En la societat de la informació, encara tenim molts mites per desinformació?

Encara que no ho sembli, tenim molts! Tenim molta informació però no tenim formació. Aquest és un dels mites, creure que els joves ja tenen molta informació i la veritat és que encara estem lluny de tenir una educació sexual integral que s’iniciï en etapes primerenques de la vida. Un altre mite molt estès és que l’anticoncepció d’emergència (les anomenades píndoles de l’endemà) són una bomba hormonal i que només es poden prendre un nombre determinat de vegades a la vida, i això no és cert. També es pensa que a la nostra societat ja estan garantits els drets sexuals, i tampoc és real, en dones menors, el dret a l’avortament no sempre està garantit; i la igualtat de drets no està assolida perquè dones, homosexuals, transsexuals i transgènere encara es troben amb moltes dificultats per gaudir de la seva salut sexual plenament. Un altre mite és pensar que tot allò vinculat a la reproducció només és cosa de dones, sortosament cada cop més, els homes s’impliquen en aquests processos, es fan corresponsables i lluiten per una societat més igualitària.

I el reconeixement d’altres opcions sexuals?

Entre els nostres drets sexuals està el dret a la igualtat i no discriminació per raó de sexe, gènere o preferència sexual. En aquest aspecte, des de l’àmbit de la salut estem acostumats a tractar persones heterosexuals que es senten identificades amb el seu sexe biològic i social, i quan ens arriba un cas diferent no és que els professionals sanitaris discriminin, però no sempre tenim la suficient formació i reciclatge per atendre’ls i això ja comporta discriminació. Per això moltes persones que es troben en aquesta situació ja no passen pel circuit sanitari tradicional.

Parlar de sexe encara és tabú?

Avui parlem amb molta més naturalitat però encara hi ha molt desconeixement. Commemorem aquest dia i encara no coneixem els nostres drets en salut sexual i reproductiva. La llei els recull però a la pràctica no s’apliquen per manca de recursos i de voluntat política. Per exemple, la llei contempla la formació i el reciclatge dels professionals en salut sexual però no es posen els mecanismes necessaris per poder fer-ho.

Sembla que no hem evolucionat gaire respecte a les nostres àvies.

No tant com ens pensem. Encara avui en dia es normalitzen o justifiquen situacions de vulneració dels drets com per exemple agressions sexuals a les dones dins de l’oci nocturn per com vagis vestida o si dones conversa a un home, tampoc es veu com un abús tenir relacions sexuals només perquè ho vol la parella.

Es fa un bon ús del preservatiu? Se n’han fet moltes campanyes de conscienciació.

L’ús del preservatiu encara és un repte. El seu baix ús té més a veure amb la capacitat d’un mateix a dir no, al respecte cap a un mateix i allò què vol, que no pas amb la manca d’informació. Hem de treballar l’autoestima, fer valer els nostres drets, aprendre a dir no, fer respectar el que vols i no sotmetre’t al que vol l’altre...encara hi ha molta feina a fer. Cal una educació integral que tracti aquests temes des de ben petits a l’escola, i no com ara, que es comença a tractar a l’adolescència i això ens porta al fracàs perquè els joves ja tenen moltes construccions fetes sobre com són les relacions entre persones, sobre com expressem les nostres emocions...

Tenim la idea de l’educació sexual només com a prevenció de riscos i aquesta és una visió molt reduccionista. Hem de tendir a una gestió integral

Què s’està fent en l’àmbit de llevadores?

Des dels ASSIR (Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva) estem treballant amb diferents programes amb les “Tardes joves” i els “Tallers d’educació afectiva i sexual” per a joves. També participem juntament amb altres professionals en programes com el “Parlem-ne, no et tallis”, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona; el Programa JASP, que es fa a Nou Barris; i molts altres... el problema és que els programes que es fan als instituts depenen sovint de la bona voluntat dels centres i dels docents.

Com es commemora el dia de la Salut Sexual i Reproductiva a Barcelona?

Aquí es commemora des del 2010. Encara no hi ha prou tradició de celebració però hi ha entitats socials, associacions que treballen en planificació familiar, societats científiques com la societats catalana de contracepció i centre sanitaris que hi participen. Des de la Societat Catalana de Contracepció treballem durant tot l’any per facilitar el coneixement i l’ús de la contracepció i contribuir a la millora de la salut sexual i reproductiva, fem molta formació en salut sexual i reproductiva dirigida a llevadores, ginecòlegs, metges de família i infermeres.

Quines són les qüestions que més apareixen en els serveis d’ASSIR?

A la Tarda Jove del CAP Numància, com a la resta dels serveis que hi ha arreu del territori, es dóna servei d’atenció immediata als joves de menys de 25 anys. S’atenen sense cita prèvia perquè quan tenen un dubte és important donar resposta aviat. Ens trobem amb molts dubtes sobrecontraconcepció, infeccions de transmissió sexual, coneixement del propi cos o sexualitat. Pels joves és més fàcil venir aquí que no pas anar al seu metge de família o a un especialista. Aquí treballem llevadores, ginecòlegs i psicòlegs i fem una atenció integral. Tractem el tema en positiu, amb el missatge de que la sexualitat l’hem de gaudir amb responsabilitat i respecte.

La sexualitat està molt lligada al recorregut vital de la persona, nosaltres hem de proporcionar-li tota la informació, però és la persona qui tria, i no el professional. Si els professionals sanitaris no tenim la resposta hem de buscar-la o derivar a l’usuari, però mai podem perpetuar mites.Quin és el paper de les llevadores en l’educació sanitària?

Avui en dia les llevadores tenim un paper bàsic en educació sexual i consell contraceptiu a Catalunya. El nostre col·lectiu està molt al dia perquè les llevadores ens estem reciclant contínuament. L’idoni seria també educar en salut sexual des de a casa, a l’escola i amb els missatges que es donen als mitjans de comunicació.