La Dra. Montserrat Puig Llobet és infermera, antropòloga i doctora en Sociologia. Professora i Directora del Departament d’Infermeria de Salut Pública, Salut Mental i Materno infantil de l’Escola d’Infermeria de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, va participar com a ponent a la 1a Jornada infermera de recerca i innovació en salut mental del COIB. Entre altres, ha estat la Investigadora Principal del Programa intervenció psicosocial infermera – autocura i salut mental positiva en persones amb malaltia pulmonar obstructiva crònica i hipertensió, projecte de recerca finançat per la Fundació Infermeria i societat l'any 2016.

• Quins són els ingredients més importants per fer recerca? 

Tenir ganes de fer recerca i de treballar en equip, idees (projectes), comptar amb persones (investigadors), que hi hagi connexió entre la infermeria assistencial i la docent, l’existència de convocatòries oficials de recerca i suport i el reconeixement institucional.
 

• Sobre la necessitat que les infermeres facin recerca creu que, en general, es veuen poc capacitades?

En general, el fet de no tenir formació en metodologia de la recerca pot fer que vegin complicat fer-ne. Cal dir que el vocabulari en metodologia fa respecte, però si es té ganes d’aprendre i de fer recerca no s’ha de tenir por a demanar ajuda als companys que ja tenen experiència, als referents de recerca dels seus centres o al servei de recerca dels col·legis professionals. De fet, cada cop hi ha més infermeres referents en recerca en hospitals, centres d’atenció primària, salut mental i sociosanitària.

Cada cop hi ha més infermeres referents en recerca en hospitals, centres d’atenció primària, salut mental i sociosanitària.

• Hi ha autolimitacions?

El fet de pensar que no es podrà fer és una limitació, però amb formació i l’ajuda d’una persona experta es pot aconseguir. També cal dir que hi ha professionals que no tenen interès a investigar. Per a ser un professional competent tampoc cal ser investigador. O almenys  l’investigador que entenem. El pensament crític ajuda a fomentar canvis a la pràctica clínica i moltes infermeres ja ho fan en el seu treball diari, però no sempre se’n fa difusió. Per tant, tots tenim una miqueta d’investigador.

• Quins factors faciliten la recerca infermera?

Tenir temps durant la tasca assistencial, la disponibilitat per part dels responsables del servei i de la institució i l’existència de convocatòries de recerca.

• I quins la limiten?

La falta de recursos personals i materials, donat que això implica haver de fer recerca a cost personal.  També la falta de cursos de formació en recerca des de les institucions, ja que podria servir com a incentiu als professionals.

• Quin missatge adreçaria a aquelles infermeres que s’han plantejat alguna vegada la recerca?

Que es llencin, que poden fer-ho amb el suport de persones amb experiència a la recerca. Que poden fer formació per saber-ne més i que no cal fer sempre el doctorat per a fer recerca. Treballar conjuntament entre professionals de l’assistència i de la universitat també pot ajudar.

El pensament crític ajuda a fomentar canvis a la pràctica clínica i moltes infermeres ja ho fan el seu treball diari. Tots tenim una mica d’investigador.

• En què beneficia l’assistència que es desenvolupi més recerca?

Es beneficia a què es realitzi pràctica basada en l’evidència, com per exemple establir noves mesures, nous protocols, millorar intervencions i també per estimular el pensament crític.

• Quin paper juga la participació en congressos i les publicacions?

El fet d’anar congressos és útil per donar a conèixer el treball realitzat, per compartir experiències, veure recerques que fan altres professionals i fer contactes. Les publicacions serveixen perquè les recerques realitzades arribin a més professionals i no ens quedin només en el lloc realitzat.

• Realment tenen impacte?  

Fer difusió sempre té impacte, veure exemples d’altres llocs sempre serveix per agafar idees, replicar-les o millorar-les. És important fer visible la recerca, i les xarxes socials poden ajudar-hi molt. Per exemple ResearchGate, un llistat d’investigadors).

• Què dificulta que succeeixi? 

Com sempre, la falta de recursos, el cost personal i econòmic que implica poder anar a congressos o publicar en altres idiomes i haver de pagar les traduccions. També es important que els gestors motivin i donin facilitats als professionals.

La falta de recursos econòmics, de personals i de facilitats per part dels gestors dificulta la recerca per als professionals.

• Quin paper juguen a la recerca l’investigador principal i l’equip investigador?

Un investigador principal és el coordinador del projecte o grup de recerca. Ha de tenir la capacitat prèvia per a desenvolupar projectes de recerca. Aquests projectes han de ser finançats en convocatòries competitives. També ha de generar productivitat científica i marcar la dinàmica de l’equip investigador.

L’equip investigador ha d’estar format per persones amb experiència, però també és recomanable que hi hagi investigadors juniors que aprenguin dels sèniors. Han de tenir unes línies de recerca comuns, i aquestes han de generar motivació i interès personal.

• Què són les xarxes de recerca? Qui en pot formar part?

Són estructures de recerca formades per diferents grups d’investigadors per al desenvolupament d’activitats de recerca i desenvolupament. Hi ha xarxes oficials com les Xarxes Temàtiques de Recerca Cooperativa en Salut (RETICS) que són estructures organitzatives formades per l’adscripció a l’Instituto de Salud Carlos III. Aquestes xarxes responen a les prioritats del Pla Nacional d’R+D+I+ en l’àmbit de la salut. L’objectiu general de les RETICS és promoure la col·laboració entre els grups de recerca del Sistema Nacional de Salut.

La coordinació científica i el seguiment de la xarxa les du a terme un únic coordinador i és necessari que hi participin almenys deu grups de recerca de quatre o més comunitats autònomes. També hi ha altres xarxes reconegudes com per exemple la Xarxa de Recerca en Infermeria Salut Mental i Addiccions coordinada per la Dra. Teresa Lluch Canut, que està reconeguda per la Generalitat de Catalunya. No obstant, també es poden crear xarxes que no han de ser oficials que tinguin com a objectiu crear la unió de grups de treball  amb línies de recerca comuns.

• Ha augmentat en qualitat i quantitat la recerca en infermeria a Catalunya en els últims deu anys?

Si, cada cop és millor i més preparada. Un exemple són el gran nombre de projectes que es van presentar a la convocatòria PERIS 2016  i a la convocatòria de projectes de la Fundació Infermeria i Societat del COIB a l’any 2016. Des de l’any 2009 es pot realitzar el doctorat en Infermeria, i cada any surten moltes infermeres doctores. També hi ha molts estudiants en els Màsters Oficials, i una bona part segueixen després fent el doctorat.

Cada cop les infermeres fan més recerca i de millor qualitat, però es cert que encara queda molt camí per fer. El suport de les institucions és clau per poder motivar a les infermeres a fer investigació.