Registre, de caire assistencial i legal, on es recull el conjunt de documents relatius al procés assistencial de cada persona, tot identifi cant els professionals que hi han intervingut.

Representació mental sobre la manera com cadascú voldria que fos el seu fi nal de la vida.

Criteri que defensa que totes les persones haurien de tenir les mateixes oportunitats, drets i accés als benefi cis socials, i també el mateix estatus com a ciutadans i davant la llei (Thompson, I., Melia, K., Boyd, K. i Horsburgh, D.: 2006).

Limitació de la capacitat d’obrar d’una persona de manera lliure i responsable. La incapacitat és legal quan és per sentència judicial o minoria d’edat (Societat Catalana d’Estudis Jurídics: (2010). Adaptació del Diccionari jurídic català).

1/ En salut: diferències en salut que són innecessàries, evitables i injustes (Whitehead, M.: 1992).

2/ En el sistema de salut: es relaciona amb l’accés, és a dir, amb la igualtat d’oportunitats que tenen els diferents grups de població davant una mateixa necessitat, independentment de quina sigui la seva localització geogràfi ca, cultura, gènere o orientació sexual, etc., per entrar en el sistema de salut (Whitehead, M.: 1992).

Fa referència a l’àmbit més interior de la persona, aquell que hom considera més reservat sobre ell mateix; conté una dimensió física i una altra de psíquica.

Consisteix a dur a terme activitats pròpies d’una professió sense el reconeixement legal, és a dir, sense la titulació oficial necessària que garanteix els coneixements bàsics per exercir-la.

Oposició a portar a terme una obligació perquè entra en confl icte amb els valors morals propis.

Procés en el qual el professional de la salut, conjuntament amb la persona atesa, preveient futures situacions de malaltia, planifiquen les decisions sanitàries que caldrà prendre.