Victoria López: "Els professionals de la salut, a més de cuidar les persones, hem de poder parar un moment i tenir cura de la pròpia salut"
19 de febrer de2013
El proper mes de maig farà 24 anys que Victoria López Clemente es dedica a la salut laboral com a infermera del treball. Diu que aquest temps li ha passat molt ràpid i que no imaginava, quan va començar, que aquesta tasca podia ser tan apassionant. Assegura que per a ella és un autèntic luxe poder treballar en quelcom que li agrada, l’omple i la motiva. La seva passió li ha valgut que aquest any la Societat Catalana de Seguretat i Medicina en el Treball li hagi concedit el Premi Àngel per la seva trajectòria professional. Es tracta de la segona infermera reconeguda per aquest guardó en els seus gairebé 50 anys d’història.
Com se sent en rebre aquest premi?
Primer sento agraïment perquè representa el reconeixement no només a mi, sinó a la tasca que fem totes les infermeres del treball i desprès, sento un gran compromís per continuar treballant en la millora de la salut dels treballadors.
A més hi ha moltes veus que apunten que una millor salut laboral redunda en empreses més rendibles, no és així?
Evidentment una empresa saludable des de la prevenció dels riscos físics i psicosocials, que integri mesures i eines que afavoreixen el desenvolupament del treball i que generi un ambient i un clima laboral bons, sens dubte resultarà més rendible.
Això sí, han de coincidir diferents factors, el compromís de la direcció a traves de les politiques de prevenció, l’implicació dels treballadors i dels delegats de prevenció en el seguiment dels protocols de prevenció i demés mesures. I no hem de deixar de banda la importància de tenir un bon Servei de Prevenció propi que pugui desenvolupar la seva tasca amb autonomia suficient.
Vostè treballa a un hospital fent prevenció de riscos. Creu que els professionals de la salut gaudeixen d’una bona salut laboral?
És una pregunta delicada. En general estan més preparats per prevenir alguns tipus de riscos, però el fet de conviure amb la malaltia, en ocasions, els fa relativitzar el risc real i minimitzar-lo. En moltes ocasions, hem de fer reflexionar als treballadors que tot i que es dediquen tota la vida a tenir cura dels altres, han de poder parar un moment i tenir cura de la pròpia salut.
En quins riscos han de pensar més?
Curiosament en un centre sanitari tenim una gran varietat de riscos de tot tipus, però destacaria, com a més importants, el risc biològic, el risc osteomuscular i el risc psicosocial que cada dia està més present en la nostra activitat.
La infermeria del treball té futur?
Si ens ajustem a les necessitats del mercat derivades del compliment de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LLPRL) és ben segur que la nostra especialitat té molt futur. La realitat però és que a nivell nacional es convoquen molt poques places per cursar l’especialitat i el més greu de tot és que a Catalunya encara no se n’ha convocat cap.
Quins creu que són els principals reptes als quals s’enfronta la especialitat?
El més important és aconseguir que les institucions convoquin places d’accés a l’especialitat i després d’això, que es cobreixin els llocs de treball per a infermeres especialistes en matèria de salut laboral tant a nivell dels Serveis de Prevenció Propis de les empreses, d’aquells mancomunats, dels SPAS o de les Mútues.
En tots aquests anys d’experiència quins han estat el millor moment i el pitjor moment de la seva carrera?
Per mi els grans moments es troben en el dia a dia i a vegades fins i tot han estat experiències col·lectives. Les satisfaccions, que han estat moltes, sempre han vingut de la relació personal i molt propera amb els professionals de l’hospital que també són companys. El fet de poder-los escoltar i intentar ajudar, i assessorar-los, es encara el mes satisfactori de la meva feina.
Respecte als moments negatius, no en recordo cap concret. En moltes ocasions, si que ha estat dur sentir impotència. No poder ajudar més i més ràpid, ni dur a terme les accions que podrien millorar la salut de tots però que estan fora del teu abast.
