Un equip multidisciplinari de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell ha impulsat un projecte que investiga l’estimulació neurocognitiva amb realitat virtual en pacients ingressats a la unitat de cures intensives (UCI). L’objectiu és provar l’eficàcia de reduir les alteracions cognitives en supervivents de malalties crítiques mitjançant teràpies amb la tecnologia durant l’ingrés hospitalari. Gemma Gomà Fernández, infermera de recerca de la unitat de crítics, forma part de l’equip del projecte on a més hi ha neuropsicolègs, metges intensivistes, neuròlegs i enginyers especialitzats en monitoratge de senyals biomèdics.

El paper de la infermera de recerca és clau en el desenvolupament de la investigació. Gomà s’encarrega de detectar possibles candidats entre els pacients, contactar les famílies per aconseguir-ne el consentiment i gestionar el seguiment del pacient amb les famílies. També coordina l’equip de neuropsicòlegs i els assisteix  com a professional de la salut ja que "sovint tenen dubtes sobre com actuar amb pacients crítics," afirma Gomà.

Cada dia, entre un i dos pacients crítics – al final del projecte està previst que n’hi hagi una vuitantena—reben cinc minuts o deu minuts d’estímuls cognitius a través de la televisió. Esperen la visita de l’equip investigador amb il·lusió i esperança. “Els pacients són molt agraïts, afirma Gomà. "Després de moltes hores sols, estan esperant que interactuïs amb ells,” explica.

Múltiples estudis neurològics afirmen que més del 30% de pacients que sobreviuen a un episodi de malaltia crítica presenta alteracions cerebrals provocades pel seu ingrés en la unitat de vigilància intensiva que dificulten la tornada a la vida diària, suposen un increment dels costos humans i econòmics del tractament i tenen un gran impacte en la qualitat de vida dels pacients. “Si bé comptem amb fisioterapeutes que milloren les seqüeles físiques dels pacients que han passat per l’UCI, la part cognitiva no s’ha tingut en compte fins ara,” afirma Gomà. 

Si bé comptem amb fisioterapeutes que milloren les seqüeles físiques dels pacients que han passat per l’UCI, la part cognitiva no s’ha tingut en compte fins araLa plataforma d'estimulació neurocognitiva, ENRIC (de les sigles en anglès Early Neurocognitive Rehabilitation in Intensive Care), que ha rebut el suport del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i de la Fundació per a la Innovació i la Prospectiva en Salut a Espanya (FIPSE), utilitza la realitat virtual per transportar al pacient a escenaris relaxants –una platja o un bosc, per exemple— acompanyat en tot moment per un avatar virtual que ajuda al pacient a realitzar una sèrie d'exercicis cognitius amb diferents graus de dificultat, adaptats a l'estat del pacient crític, des que desperta de la sedació fins que rep l'alta de la UCI.

“Després de la fase de seguretat, on hem comprovat que era segur i fiable l’ús d’aquesta tecnologia, el projecte es troba en fase d’estudi de l’eficàcia en pacients per comprovar si té utilitat en comparació amb els que no l’han rebut,” afirma Gomà. Els beneficis potencials d'aquest tipus d'intervencions van des de la disminució de la incidència i durada dels episodis de la síndrome confusional, la reducció de l'estada a la unitat de crítics i dels costos hospitalaris, fins a la millora de la funció cognitiva i la qualitat de vida dels pacients després de l'alta.

Els beneficis potencials de les intervencions són la disminució de la reducció de l'estada a la unitat de crítics i dels costos hospitalaris o la millora de la qualitat de vida dels pacients després de l'altaUn cop finalitzi la recerca— que compta amb el finançament de FIPSE, La Marató de Tv3, de l'Institut Carlos III de Madrid i de la Fundació Parc Taulí de Sabadell— l’objectiu és traslladar el projecte a la pràctica en centres clínics.