Les infermeres i infermers catalans han consensuat, via norma d’autoregulació, una de les aportacions més rellevants al sistema de salut: la gestió infermera de la demanda. És a dir, com les infermeres atenen, resolen o deriven la primera sol·licitud d’atenció que fan les persones  quan acudeixen a un centre sanitari de la naturalesa que sigui (CAP, hospital, centre sociosanitari, etc.), tot i que amb més freqüència es produeix a l’atenció primària de salut. La norma publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) a data 1 de juliol de 2016, recull l’acord del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya pel que fa a com s’ha de desplegar la Gestió Infermera de la Demanda als centres sanitaris i en base a la norma anterior publicada el 2013, en la que es definia el marc general.

La gestió infermera de la demanda és clau en la millora de l’atenció a les persones, famílies i comunitat en la resolució  de problemes de salut, accessibilitat als serveis així com en la gestió dels recursos dels centres. La Gestió Infermera de la Demanda forma part de la cartera de serveis de molts centres d’atenció però fins ara hi havia interpretacions diferents des de la conceptualització fins a com desenvolupar aquest servei amb la màxima eficàcia. Aquesta regulació, feta des de la pròpia professió i amb ampli consens, completa amb aquesta part operativa, el primer procés d’autoregulació d’un aspecte clínic de la pràctica de les infermeres catalanes.

"Aquest ha estat un procés rellevant”, explica Núria Cuxart, Degana del Consell de Col·legis Oficials d’Infermers i Infermers de Catalunya, “és una fita professional històrica el fet que les infermeres catalanes ens haguem posat d’acord per a regular, des de la professió, un aspecte decisiu de la nostra actuació al sistema de salut com és la gestió infermera de la demanda”. “Ara només cal que les entitats sanitàries es comprometin a facilitar les eines necessàries a fi d’ajudar a fer possible els principis i requeriments que recull aquesta norma acordats des de la professió infermera a Catalunya”, afegeix la Degana.

Amb aquesta norma, les infermeres i infermers catalans han consensuat com desenvoluparan aquesta actuació i s’insta, en el text, a que les entitats sanitàries prenguin el compromís de facilitar la oferta de serveis infermers que estan a disposició dels ciutadans d’acord amb la cartera de serveis que cada centre tingui aprovada. Les mesures que poden facilitar a les infermeres acomplir amb la gestió infermera de la demanda són de caire organitzatiu i inclouen, entre d’altres, que tota persona atesa mantingui una infermera de referència que atengui les seves demandes i necessitats, que les persones ateses coneguin l’origen de les decisions preses i quins professionals hi ha intervingut o que es monitoritzin els resultats en base als  indicadors relacionats amb la gestió infermera de la demanda.
 
Com recull la pròpia norma, la gestió infermera de la demanda és una oportunitat per valorar la persona, identificar problemes i resoldre’ls des del punt de vista de l’aportació específica de la infermera i que aquesta realitzarà utilitzant la metodologia pròpia que la comunitat científica ha reconegut com a procés infermer.

El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya ha creat una comissió de seguiment per a vetllar pel bon compliment del previst en l’acord publicat al DOCG i resoldre dubtes o conflictes interpretatius sobre la pròpia norma.

L'impuls del Col·legi en el primer procés d'autorregulació de les infermeres catalanes

Aquest procés d’autoregulació ha estat impulsat pel Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona i amb la participació de diferents societats científiques com l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària (AIFICC), infermeres expertes i prop de 400 infermeres i infermers que han participat de les reunions, jornades informatives i de consens organitzades per a acordar tant les bases de la GID, aprovat per norma publicada al DOCG el 2013, com el seu desplegament que ara queda normalitzat. Un procés que ha durat cinc anys i que ha permès, a més a més, marca rel camí a seguir per a l’assoliment de la futura regulació, des del sí de la mateixa professió, de qüestions clau com ara l’actuació de les infermers en l’anomenat “triatge” o  en l’àmbit d’actuació de l’atenció pre-hospitalària , també anomenada d’emergències, entre d’altres.