afectada pel “Real Decreto 954/2015, de 23 de octubre, por el que se regula la indicación, uso y autorización de dispensación de medicamentos y productos sanitarios de uso humano por parte de los enfermeros”. Des del primer moment, el COIB i l’AIFICC, han liderat i explicitat des de la comissió de crisi, que inclou més de 50 entitats, l’exigència de l’elaboració d’un text normatiu català que reconegui a les infermeres la capacitat prescriptora per treballar amb plenes garanties de seguretat i qualitat. Un decret que ja ha estat anunciat pel Departament de Salut a 30 de juny de 2017.
El Departament de Salut i el Catsalut han presentat diversos plans i estratègies que valorem positivament. És el cas, per exemple, de l’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària (ENAPISC) que just ha començat a posar-se en marxa, o el Pla Interdepartamental i Intersectorial de Salut Pública (PINSAP), el Pla de garantia d’estabilitat laboral o l’Indicador socioeconòmic del model d’assignació de recursos de l’AP.
Tot i això segueixen havent-hi mancances que generen neguit a les infermeres que treballem a l’atenció primària:
Reconeixement de la categoria professional d’especialista
Adequació del nombre d’infermeres als ratis d’altres països europeus
Posada en marxa i normalització de la prescripció infermera
Adequació del sistemes d’informació als plans terapèutics
Retribucions que contemplin la categoria professional i el complement d’assignació d’usuaris, entre d’altres
En aquet sentit animem a tots els agents de salut perquè es concretin les mesures anunciades i s’obrin espais d’interlocució i consens que recullin totes les reivindicacions, ja que és indispensable i urgent passar de la proposta a l’acció i, per tant, als fets.
