Es tracta d’un col·lectiu sotmès a unes complicades condicions de treball que afecten directament als seus hàbits de vida i la seva salut. Aquestes condicions augmenten considerablement els riscos psicosocials als que les infermeres estan exposades i que són especialment elevats en el cas de les que treballen a hospitals, ja que tenen una major càrrega de treball alhora que participen menys en les decisions del centre i tenen un menor suport dels seus superiors, tal i com desvetllen les dades recollides.
L’estudi mostra, entre d’altres indicadors de salut, que les infermeres i infermers presenten un major risc de desenvolupar problemes de salut mental, un 35,6%, com ara trastorns depressius, afectius, d’angoixa o d’ansietat, molt per sobre d’altres professionals de la salut (18-20%) i de la població general (9,7%). Un risc que ve determinat per múltiples factors com ara l’elevada presència d’indicadors de dolor i fatiga entre el col·lectiu, factors associats a trastorns d’ansietat o la manca d’hores de son. Una de cada tres infermeres dorm menys de 6 hores. Són desencadenants també les llargues jornades i els horaris poc convencionals així com les elevades càrregues de treball amb les que han de treballar les infermeres. La precarietat laboral, que afecta un 27% d’infermeres i infermers, i la tensió i frustració que causa el poc control sobre el propi treball, la poca participació en les decisions comunes i el poc suport de l’equip de treball i dels superiors, aspectes tots ells reflectits en l’estudi, esdevenen igualment situacions de risc.
Una de cada tres infermeres i infermers considera que la seva situació laboral és insegura, especialment en les infermeres menors de 40 anys que treballen majoritàriament amb contractes d’interinitat o temporalitat. A aquesta inseguretat percebuda, se li afegeix que un 33,7% realitzen jornades sense horari fix, per torns de dia, nit o de caps de setmana. Un tipus de jornada que difícilment és compatible amb la conciliació familiar i social.
A l’estrès de la situació laboral, s’afegeix la baixada de sous generalitzada que afecta el 83% del conjunt, especialment els professionals del sector públic o el concertat i que treballen en un centre d’atenció primària, un àmbit on s’ha arribat fins a pèrdues del 41.4% del sou.
«És molt important tenir l’estudi que, en definitiva, confirma quelcom que ja intuíem», explica la Degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, Núria Cuxart. «La sensació de cert maltractament del col·lectiu està molt present entre les infermeres i està clar que té un impacte directe en la seva salut», explica, «cal que hi posem mesures i compromís per part dels centres de treball per revertir una situació que afecta precisament als professionals que tenen cura del ciutadà. Les infermeres i infermers del nostre país han d’estar també ben cuidades a fi que puguin desenvolupar la seva professió en les millors condicions».
«Aquests resultats ens ajuden sempre a dissenyar intervencions tant preventives com assistencials que milloren el benestar no solament d’aquests professionals, sinó també el dels ciutadans atesos per ells», comenta el Dr. Miquel Vilardell, president de la Fundació Galatea.
