Autor: Isabel Pera i Fàbregas - 1 de juliol de 1997]

Infermeria Barcelona, núm. 10. Juliol 1997

Al llarg de la història moderna de la Infermeria han estat nombroses les iniciatives que s'han emprès per tal de buscar la delimitació del seu àmbit competencial. Això pot ser motivat perquè l'objectiu i la pràctica infermera es veuen modificats pels canvis que es produeixen en l'entorn. Sens dubte, el nostre context socio-polític, econòmic i cultural ha sofert en els últims temps grans i profunds canvis als quals no ha estat aliena la nostra professió i que obliga a fer una reflexió sobre les competències de les infermeres aquí i avui, amb la finalitat d'explicitar i de donar a conèixer el nostre compromís professional que assumim davant la societat.

La competència es pot definir com autoritat, capacitat legal per decidir en certs aspectes perquè es disposa d'un coneixement reconegut de la matèria. Si ens basem en aquesta definició, per esbrinar l'àmbit competencial caldria revisar les normatives legals: acadèmiques, administratives, laborals,... per situar el marc d'autoritat professional avalat per una titulació acadèmica i basat en el coneixement.

Però competència professional no és solament tenir coneixements, és també saber-los aplicar en el procés de presa de decisions, és disposar de destreses i habilitats tècniques i comportar-se a partir dels valors i amb les actituds pròpies de la professió infermera.

Per tant, fer l'exercici de determinar la competència professional, no consisteix a recollir les diferents normatives i a partir d'aquí esbrinar què puc o què no puc fer. Aquest fóra un plantejament simplista i reduccionista en el qual fàcilment acabaríem elaborant una llista de tasques. Es tracta de fer el procés a l'inrevés, és a dir, a partir de reconèixer quina ha de ser la bona pràctica infermera, adequada al context actual i que respongui a la demanda social, en els diferents àmbits d'actuació professional, identificar els coneixements, habilitats i actituds precisos per dur-la a terme i, d'aquestes capacitats extreure'n les competències professionals requerides.

I, tal com diu V. Henderson (Principis bàsics de les cures d'Infermeria - 1971) “si la professió decideix canviar els seus objectius o orientacions, les lleis hauran d'ésser canviades en el mateix sentit”. Serà, llavors, el moment de revisar si les normatives s'hi ajusten, d'estudiar si els actuals currículums formatius, metodologies docents i sistemes d'avaluació són coherents amb el procés d'adquisició i verificació d'assoliments de la competència, de reflexionar sobre la pràctica quotidiana, definir carteres de serveis, estandarditzar processos, establir sistemes d'avaluació, determinar la carrera professional partint de la competència, gestionar recursos humans també amb criteris de competència, etc.

La necessitat de les infermeres catalanes de disposar d'una definició de les seves competències la feren arribar al conseller de Sanitat, la Comissió de Directors d'Escoles Universitàries d'Infermeria de Catalunya, i es traduí en l'encàrrec que el director de l'Institut d'Estudis de la Salut féu a la Comissió d'Infermeria del Consell Català d'especialitats en Ciències de la Salut, que va constituir un grup de treball sota la coordinació de la senyora Natividad Esteve per a donar resposta a la sol·licitud.

Aquest grup ha estat treballant durant un any en el tema i de la seva tasca ha sorgit un document titulat “Competències de la professió d'Infermeria” que ha estat presentat formalment al Consell Català d'Especialitats en Ciències de la Salut, al Consell de Col·legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya, al Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i se n'ha fet difusió en altres àmbits.

Tal com es diu textualment en el propi document, el grup de treball, en el seu marc de referència teòric, ha intentat adoptar en tot moment una posició eclèctica, de manera que cap corrent d'Infermeria tingués més pes que les altres. Les competències que s'identifiquen són les genèriques de la professió, i queden encara pendents de concretar les específiques de cada àmbit d'exercici professional (primària, hospitalària, salut mental, sociosanitària, etc...) i de cada nivell de la carrera professional. Un altre objectiu que es fixa el grup de treball és la definició d'estàndards o normes de qualitat de l'exercici professional. Les competències s'han agrupat sota títols genèrics que defineixen cadascuna de les etapes i/o processos que conformen l'actuació de les infermeres: procés de cures, prevenció i promoció de la salut, procediments i protocols, atenció a malalts en situacions específiques, comunicació, treball en equip, manteniment de les competències, ètica i aspectes legals i compromís professional.

Crec que a ningú se li escapa la importància que pot tenir aquest document com a eina per avançar en la concreció de l'àmbit competencial infermer, i de la seva responsabilitat en l'aportació professional específica al procés de salut. Però aquests documents per si sols no tenen valor; cal que ara cobrin vida, cosa que farà en la mesura que sigui assumit i integrat pels professionals i les organitzacions.