Des del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) lamentem profundament el malestar que ha sorgit entre el grup d’infermeres que han participat en la prova d’avaluació de la competència per a l’accés a l’especialitat d’infermeria pediàtrica via excepcional.

Des del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) lamentem profundament el malestar que ha sorgit entre el grup d’infermeres que han participat en la prova d’avaluació de la competència per a l’accés a l’especialitat d’infermeria pediàtrica via excepcional.
 
El Col·legi ha rebut nombroses consultes de les seves col·legiades i col·legiats en relació al contingut de la prova, nombroses mostres de desacord i sol·licituds d’assessorament per a la tramitació d’al·legacions i/o la impugnació parcial i/o total de la mateixa.
 
Des de l’any 1987 en que es publica el Reial Decret 992/1987 de 3 de juliol que reconeix set especialitats per a la professió infermera, va caldre esperar fins l’any 2005 la publicació del Reial Decret 450/2005 de 22 d’abril on es regulava les actuals 7 especialitats infermeres. Tot i així, no és fins l’Ordre SAS/1730/2010 de 17 de juny, que s’aprova i publica el programa formatiu de l’especialitat d’Infermeria Pediàtrica.
 
Vint-i-vuit anys d’espera des del primer Reial Decret, 10 des de l’aprovació de les especialitats i 4 des de l’aprovació del programa formatiu, que hauria de suposar una oportunitat de reconeixement i normalització professional per a totes les infermeres que hi participen, mereixen –com a mínim- més cura.
 
Cal no oblidar que les infermeres que varen optar el passat dissabte i diumenge 24 i 25 d’octubre a la prova d’avaluació de la competència, han hagut d’acreditar experiència professional en les activitats pròpies de l’especialitat, formació de postgrau i màster i que moltes d’elles ja desenvolupen la seva tasca assistencial en l’àmbit pediàtric amb un alt nivell de professionalitat.
 
És per això i, en compliment del compromís que aquesta corporació professional té contret en tant que moltes de les seves col·legiades i col·legiats es troben afectades, a continuació relacionem les nostres consideracions: 

  1. La formulació de les preguntes mai pot ser l’origen de situacions com la que s’ha produït de manera tant àmplia. Una prova d’avaluació de la competència no pot generar tanta disconformitat i per segona vegada consecutiva, com ja va passar amb la d’infermeria geriàtrica. Si això succeeix –que és el cas- cal revisar-la.
  2. Tot i que els continguts d’aquesta prova de coneixements poden formar part del cos de coneixements del que avui és la disciplina infermera, la majoria d’ells corresponen a una part ínfima del programa publicat a l’Ordre SAS/1730/2010, de 17 de juny,  per la qual s’aprova i publica el programa formatiu de l’especialitat d’infermeria pediàtrica. Per tant, les preguntes de la prova són clarament injustes.
  3. Els continguts de la prova haurien d'adequar-se als termes establerts en la  Resolución de 16 de septiembre de 2015, de la Dirección General de Política Universitaria, por la que se convoca la prueba objetiva correspondiente al acceso al título de Enfermero Especialista en Enfermería Pediátrica.
  4. La resolució estableix que El cuestionario de preguntas se estructurará con el grado de discriminación y dificultad que se corresponda con el buen hacer profesional de un Enfermero Especialista de Enfermería Pediatrica en su práctica habitual, de acuerdo con el correspondiente programa formativo. Altra vegada hem de constatar que no es correspon al bon fer professional infermer, ni molt menys a la seva pràctica habitual, com estableix la resolució.
  5. També estableix que El contenido de esta parte habrá de permitir la comprobación de que los aspirantes están capacitados para dar respuesta a los problemas de enfermería que se presentan en el ámbito específico de la especialidad de Enfermería Pediátrica. Qualsevol professional expert en infermeria pediàtrica pot argumentar amb facilitat que existeix una mínima relació entre el contingut de la prova i els problemes que, des del nostre àmbit de competència, poden donar resposta als usuaris.
  6. Les preguntes incloses en la prova exclouen clarament aquelles infermeres pediàtriques amb un alt grau de formació i experiència demostrada que cuiden, acompanyen i donen resposta, de manera integral, a les necessitats dels nens i adolescents.
  7. Coneixedors del contingut competencial de la formació de les infermeres i els infermers en pediatria, les qüestions que es plantejaven a la prova són una mostra fefaent de la disfunció en la formulació de les preguntes de la prova de coneixements d’aquesta convocatòria.

El COIB vol fer-se ressò de la veu i de la percepció d’injustícia de la gran majoria d’infermeres que es van presentar a la prova el passat dissabte. Consideren que, tot i que a la convocatòria no s'esmenta res en aquest sentit, el fet de que es repeteixin més de quinze preguntes i dos dels casos pràctics de l’examen del dissabte en l’examen del diumenge pot contravenir els principis generals del dret de la igualtat i la equitat segons estableix la normativa legal vigent com: l’Article 1 apartat 1r i  l’Article 14 de la Constitució Espanyola de 1978  així com els articles 1 apartats 1r i 4t del Codi Civil, publicat per Reial Decret de 24 de juliol de 1889, i l’article 3 del Codi Civil, publicat per Reial Decret de 24 de juliol de 1889.

8. Des del COIB demanem que es clarifiqui quins professionals elaboren el contingut d’una prova d’aquestes característiques.
 
9. Per a tothom és conegut que aquest tipus de processos de convalidació sempre suposen un motiu d'angoixa i despeses econòmiques pels professionals que hi participen. En aquest sentit, els responsables del contingut d’aquesta convocatòria hauria d’haver tingut cura en no afegir-ne de nous.
 
Demanem doncs al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport que prengui les mesures necessàries per resoldre o pal·liar aquest conflicte.