Hi ha bons professors i hi ha bons mestres i ella sobretot era una gran mestre per a la Infermeria. Així definia un infermer la figura Carmen Fernández, professora emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona, que ens va deixar el passat mes d’agost.

 

Companyes de l’escola, infermeres, estudiants, amics i familiars van participar el passat 21 de novembre al paraninf de la Universitat de Barcelona, en un acte solemne per recordar aquesta professora del Departament d’Infermeria Fonamental i Medicoquirúrgica, i la seva gran aportació a l’avanç de la disciplina i la professió.

 

Premi A prop teu 2005, aquesta infermera va ser una de les creadores de la Infermera virtual, el portal de promoció i educació per a la salut del COIB. Va formar part de la direcció científica i disciplinar de la Infermera virtual i va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del portal, va assessorar en la seva construcció i en el disseny de les fitxes.

 

Durant l’acte, presidit pel rector de la UB i la direcció de l’EUI de Bellvitge, amigues, companyes i ex alumnes de Carmen Fernández van recordar amb escrits, gravacions i fotografies, les experiències i el recorregut professional i personal d’una infermera que, per a molts, és i ha estat un referent per a moltes generacions d’infermeres.

 

Tots els assistents van ser obsequiats amb un DVD que conté els escrits de moltes d’aquestes persones, que destaquen d’ella la generositat i la qualitat humana i sobretot la seva estima cap a la professió.

 

A la solapa del DVD s’inclouen unes sàvies paraules que la mateixa Carmen Fernández ens ha deixat per a la posteritat i sobretot per a les futures infermeres i infermers:

 

“Avui sou capaces d’argumentar que ser infermeres és molt més que saber fer una certa classe de coses, que el propòsit de les cures va més enllà d’allò que és purament rutinari o mecànic, que ser infermera és posar-se a la pelll de l’altra persona, és acompanyar-la, guiar-la en el procés que viure i és ajudar-lo a desenvolupar els seus propis recursos per gestionar la seva pròpia salut. En definitiva, és tenir cura de l’altre”