Antònia Bretones és infermera de salut mental al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de l’Institut Clínic de Neurociències (ICN) que forma part de l’Hospital Clínic de Barcelona. A la consulta, l'Antònia aten diàriament a nens, adolescents i les seves famílies.

 

• En què consisteix la seva tasca al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil?

L'objectiu de es meves actuacions és promoure la salut general, i en concret la mental, i detectar, prevenir i tractar trastorns mentals en l’àmbit de la infermeria. Sóc part d’un grup de treball interdisciplinari format per psiquiatres, psicòlegs, una infermera i una treballadora social. Com equip, treballem en xarxa combinant els recursos sanitaris, educatius, socials i de justícia que tenim disponibles.

• Quin perfil diria que té la infermera en l’àmbit de la Salut Mental?

Considero que ha de tenir una clara inclinació per aquesta àrea a part de tenir habilitats de comunicació, d'observació i saber identificar situacions de risc per poder desenvolupar els procediments que es requereixen. Però sobretot, crec que ha de tenir unes bones habilitats i competències per a les relacions interpersonals.

• És habitual trobar infermeres de Salut Mental infantil i juvenil? Per què?

No, no és habitual. Les infermeres de Salut Mental no tenim una especialitat pròpia. Prestem serveis a diferents àrees assistencials com la comunitària, l'hospitalització i els hospitals de dia i arribem a aquests serveis procedents de la salut mental d'adults o addicions, però també hi ha infermeres generalistes.

Sovint, la nostra feina és encara desconeguda. Si la salut mental és percebuda com a diferent, la salut mental infantil encara ho és més.

En el cas dels CSMIJ, les infermeres no estem incorporades a tots els centres arreu de Catalunya. Amb els diferents programes com Trastorn Mental Greu (TMG) i suport a Primària, però, som més nombroses.

• Com ha canviat aquesta figura en els darrers anys?

Ha anat canviant a mesura que s'ha consolidat la formació d'infermera especialista en Salut Mental. En general, la nostra qualitat i responsabilitat assistencial ha millorat amb l'augment de la investigació en Salut Mental, la millora de les intervencions en els diferents trastorns i dels instruments de detecció en la població infantil i adolescent.

• El proper 2 d'abril es commemora el Dia Mundial de la conscienciació de l'autisme. Hi ha encara feina a fer quant a la inclusió, la tolerància i el respecte?

Sí, avancem molt lentament. Tenim declaracions sobre drets en l'autisme de l'ONU, però encara falta sensibilització, compromís i inversions per part de les institucions que permetin donar respostes eficaces a les necessitats que tenen aquestes persones com la integració social, l'educació i la inserció laboral. Els professionals que treballem en Salut Mental Infantil i Juvenil creiem que és important sensibilitzar també els mitjans de comunicació sobre l'ús incorrecte de determinats perfils psicològics relacionats amb l'autisme i d'altres problemes de Salut Mental. Em refereixo a l'hora de comunicar notícies dramàtiques en les que s'enuncien perfils que generen exclusió social com per exemple associar agressivitat a perfils autistes.

Com a societat ens cal recórrer camí per potenciar actituds obertes i respectuoses cap a la condició autista i educar en valors socials que afavoreixin la integració.

• En concret, què poden fer les infermeres perquè dies com aquest no siguin necessaris?  

Lluitar contra l’estigma que genera les idees errònies i els estereotips cap a les persones amb autisme. Hem de començar per nosaltres, com a professionals de la salut, revisant les nostres actituds envers aquesta condició.

• Quin paper tenen les infermeres d’atenció primària i salut mental en l’atenció de les persones amb autisme i les seves famílies?

Les infermeres d'atenció primària són fonamentals en la detecció primerenca del Trastorn de l'Espectre Autista (TEA), especialment quan es fan els seguiments de programes de desenvolupament infantil de forma rutinària, com el Programa nen sa, valorant la presència de senyals d'alerta i escoltant les preocupacions dels pares. La infermera de Salut Mental ajuda a desenvolupar en nens i adolescents les habilitats necessàries pel funcionament de la seva vida diària i a potenciar la seva autonomia juntament amb les famílies, a les quals dóna suport durant el procés d’adaptació i comprensió de les característiques del diagnòstic així com en la intervenció terapèutica.

