Catalunya ha estat pionera en el desenvolupament del model a l’Atenció Primària de Salud (APS). Un model que, en els últims 30 anys, ha protagonitzat un paper central en la millora de salut de la població, la proximitat als serveis i la qualitat assistencial que el conjunt de professionals de l’APS ofereixen a la població. Paral·lelament s’han generat millores importants en la qualitat de les cures, especialment en les persones amb problemes de salut crònics, que s’han reforçat amb objectius assistencials  enfocats  a grups de població mes vulnerables i que requereixen atencions mes complexes i sempre multidisplinars.

 

D' altre banda el Pla de Salut ha definit els criteris i bases per oferir una atenció centrada en les persones i no en les estructures. Cap el 2011 es va apostar a Catalunya per la innovació i l’avenç de l’Atenció Primària amb un  ideari que  assenyalava tímidament com transformar el sistema sanitari en un sistema que realment es centrés en les persones i la comunitat, prioritzant la participació de tots els professionals i apoderant els centres i els equips amb la màxima autonomia per a la gestió dels serveis. Tanmateix pretenia avançar en el desplegament de les competències de totes les professions sanitàries, afavorint el seu creixement i visibilitat en un entorn de cooperació.

Pel que fa a les eines tecnològiques, la utilització de la història clínica compartida i la millora de la usabilitat de les estacions de treball clínic han esdevingut  eines imprescindibles per a la continuïtat, l’accessibilitat i la transversalitat. No s’han estès, en canvi, les  bases per assolir un  finançament capitatiu per a la compra i contractació de serveis que faci possible la integració d’aquests en els territoris. Un model de finançament que assigna al conjunt de proveïdors de cures d’una zona geogràfica un fons econòmic per a cada persona de cada zona durant un període determinat i que afavoreix l’eficàcia dels centres. 

 

La situació actual de l’Atenció Primària necessita encara desencallar propostes ambicioses que donin resposta a les necessitats d’un país en constant transformació social, demogràfica, econòmica i tecnològica per tal de mantenir l’excel·lència dels seus serveis sanitaris públics, fent sostenible un model en el que els ciutadans tinguin l’oportunitat de participar i de comprometre’s amb la seva salut i amb l’autonomia que li és pròpia.

L’atenció primària està preparada per garantir un sistema d’atenció integrada real, ja que és qui coneix i segueix les necessitats de salut de la seva població, longitudinalment. Els seus professionals tenen també un bon nivell de coneixements, habilitats i actituds. Un nivell d’atenció excel·lent que s’ha mantingut al llarg del temps, inclòs els pitjors moments de crisi, a pesar de les precarietats i disminució de recursos patits per l’AP.

L’atenció primària es, doncs, qui ha d’exercir el lideratge que integri serveis familiars i comunitaris, especialitzats i socials. Barbara Starfield ja va demostrar la relació entre l’orientació de les polítiques sanitàries centrades en l’APS i millors nivells de salut a menor cost.

Conceptualment  l’APS es basa en la consideració de les persones des d’una perspectiva biopsicosocial, integrant els elements i accions per a la promoció, prevenció, tractament i rehabilitació des d’una perspectiva d’integració d’actuacions i de serveis. La salut no depèn només del sistema sanitari però és important comptar amb l’APS per a la transformació que necessita el sistema sanitari  ja que li toca respondre al que la societat espera de les seves polítiques: evitar el patiment i afavorir el manteniment de la salut i la qualitat de vida.

 

 

«És el moment de que l'AP prengui el lideratge i dugui l'atenció sanitària cap on és necessari que vagi: atendre i tenir cura dels pacients i les poblacions en lloc d'atendre i tenir cura de malalties. I això no és només biològicament més correcte, sino que és més efectiu, més eficient, més segur, i més equitatiu». Bàrbara Starfield.

 

Glòria Jodar, Directora de l'EAP de Sant Andreu de la Barca