El Fòrum Infermer del Mediterrani, en el qual participa el COIB, considera “totalment inacceptable” que s’ajorni una dècada el desplegament íntegre i complert de les especialitats, que han d’incloure el reconeixement de la categoria professional. Però què opinen els diversos vocals de les especialitats infermeres del COIB? Cadascú analitza la situació de la seva especialitat i l’impacte que aquesta proposta pot suposar en cada cas.

 

 

És evident que, una vegada més, les especialitats de les infermeres i el que signifiquen s'han menystingut. Si el que ens importa és la salut de les persones i per aconseguir-la i acompanyar-les calen les millors cures infermeres, com es poden posar per davant uns pressupostos a l'hora de decidir el calendari per desplegar la seva definitiva implantació i reconeixement dins del sistema?

Des de la Vocalia d'Infermeria Pediàtrica considerem que a les famílies els calen infermeres i infermers que els puguin oferir la millor atenció per als seus infants, des d'una formació i expertesa demostrada i, per tant, cal que aquesta especialitat sigui reconeguda ja, sense més dilació!

 

 

Maria Antonia Campo
Vocal d’Infermeria Medicoquirúrgica
Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona

 

El calendari proposat pel Ministeri de Sanitat per al reconeixement de les especialitats és una falta de respecte i consideració cap a les infermeres i infermers  que han fet l’esforç de formar-se per oferir una major qualitat de cures adequades a les necessitats de la població i també cap als ciutadans als que s’està privant de beneficiar-se i rebre  unes cures de major qualitat fruit de la formació rebuda per les infermeres especialistes.

 

La situació de l’especialitat d’Infermeria medicoquirúrgica és més greu perquè es suma que encara no comptem amb el pla formatiu de l’especialitat aprovat i, per tant, encara no hem pogut començar a formar especialistes.

 

Ens trobem amb una gran incoherència: als antics especialistes en radiologia, anàlisis clínics i alguna altra especialitat de l’antiga ATS se’ls ha convalidat directament aquelles especialitats per les d’Infermeria medicoquirúrgica, que sorprenentment encara no compta amb un pla formatiu. Tot plegat no té cap sentit.

 

Restem a l’espera de conèixer quan acabarà sortint el pla formatiu de la nostra especialitat. Des de la Vocalia d’Infermeria Medicoquirúrgica del COIB hem fet diverses consultes al Ministeri de Sanitat i també al d’Educació i no ens han sabut concretar en quin punt del procés ens trobem.

 

 

Albert Granero
Vocal d’Infermeria de Salut Mental
Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona

 

Ara més que mai hem de continuar lluitant perquè els llocs de treball d’infermeres vacants en l’àmbit de la salut mental siguin ocupats i consolidats per a infermeres especialistes en salut mental, que són les que per la seva formació teòrica i pràctica tenen els coneixements, habilitats, actituds, competències i expertesa necessàries per donar l’atenció de qualitat i l’excel·lència que requereixen les persones amb patologia mental i els seus familiars.

 

Setze anys després de l’inici de la formació d’infermera especialista en salut mental, Catalunya encara no reconeix aquesta categoria professional, malgrat que és la comunitat autònoma on s’han format un major número d’especialistes. Són molts anys d’espera i la proposta del Ministeri de Sanitat ho dilata una vegada més.

 

Fruït d’aquesta manca de reconeixement moltes institucions estan contractant i ocupant amb infermeres generalistes llocs de treball que haurien de desenvolupar infermeres especialistes en salut mental, que han adquirit una formació per donar una atenció d’excel·lència i de qualitat a persones amb malaltia mental i als seus familiars.

 

A més, els canvis organitzatius que s’han aplicat en els darrers anys en l’àmbit de la salut mental a Catalunya tendeixen a potenciar la integració de la persona en la comunitat, fomentant la creació de dispositius i programes d’atenció comunitària i de suport a l’atenció primària,  en els que el paper de la infermera especialista en salut mental és clau. D’altre banda, en l’atenció hospitalària la complexitat dels pacients ha augmentat, essent també clau el paper de la infermera especialista en salut mental.

 

 

Begoña Martí
Vocal d’Infermeria Familiar i Comunitària
Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona

 

Des de la Vocalia Familiar i Comunitària del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona  volem fer arribar el nostre absolut desacord amb la proposta de cronograma d’implantació d’especialitats infermeres del Ministeri de Sanitat, que demora la implantació de la especialitat Familiar i Comunitària  fins l’any 2021. Desitjaríem que en aquest desacord s’hi sumessin veus del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, així com dels propis usuaris.

 

Ajornar 37 anys la implantació de la nostra especialitat, que va iniciar-se l’any 1987 amb l’aprovació del Reial Decret d’Especialitats, demostra el desinterès del Ministeri de Sanitat per afrontar “una reforma estructural del Sistema Nacional de Salut per dotar-lo de solvència i viabilitat”, arguments amb els quals justificava precisament el Reial Decret-llei 16/2012, de 20 abril, de mesures urgents per garantir la sostenbilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguerat de les seves prestacions, en el que citava les especialitats infermeres.

 

Invertir en la formació de nous especialistes per mantenir i millorar els nostres objectius envers la salut de les persones i de les comunitats, sense donar l’adequada sortida laboral a aquests professionals fa encara més insostenible l’actual sistema de salut, bé comú de tota la societat i del qual n’és responsable també el propi Ministeri de Sanitat. 

 

Els canvis en els determinats de salut que la població està patint i  els nous reptes de l’atenció primària de salut requereixen mesures per salvaguardar les previsions constitucionals relatives a la protecció de la salut dels ciutadans. Posar dificultats a la població perquè puguin ser atesa per part d’infermeres especialistes en Infermeria Familiar i Comunitària, preparades per atendre les persones en totes les etapes de la vida i en totes les situacions de salut i malaltia, així com en el final de la vida, va en direcció oposada a la necessitat de garantir la seguretat del pacint i la qualitat de l’atenció a la seva salut.

 

 

Isabel Salgado
Vocal d’Infermeria de Llevadores
Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona

 

Des de la Vocalia de Llevadores hem de seguir lluitant per la defensa i el reconeixement de l’especialitat d’infermeria obstétrico-ginecològica. Ara és el momento d’unir-nos tots amb l’objectiu de seguir defensant la nostra especialitat.

En els darrers temps hem vist que s’han succeït una serie de canvis dins de la llevadoria, com la introducció del nou Pla estratègic d’ordenació de serveis de l’atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, la iniciativa sobre el part normal, la disminució de la natalitat, la manca de professionals especialitzats en el sistema de salut, el tancament de la Unitat Docent de Llevadores.

Tots aquests elements condicionen i dificulten la nostra pràctica diària i fan que aquesta sigui complexa, però també apassionant, perquè esdevenen per a nosaltres un repte.

El futur de les llevadores ve condicionat pel present i per com assolim el lideratge professional que ens correspon pensant sobretot en les competències pròpies de la especialitat basades en les bones pràctiques, ja que això significa un gran benefici per la salut materno-infantil de la població.

Per aquest motiu, la vocalia de Llevadores vol manifestar el seu total desacord amb la proposta i últimes notícies que ens arriba des del Ministeri de Sanitat en relació també amb la resta d’Especialitats d’Infermeria.