Les infermeres d'atenció primària són fonamentals en la detecció primerenca Trastorn de l'espectre autista (TEA)

• Creu que hi ha poca visibilitat de les infermeres en Salut Mental?

Possiblement no som tan visibles com desitjaríem, però considero que estem fent esforços realitzant aportacions per millorar aquesta invisibilitat. Per posar alguns exemples, amb la creació d'apps que salven vides com 2 RescApp, a internet i a les xarxes socials, investigant o amb programes en l'atenció de determinats grups de població com els adolescents. 

• Què poden fer les infermeres per combatre la invisibilitat i donar a conèixer el seu paper?

Definir les competències amb una cartera de serveis on s'incorporin guies, protocols i plans estandarditzats de cures que es puguin adaptar a les persones, utilitzar les taxonomies per valorar l'efectivitat de les intervencions i generar noves evidències per a la investigació i compartir i facilitar els coneixements entre companys per millorar la visibilitat entre nosaltres. Molts d'aquests esforços, però, necessiten el compromís d'estaments gestors que facilitin el temps i l'espai dels quals no ara disposem a les agendes i a la nostra càrrega assistencial.

• Quina cura dels nens i nenes amb autisme poden tenir les infermeres al llarg de tots els processos assistencials?

Tenint en compte les característiques de les persones amb aquesta condició (manca de comprensió del entorn, dificultats en la comunicació i relació social, hipersensibilitats, etc), i les condicions dels diferents àmbits assistencials (llocs tancats, canvis de personal, diferents control i seguiments...) els processos assistencials s’haurien de dur a terme de manera coordinada per un equip de professionals sanitaris (pediatres, especialistes, infermeres, infermeres de SM, psiquiatres, etc.) formats i sensibilitzats en aquesta condició. Realitzant  una valoració integral de les necessitats del pacient i  creant  un pla de cures específic, adaptant-lo a les dificultats de percepció, comunicació i comprensió de l’entorn del nen o adolescent i amb l’ajuda de la seva  família. S'ha iniciat un programa d'atenció amb aquestes característiques a la Comunitat de Madrid. Dins d'aquests equips hi ha la figura d'un infermer gestor que actua com a intermediari entre l'usuari, la família i els professionals.

L'equip de professionals de la salut hauria d'estar format i sensibilitzat sobre les característiques de les persones amb autisme: manca de comprensió de l'entorn, dificultats en la comunicació i relació social, la hipersensibilitat, etc.

• Com poden ajudar les infermeres als nois i les seves famílies com a professionals de la salut?

Elaborant i participant en programes preventius i de detecció tant de salut general --alimentació saludable, sexualitat, exercici físic, tabac, alcohol, etc-- com de Salut Mental --abús de substàncies i de noves tecnologies, trastorns alimentaris, etc.-- a escoles i instituts-- a Barcelona existeix un programa als instituts, Programa Salut i escola-, col·laborant en tallers i grups preventius i educatius de pares en la comunitat en escoles bressol o associacions perquè puguin millorar les seves competències parentals en les diferents etapes de la infància i l'adolescència, en grups per nens i adolescents en situacions de risc, maltractament, etc.

• Quina és la principal reivindicació de l’àmbit de la Salut Mental infantil i juvenil?

La necessitat d’una xarxa pública de serveis d’atenció de Salut Mental a la infància i adolescència accessible i de qualitat que cobreixi les seves necessitats. Els casos que ens arriben a les consultes sovint són més complexos i han augmentat amb la recent crisi econòmica.

• Què diria que és el millor de la seva feina?

És una feina gratificant. M'agrada treballar i tractar amb nens i adolescents, acompanyar-los en aquesta etapa de la seva vida, ajudar-los en la seva salut mental positiva, a millorar els seus recursos i les seves capacitats d'afrontar esdeveniments i situacions on són vulnerables