Els sis primers mesos del 2016 un total de 206.400 persones refugiades han arribat a Europa i gairebé 3.000 han perdut la vida, un miler més que en el mateix període del 2015, segons dades de l'ACNUR. Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades que es commemora el 20 de juny, volem mostrar exemples de solidaritat d’infermeres i infermers catalans que han recollit el testimoni viu d’aquestes persones que fugen d’una guerra que ja fa més de 5 anys que dura i que arrisquen la seva vida al mar per arribar a Europa i malviuen després en camps d’acollida.

 

David Estruch, infermer del SEM; la seva dona, Meritxell Cascán, infermera d’urgències de l’Hospital Clínic; i Lutgarda Júdez, infermera de Bombers de Barcelona, són alguns exemples de voluntaris infermers que han acabat contagiant més infermeres de l’Hospital Clínic, d’atenció primària, del Parc Taulí de Sabadell, de l’Hospital de Martorell i del Servei d'Emergències Mèdic, ja sigui col·laborant amb campanyes de recollida de material sanitari o de primera necessitat o bé sumant-se a l’ajuda en el terreny.

 

 

Els infermers David Estruch i Meritxell Cascant van fer un primer viatge l’any passat que els va colpir i, en tornar, van decidir crear l’associació AJUDEM, AYUDAMOS, HELP. Aquesta plataforma vehicula infermeres i infermers catalans que volen ajudar als refugiats en el terreny i també en l’organització de campanyes a Barcelona. Prop de 200 voluntaris, a majoria són infermeres i infermers ja s’hi ha implicat.

 

Aquesta parella d’infermers, juntament amb més infermeres del Clínic, van treballar als camps d’Idomeni, d’Eko i d’altres petits camps satèl·lit de Grècia, a la frontera amb Macedònia. “Estàvem fent tasques assistencials i humanitàries de tot tipus: des de repartir roba i sabates, a promoure la higiene en general o distribuir productes de primera necessitat... Teníem un projecte d'alimentació a Eko amb el que repartíem 6.000 ous bullits cada setmana per a unes 2.000 persones i cobríem així les seves mancances en proteïnes” explica Estruch, “ets infermer però fas de tot. Cobreixes totes les necessitats que pots” afegeix.

 

Amb el recent desmantellament del camp aquest projecte es va aturar i els refugiats van ser traslladats a d’altres petits camps militaritzats. “Amb moltes d’aquestes persones  havíem establert un vincle molt fort, tenim contacte via WhatsApp i Facebook i a molts els considero bons amics. Amb el desmantellament dels camps volem saber on han anat a parar i identificar les seves necessitats. Estem intentant aconseguir permisos per poder entrar perquè aquest són camps militaritzats on no tenim accés” es lamenta Estruch.

 

Fa un mes aquest grup d’infermers van fer una recollida solidària de productes d'higiene personal on van aconseguir més de 8.000 kg i properament faran una altra per recollir roba i calçat d'estiu i menjar enllaunat, com peix, per cobrir la mancança de proteïnes, en col·laboració amb diferents centres sanitaris com l’Hospital Clínic, el Parc Taulí, l’Hospital de Martorell i vàries associacions veïnals.

 

 

 

Arran de l'emergència humanitària internacional que es viu a Europa, han sorgit diferents borses de voluntaris catalans, sobretot de voluntaris que puguin atendre les necessitats de salut. Hi ha grups de voluntaris com el de Bombers de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona que estan treballant al punt més pròxim del litoral de Turquia per ajudar els refugiats que arriben a la costa. Lutgarda Júdez, infermera que treballa a Bombers de Barcelona, ha estat durant tot aquest any ajudant a les tasques de rescat aquàtic a l'illa de Lesbos i posteriorment als camps, on juntament amb Mercè Montero, també infermera, han estat fent tasques sanitàries i de suport. “Vam anar perquè el grup de bombers d’emergències necessitava sanitaris però un cop allà te n’adones que fa falta de tot: roba, aliments, medicaments...fas tasques de tot” explica Júdez.

Aquesta infermera amb formació en tasques de rescat ajudava al rescat aquàtic de tota la gent que desembarcava a Lesbos “arribaven en una situació precària: deshidratats, desorientats, amb hipotèrmies...les escenes són molt colpidores: són embarcacions molt deficitàries que arriben desbordades de gent i acostuma a haver allaus perquè la majoria no sap nedar, estan molt nerviosos, veus nens trepitjats, gent amb aturades respiratòries...són situacions molt difícils de controlar” relata.
Posteriorment va ajudar als camps, on torna aquest juliol. Als camps del nord de Tessalònica hi ha més de 8.000 persones, entre ells els que estaven al desmantellat camp d’Idomeini “no puc quedar-me a casa sense fer res. Als camps hi ha moltes dones i nens sols. Els nens representen el 40% de la població” explica. “Les famílies fan el possible per treure aquests nens de la guerra i els embarquen sols en aquesta diàspora, i arriben a camps militaritzats, entre adults, on no es fàcil la seva vida. Ningú vetlla per ells, ningú els defensa, molts nens vaguen sols i molts desapareixen” denuncia “hi ha gent que ha venut un ronyó per pagar un passatge que a nosaltres ens costaria 5 euros i ells han de pagar entre 1.000 i 1.600 euros a les màfies. Tots es juguen la vida per arribar a Europa pensant que aquí seran acollits i es troben, com al port del Pireu, tancats en un hangar amb tendes a l’espera que algú en faci alguna cosa. És gent amb estudis, gent educada que fuig d’un país en guerra amb únicament allò que poden portar a sobre i es troben que aquí els tractem molt malament. És indignant!” es queixa.

 

El seu compromís solidari ja ve de lluny “jo he estat molts anys de voluntària a Camerun però no havia vist res semblant. Allà la situació és dura però estan a casa seva. Aquestes persones han de marxar sense res i amb la incertesa de no saber què passarà” explica.

 

La seva tasca continua a Barcelona, organitzant actes solidaris de recollida de diners “perquè bàsicament aquesta és la gran mancança de les ong’s. Falten diners per comprar roba, medicaments, aliments... L’alimentació és molt deficitària, les dones que tenen criatures no les poden alletar, sovint hi ha intoxicacions per menjar en males condicions” i fa una crida social “hem de recordar que hi ha 60.000 persones que estan a Grècia i necessiten ajuda!”.

Des del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona es dóna resposta a totes aquelles col·legiades que volen conèixer detalls i dades relacionades amb l’ajuda i acolliment de refugiats a Barcelona i Espanya. Durant aquests mesos, el número de consultes rebudes supera la trentena. Les principals fan referència a es pot col·laborar des de Barcelona  fins a quines són les principals patologies de les persones refugiades, com poden desplaçar-se als camps o quines organitzacions són més fiables i quines activitats desenvolupen. Manel Tomás, responsable de l’Àrea de Cooperació del Col·legi explica que “les activitats que han realitzat les infermeres col·legiades desplaçades al terreny van des de temes logístics de preparació, organització i distribució d’aliments, de productes d’higiene, etc; a l’assistència directa a les persones que acaben de desembarcar i a les famílies ja assentades als camps”. Tomás detalla que als camps les infermeres fan des de l’aplicació de cures com la detecció de problemes de salut “ja sigui actual o futur, conseqüència del llarg viatge que han hagut de fer i, de vegades, l’aglomeració i les condicions d’higiene deficitàries”.