Un estudi de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) ha analitzat la prevalença de la incontinència urinària en dones ateses a l’atenció primària. Les infermeres investigadores del projecte, Lydia Sánchez i Cristina Tena, conclouen que és necessari que les infermeres de família i comunitària realitzin educació sanitària per tal de desmitificar creences errònies i millorar la clínica d’aquestes dones, així com que es promoguin projectes d’intervenció comunitària que abordin aquest problema.
L’estudi s’ha realitzat durant el 2018 sobre una mostra de 115 dones amb una mitjana d’edat de 57 anys visitades al CAP La Gavarra de Cornellà. Els resultats mostren que un 25.2% de les dones patien incontinència urinària però no ho explicaven, de manera que es tracta d’una incontinència urinària oculta, i per tant, segons expliquen les infermeres investigadores del projecte, realment existeix un infradiagnòstic d’incontinència urinària.
De les dones que han dit patir incontinència, un 79.31% no ho ha consultat amb el professional de l’atenció primària perquè no li ha donat major importància. En aquest sentit, les dones amb incontinència urinària diuen tenir pèrdues freqüents però de poca quantitat. De fet, el principal tipus d’incontinència urinària ha estat la d’esforç (44.85%), seguida de la d’urgència (24.13%) i de la mixta (24.13%).
Malgrat que no expliquen que pateixen incontinència, un 82.75% de les dones reconeix que aquestes pèrdues tenen afectació sobre la seva qualitat de vida, tot i que, a nivells baixos.
Segons les infermeres Lydia i Cristina «en l’estudi hem pogut detectar que hi ha diferències significatives pel que fa a l’Índex de Massa Corporal (IMC), a l’hora de patir incontinència, de manera que en el grup d’usuaris amb incontinència urinària el seu IMC és superior al grup de pacients que no pateixen incontinència».
Les investigadores creuen que els resultats de l’estudi, especialment sobre el fet que les usuàries no expliquen que pateixen incontinència, fa necessari que:Les infermeres de família i comunitària realitzin educació sanitària a les seves pacients per tal de desmitificar creences errònies i millorar la clínica d’aquestes dones, així com, promoure projectes d’intervenció comunitària per tal d’abordar aquest problema».