Una informació que ajuda a entendre les motivacions que mouen un col·lectiu poc documentat a Catalunya i del que no hi ha un cens oficial, tot i que s’estima que al 2010 n’eren prop de 900 les infermeres que hi treballaven.

L’estudi conclou principalment que l’especialitat està en un moment clau per al seu creixement i la necessitat d’impulsar estratègies transversals que impulsin un millor desenvolupament d’una especialitat encara no reconeguda a Catalunya. Les places de formació per a ser Infermera Interna Resident (IIR) són aparentment insuficients en cas que es volgués donar cobertura a totes les places d’infermera de salut mental. A Catalunya, el 2015 s’han ofert 30 places d’IIR en l’especialitat, 24 de les quals a la província de Barcelona.

“El nivell de formació, docència  i docència de les infermeres de Salut Mental”, explica Granero, ”són aspectes clau que marcaran el desenvolupament de l’especialitat a fi d’assegurar-nos relleu generacional i fer créixer el lideratge dins els centres de treball”.

 
En quant a formació, l’estudi desvetlla que la participació en activitats de formació contínua postgraduada és alta, essent finançada principalment pel professional i amb una col·laboració parcial del centre de treball. Les infermeres realitzen força hores de formació anuals, majoritàriament fora d’hores de feina. Els professionals que han realitzat o estan realitzant un doctorat són pocs i la majoria són de l’àmbit docent. En relació a la formació dels col·legis professionals, amb nivell òptim de participació, aquesta rep una valoració positiva excepte en els preus i amb un interès creixent per la formació online.

Pel que fa a la docència, destaca el fet que la incompatibilitat horària s’identifica com la principal limitació per participar com a docents, així com la manca d’aptituds, formació i habilitat i la manca d’oportunitats.

L’estudi destaca el potencial de les infermeres, sobretot en recerca, àmbit en el que la participació s’està realitzant com a investigadora principal però amb forta presència encara del paper d’investigadora col·laboradora i de recollida de dades. Les limitacions que les infermeres identifiquen per la participació en recerca estan relacionades fonamentalment amb els recursos escassos, la manca de temps per realitzar-la dins de la jornada laboral, la poca infraestructura en el centre de treball, la manca de coneixements, i el poc suport de companys, comandaments i direcció infermera. Els recursos que les infermeres de salut mental manifesten que podrien ajudar-les en la participació i desenvolupament de la recerca són: la formació, el suport del centre de treball, el temps dins de jornada laboral, el suport econòmic i la disponibilitat horària personal.

Arrel de les conclusions de l’estudi, s’han proposat al Consell diferents línies d’actuació que inclouen disposar d’un cens actualitzat de les infermeres de salut mental, treballar pel reconeixement de la categoria professional d’infermera especialista en salut mental i exigir-la als àmbits d’atenció especialitzada, estudiar les necessitats de places d’IIRs de salut mental així com impulsar propostes que millorin la vinculació d’aquestes infermeres a la seva formació i la pràctica de la docència.

En relació a la formació infermera, els autors de l’estudi proposen que les infermeres participin en l’elaboració i dissenys dels plans de formació dels centres de treball, establir un con conveni de col·laboració entre els quatre col·legis d’infermeres i infermers de Catalunya que permeti que qualsevol infermera col·legiada a Catalunya pugui accedir a la formació organitzada pels diferents col·legis amb les mateixes condicions, ajustar el preu de les activitats de formació contínua dels col·legis i potenciar la formació online.

En matèria de docència les propostes que es deriven de l’estudi van encaminades a potenciar estratègies d’acostament entre l’àmbit assistencial i el docent, aprofitant sinèrgies i establint aliances de col·laboració; mentre que en el camp de la recerca s’apunta la necessitat d’integrar la cultura de la recerca en la tasca diària de la infermera assistencial creant eines i espais que ajudin a desenvolupar i difondre aquesta recerca des de les organitzacions sanitàries i les direccions dels centres de treball.

En aquest estudi, a banda dels dos investigadors principals, hi ha col·laborat Olga Álvarez Llorca, Judith Balaguer Sancho, Neida Fernández Benages, Àlex Marieges Gordo, Alexandra Pascual García, Lourdes Márquez Mora i Jordi Muntané Ruiz.