Roser Gol, llevadora i coordinadora del Programa Sanitari d’Atenció a la Salut Sexual (ASSIR) Badalona Sant Adrià, està ultimant la seva tesi en la que sustenta la idea que cal un canvi de paradigma en com s’atén a les mares els primers 20 dies després del part, un moment crític que requeriria d’un suport més intens per part de les llevadores.

Perquè l’alletament natural és essencial i cal seguir recordant-ho?

L'alletament matern és l'alimentació més adequada pel nadó en tota la seva totalitat:  en quant a  proporcions, nutrients, composició, temperatura, quantitat, etc... Hem de pensar que la composició que té és exclusiva per cada nadó, tant si són prematurs o post terme i la quantitat és l'adequada i justa per a cada situació. Naturalment, també és molt important en el procés d’alletament el contacte pell amb pell entre mare o pare i el nadó. Aquest contacte és tant important pel nadó que s’està fent també amb nadons ingressats i nadons alimentants amb biberó.

Com participen les llevadores en la promoció, protecció i recolzament de la lactància materna?

Les llevadores som fonamentals i ens hem convertit en un referent. Actualment, com a col·lectiu nosaltres som les professionals millor formades en lactància materna. Penso, però, que caldria incloure més formació reglada per a les infermeres pediàtriques i metges pediatres sobre aquesta qüestió.

Quines són les conseqüències més importants de no realitzar una lactància natural per a la mare i l’infant?

Les conseqüències de no lactar són prou importants perquè hi parem atenció i les causes, molt diverses, però en gran mesura  es poden preveure i evitar.  La lactància materna protegeix. S’ha vist amb el temps que no lactar afavoreix l’aparició de malalties infantils com obesitat, diabetis, més infeccions o diverses patologies, la lactància materna és de fàcil digestió i a nivell de nutrients  a més d’adequats, proporcionen una digestió molt més adequada que la llet de fórmula. Els estudis de la macrobiòtica de la llet materna, des de fa uns anys ens orienten a pensar que el sistema immunitari  del nadó està íntimament relacionat amb el part vaginal i la lactància materna.. En el cas de  les mares, la lactància natural redueix el risc de patir càncer i es recuperen millor del part entre d’altres.

Per què creus que la majoria de les mares l’acaben abandonant?

Les causes són multifactorials però un dels components de més pes és la inexperiència i tot el que va vincular a l’alletament: el dolor, el cansament, l'entorn familiar, els missatges contradictoris que reben, etc...Per això és molt important que els professionals en fem un bon seguiment.

I quin paper hi juguen els professionals en aquest seguiment?

És bàsic i moltes vegades som els causants d’aquest abandonament prematur. A l’estudi que hem fet  amb mares primerenques, el 98% sí fan l’alletament perquè tenen clar que és més natural. D’aquestes, la meitat ha abandonat aquesta pràctica als tres mesos, tres mesos abans del que revelava l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA). Això ens ha de fer reflexionar sobre què estem fent malament els professionals de la salut. Estic convençuda que si un 90% de les dones no segueixen la lactància és per una gestió poc adequada dels recursos professionals. Els primers dies, la mare necessita molt de suport i seguiment, i això és difícil d'assolir amb les polítiques hospitalàries actuals i el poc temps de consulta. A més, moltes vegades donem missatges contradictoris sobre l’alletament.

Les dones amb suport professional adequat, tenen un millor resultat en l’alletament?

Sí, està comprovat que les dones obtenen millors resultats quan tenen aquest suport professional. Però cal que el sistema de salut estigui preparat per poder donar resposta a aquestes mares quan ho necessiten i que la resta de professionals de la salut creguin en la importància de promocionar l’alletament matern.

Les dues primeres setmanes és un moment crític per a les mares primerenques i el suport directe de la llevadora és indispensable.
En aquesta línia, has elaborat la teva tesi.

Si, volíem veure si les dones amb un suport professional  adequat tenen millors  o pitjors resultats en l'alletament que les que no ho reben. Identificar les males praxis professionals i els  les qüestions crítiques importants per a  les mares i que provoca l’abandonament de l’alletament, per a saber on hem d'incidir més. A l’estudi, per exemple, hem avaluat a unes 200 mares que han pogut contactar amb la seva llevadora de referència via telèfon mòbil, qualsevol dia de la setmana. Les dues primeres setmanes és un moment crític per a les mares primerenques i aquest suport directe és indispensable.
 
Com es pot treballar en aquesta línia?

És essencial que l’equip de salut faci un canvi de mentalitat. Actualment hi ha equips interdisciplinaris formats per llevadores, infermeres i pediatres i també hi ha comitès d’alletament sobretot als ASSIRS i a alguns hospitals, però no hi ha un protocol clar establert i  depèn més de la bona voluntat de cada hospital i dels seus professionals. Als ASSIR d’Atenció Primària tenim grups de lactància encapçalats per llevadores on s’explica a les mares el procés, se les acompanya i resolen els seus dubtes. També mantenim el contacte permanent amb elles i l’ideal seria també donar aquesta assistència telefònica els caps de setmana. També cal molta més formació als professionals, ja que encara hi ha molt desconeixement i pensen que recomanar o no l’alletament és una opinió, i no és així.

Quin paper hi juga la llevadora?

L’embaràs normal el porta la llevadora que és la que fa el seguiment durant els 9 mesos i es converteix en la persona de referència de la usuària. La mare, davant qualsevol dubte, truca a la llevadora, i hauríem de solucionar-ho en poc temps. S’ha de fer l’acompanyament al puerperi. Seria bo, que quan el nen ha nascut, també en fes el seguiment tenint en compte que la majoria de les consultes van sobre la lactància perquè ho veuen com un problema, tenen molts dubtes i necessites eines per abordar-ho. La lactància és un procés d’adaptació que en un nadó sà sòl trigar entre 4 i 6 setmanes a instaurar-se i en aquest període hi hem de ser-hi ben presents.