Posicionament del COIB entorn al Concurs de mobilitat voluntària de l’Institut Català de la Salut
13 d’abril de
2015
El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), amb especial col·laboració amb la Vocalia d’Infermeria Familiar i Comunitària i de Cures Medicoquirúrgiques, manifesta la seva preocupació en relació als efectes sobre l’atenció a les persones a l’atenció primària i als hospitals que del concurs de mobilitat voluntària de personal estatutari 2013, de l’empresa pública Institut Català de la Salut, poden esdevenir.
El marc actual inclou la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, articles 78, 79 i 81.1 de la Llei 7/2007 de 12 d’abril de l’estatut bàsic de l’empleat públic, en concordança amb el Reial decret llei 1/1999, de 8 de gener, sobre selecció de personal estatutari i provisió de places en les institucions sanitàries de la Seguretat Social i el pacte de la Mesa sectorial de negociació de sanitat del concurs de mobilitat voluntària de personal estatutari 2013, el qual preveu convocar concursos de mobilitat voluntària per a totes les categories professionals detallades al Pla d’ordenació de recursos humans.
El marc actual inclou la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, articles 78, 79 i 81.1 de la Llei 7/2007 de 12 d’abril de l’estatut bàsic de l’empleat públic, en concordança amb el Reial decret llei 1/1999, de 8 de gener, sobre selecció de personal estatutari i provisió de places en les institucions sanitàries de la Seguretat Social i el pacte de la Mesa sectorial de negociació de sanitat del concurs de mobilitat voluntària de personal estatutari 2013, el qual preveu convocar concursos de mobilitat voluntària per a totes les categories professionals detallades al Pla d’ordenació de recursos humans.
Els canvis socials, demogràfics, familiars i econòmics generen des de fa temps noves demandes de cures infermeres altament qualificades, tant per la formació acadèmica com per mestratges, formació continuada, postgraus, recerca, etc. En aquest escenari, les infermeres d’atenció primària han estat assumint aquestes demandes per donar resposta a les necessitats de les persones i obtenint-ne un alt grau de qualitat assistencial. Han tingut un paper rellevant treballant amb la població assignada, desenvolupant amb excel•lència l’objectiu de mantenir i millorar la salut envers les necessitats de cures centrades en les persones integrant aspectes promotors de salut, preventius i curatius, sent l’exercici professional la via fins ara, per assolir el domini de la competència en l’especialitat d’Infermeria Familiar i Comunitària.
L’any 2005 es dóna sortida al Real Decreto 450/2005, de 22 d’ abril, sobre especialitats d’infermeria on s’aprova, també, l’especialitat d’Infermeria Familiar i Comunitària. La constant evolució del propi sistema sanitari com dels patrons demogràfics i les necessitats de la població en cures especialitzades que demanden els usuaris del Sistema de Salut aconsellen la revisió del Real Decreto 992/1987, de 3 de juliol, per el qual es regula la obtenció del títol d’Infermer especialista, i correspon a les Comunitats Autònomes (CCAA) establir el nombre d’especialistes necessiten els ciutadans així com la regulació de la categoria professional.
Cal recordar que en el cas d’Infermeria Familiar i Comunitària ja ho han fet les CCAA de Múrcia i València. A Catalunya, encara no s’ha regulat la categoria professional i resta pendent l’examen per regular la competència de les infermers que treballen en el Àmbit de l’APS. Només d’aquesta manera, així com amb l’actualització de la nomenclatura de la relació de llocs de treball per la nova especialitat, s’aconseguirà articular junt amb els responsables de recursos humans, estratègies per assegurar el màxim nivell de competència en l’atenció als ciutadans i el respecte al dret a l’adaptació als nous lloc de treball especialitzats.
Per això el Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona i el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, que han mantingut en nombroses ocasions reunions tant informatives com de treball, es tornen a posar a disposició dels òrgans competents de l’administració sanitària a Catalunya per participar en l’impuls necessari per definir i establir el nombre d’especialistes suficient que necessiten el ciutadans.
Aquesta situació es dóna també en la resta d’especialitats infermeres. I a Catalunya greument. Només està reconeguda la categoria professional de la llevadora, i no exempta de problemes.
En el cas de les infermeres d’atenció hospitalària, la situació és igualment complexa. La paralització del desenvolupament de l’especialitat de cures medicoquirúrgiques per la seva inviabilitat, no ha impedit –ans al contrari- que les infermeres d’aquest àmbit hagin assolit un gran ventall d’experteses en l’atenció de persones amb una gran complexitat patològica i pluripatològica, alta competència en procediments intervencionistes i en àmbits tant diferents com necessaris com són les urgències, les emergències o les cures pal·liatives, entre d’altres.
A l’Institut Català de la Salut (ICS), els concursos de mobilitat voluntària es basen en que el requeriment en relació a la formació acadèmica reglada d’aquestes infermeres és generalista. Això ha provocat que, tant les infermeres que han assolit l’expertesa a traves d’anys d’exercici professional, com les infermeres que ja han obtingut la titulació d’especialista, com és el cas de les d’Infermeria Familiar i Comunitària, siguin desplaçades per infermeres altament especialitzades en processos no propis de l’atenció primària. I a l’inrevés, es desproveeix o es corre un alt risc de desproveir als hospitals de professionals infermers d’imprescindible expertesa.
Si no es prenen les mesures i el temps necessari serà impossible garantir que s’acompleixi el compromís del Departament de Salut en el marc de l’Aliança per a la Seguretat dels Pacients a favor d’un abordatge integral de la seguretat en els centres hospitalaris i en els equips d’atenció primària que consisteix en el disseny, avaluació i millora de pautes de bona gestió de seguretat en diverses àrees clíniques, com són urgències, les àrees quirúrgiques, les UCI i les unitats d’hospitalització, entre altres.
En el cas concret de la propera incorporació d’infermeres durant el mes de maig, conseqüència de la fase final de la convocatòria de mobilitat voluntària per a la categoria de diplomat/da sanitari/a (Resolució SLT/2427/2014, de 20 d'octubre), publicada al Diari Oficial de La Generalitat de Catalunya Núm. 6741 - 3.11.2014, el COIB s’ha posat en contacte amb els responsables actuals de l’ICS per conèixer quines mesures de seguretat i control ha elaborat per abordar aquesta situació. L’ICS ha informat de la intenció de realitzar una incorporació progressiva, amb la seguretat d’establir Plans d’Acollida que incloguin la formació que requereixi cada professional tenint en conte el currículum, expedient acadèmic i laboral i la supervisió tutelar necessària en cada cas per tal de garantir la seguretat dels pacients tant en l’àmbit hospitalari com en el de l’Atenció Primària de Salut.
El COIB segueix de molt a prop aquest procés i resta obert a qualsevol consulta, aclariment o suggeriment a través del correu info@coib.cat.
Pots descarregar-te el posicionament fent clic aquí.
Notícies relacionades:
-
El COIB alerta de l'efecte que els concursos de mobilitat voluntària de l'ICS poden tenir sobre l'atenció a les persones a l'atenció primària i dels hospitals
-
-
El Fòrum Infermer del Mediterrani rebutja les categories estatutàries de les especialitats
-
Els vocals del COIB davant la proposta d’aplicació de les especialitats del Ministeri de Sanitat