Les infermeres heu prescrit consells de salut, productes i medicaments dins les vostres competències des de sempre, però hi havia els impediments legals que no us permetien prescriure els medicaments i els productes directament i fer l'acció d'emetre la recepta. Des de l'aprovació del Real Decreto 1302/2018, de 22 de octubre , es defineixen els requisits per poder indicar medicaments i productes amb seguretat jurídica. Des del Consell de Col·legis infermeres i Infermeres de Catalunya (CCIIC), sempre han defensat que una infermera quan es gradua, ja està capacitada per poder prescriure dins les seves competències, tot i així, el decret citat, marca els requisits per poder integrar les vostres prescripcions a la pràctica diària. Per tant, en qualsevol àmbit que exerceixi una infermera pot prescriure. (Atenció primària, hospital, sociosanitari, escola... ), en entitats de titularitat pública, titularitat privada i exercici lliure

Podeu prescriure en tots els àmbits on ateneu a persones des de les consultes de l'atenció primària, de l'àmbit hospitalari, per exemple en les consultes infermeres que ateneu persones amb ostomies, amb ferides i nafres, com també en el moment de l'alta hospitalària prescrivint consells de salut, medicaments o productes que deriven de la intervenció infermera (medicaments i apòsits i materials per ferides, per la incontinència, de protecció de nafres, etc.)

La definició aprovada pel Consell de la Professió Infermera a Catalunya, 2007 descriu la prescripció com la capacitat de seleccionar i indicar tècniques, productes sanitaris i fàrmacs en benefici i satisfacció de les necessitats de salut de les persones subjectes de les cures infermeres durant la pràctica professional de la infermeria, sota els criteris de bona pràctica clínica i judici infermer que els són atorgats per les seves competències.

Receptar és l’acte administratiu pel qual un professional elabora un document, la recepta, en la qual fa constar un règim terapèutic per tal de resoldre una determinada situació de salut.

És important distingir entre el que és indicar, quin és el millor tractament o règim terapèutic, sota el nostre criteri com a infermeres (prescriure) i l’acte administratiu per deixar constància, de cara a la persona atesa o el farmacèutic, dels productes o fàrmacs que caldran per seguir aquest règim amb èxit (receptar)

No, no ho és i a més no s’ha d’entendre així. En tant que infermeres tenim reconeguda la capacitat de valorar i identificar un problema de salut en una persona i dintre del marc de les nostres competències proposar estratègies i tractaments per resoldre’l. 

De fet, les infermeres hem estat indicant i utilitzant medicaments sota el criteri de bona pràctica i judici clínic, sense prescripció mèdica i sense disposar de reconeixement de la competència i de l’autoritat legal, amb el vist i plau, tàcit o explícit, de les Institucions i Administració Sanitària. 

Doncs el bloqueig que representa la Llei de garanties i d’ús racional dels medicaments per a la prescripció, per part de les infermeres de productes sanitaris i fàrmacs ja que aquesta llei no reconeix com a prescriptores les infermeres com sí que ho fa amb metges, odontòlegs i podòlegs.

De fet, quan parlem de recomanacions terapèutiques que no impliquen aquests productes o fàrmacs que es dispensen en farmàcia, per exemple una activitat física o uns canvis posturals, la prescripció infermera com a tal no aixeca cap mena de controvèrsia.

Així doncs, es tracta que el marc normatiu estableixi la manera de desfer aquest bloqueig per a que les infermeres puguem comptar amb totes les eines i garanties necessàries per fer la nostra feina.

La postura del COIB sempre ha estat que no cal que les infermeres facin una formació addicional per  prescriure. Entenem que seria com formar-se dues vegades per fer intervencions per a les quals ens capacita la nostra titulació com a infermeres. 

En l’actual marc legal, la única formació que es contempla és el curs online d’adaptació pensat per a aquelles infermeres que encara no tenen l’any d’experiència però que necessiten acreditar-se per les seves responsabilitats professionals. 

Com en qualsevol altra competència professional caldrà sempre que la infermera actualitzi els seus coneixements al llarg de la seva carrera mitjançant la formació continuada. 
 

Amb el mateix criteri que en la pregunta anterior.

En el llarg procés de negociació que ha precedit la publicació del Reial Decret de Prescripció Infermera, el Consejo General de Enfermería de España va entendre que s’hauria de fer una formació addicional per poder prescriure i per això va posar en marxa una sèrie de cursos.

Des del COIB s’ha volgut respondre a aquelles infermeres de Barcelona que han volgut avançar-se a aquesta possible obligatorietat informant-les sempre, que en la mesura que el marc legal no estava encara definit no es podia saber del cert si seria obligatori i/o necessària aquesta formació. S’han posat a l’abast de les infermeres interessades totes les eines i informació disponibles per a que aquestes hagin pogut prendre la decisions informades.