Esther Gorjón és Infermera d'emergències del Servei SUMMA112, el servei d'urgències mèdiques de la Comunitat de Madrid i també Vocal Nacional d’Infermeria a la Sociedad Española de Medicina de Urgencias y Emergencias (SEMES). Va participar com a ponent a la 1a Jornada del Grup d’Urgències i Emergències del COIB. Per a Gorjón, deixar enrere que la formació especialista es limiti als màsters tindria millores en la qualitat assistencial.

• Des de la secció d'Infermeria de SEMES han iniciat diversos projectes per conèixer la situació de les infermeres i els infermers d'urgències i emergències a Espanya i a cada comunitat autònoma. Quines han estat les conclusions?

«El que hem vist és que hi ha una heterogeneïtat evident sobre les competències, el perfil professional i les responsabilitats que tenen les infermeres i els infermers als diferents serveis d'emergències i d'urgències a totes les comunitats. A alguns llocs no hi ha infermeres als Serveis de Coordinació d'Urgències, en altres sí que n’hi ha però tenen funcions molt diferents amb nivells d'autonomia desiguals, i això passa igual en l’àmbit hospitalari i en l’extra hospitalari, on per exemple les unitats de Suport Vital Avançat Infermer s'utilitzen de forma molt diferent depenent de la comunitat autònoma. El que hem d'intentar és veure quines són les que tenen més autonomia i desenvolupament i procurar que la resta de comunitats vagin en aquesta mateixa direcció, prendre-les com a referència.»

• També estan treballant en l'elaboració d'un document amb la definició de les competències. Com està sent el procés?

«Aquest document l’estem començant. Hem format una comissió amb diferents perfils d'infermeres i infermers de serveis d'urgències, hospitalaris, extra hospitalaris, gestió, investigació i formació i el que hem fet de moment és formar subgrups de treball perquè cadascun faci una primera aproximació a allò que ells creuen que són les competències que defineixen la feina d'una infermera en aquest àmbit. En l'actualitat ja s'ha tancat aquest termini d'aportacions i ara estem realitzant una selecció de les competències que es repeteixen per cadascun dels grups i que són comuns, adaptant-les a un llenguatge adequat.»

• Una de les seves principals reivindicacions professionals és el reconeixement de l'especialitat. De quina manera creu que milloraria la situació?

«Bàsicament podríem exigir que determinats llocs de treball com els d’urgències hospitalàries i emergències extra hospitalàries els ocupessin infermeres especialistes. Això ens donaria una base perquè hi hagués una homogeneïtat tan pel que fa al perfil professional com les competències que ara no existeix: que totes les infermeres fessin el mateix, que tinguessin la mateixa responsabilitat i la mateixa autonomia perquè totes tindrien la mateixa formació i a totes se'ls exigiria el mateix, cosa que ara no podem demanar. A més, l'especialitat ens donaria un suport legal important.»De cara als usuaris, milloraria la qualitat de l'assistència perquè asseguraríem una formació i una experiència de base. Encara que després els professionals s'han de seguir formant i actualitzant-se.

• I pel que fa a la formació, passar d'una formació de màster a una especialitat seria una millora?

«Amb els màsters passa una mica igual que amb la formació continuada. Cada màster és diferent i no hi ha tampoc homogeneïtat en allò que ofereixen. El màster no et garanteix una cobertura en les competències avançades i, en canvi, l'especialitat sí.»

• En l'àmbit professional compagina l'àmbit assistencial amb la representació de les infermeres d'emergències a la Sociedad Española de Medicina de Urgencias y Emergencias (SEMES). La veiem sovint participant activament en congressos i jornades. Per què és tan important compaginar els dos àmbits, l’assistencial i la representació?

«Jo més que donar veu a les infermeres i els infermers d'urgències i emergències, el que faig és intentar impulsar-los i donar-los visibilitat. Fa quatre o cinc anys estava bastant desencantada amb el tema de la infermeria d'emergències i urgències perquè veia que hi havia coses que es podien millorar però no trobava la manera de fer-ho. Llavors em van donar l'oportunitat a través de SEMES de posar de nou en marxa la secció. I a mi només cal que m’ho diguin una vegada! Si m'estic queixant d'alguna cosa, i em dónes l'oportunitat de canviar-ho, haig de seguir endavant. És cert que he aconseguit visibilitat i que en moltes ocasions la gent se m'apropa per interessar-se per la nostra feina. També vaig a moltes jornades perquè això em permet conèixer gent que després incorporo a la secció d'infermeria de SEMES. De vegades faig broma dient que vaig als llocs caçant talents, buscant gent perquè col·labori amb nosaltres. La gent que vulgui aportar té les portes obertes a SEMES. Crec que en aquests últims quatre anys s'ha notat una diferència en la visibilitat de les infermeres i els infermers d'urgències i emergències i que poc a poc estem aconseguint avanços.Jo de vegades estiro i d’altres empenyo del projecte, però la labor fonamental la realitzen els coordinadors i els membres dels grups de treball, l'equip d'infermeres i infermers del grup nacional de SEMES, els vocals autonòmics… Sense ells i tots els socis que ens donen suport jo no podria fer res.»

• Com es mostra el futur immediat de les infermeres i els infermers d’urgències i d’emergències?

«M'agradaria pensar que aviat els metges tindran la seva especialitat i després caurà la nostra per lògica, ja que en l'actualitat sobre l'especialitat d'infermeria d'urgències i emergències no hi ha ni tan sols un debat. M'agradaria que almenys se’n parlés de la necessitat, encara que no sé si arribaré a veure-la. També m'agradaria que la professió es mobilitzés i s'impliqués més en la seva millora i desenvolupament. Igual que ens estem movent els altres, fent coses que van sumant. Sempre ho he dit, el moviment es demostra caminant. Per molt que jo parli, si no faig alguna cosa, no hi haurà canvis.»

• Les unitats de Suport Vital Avançat Infermer (SVAI) són el futur?

Crec que les unitats de Suport Vital Avançat Infermer són el futur de l'extra hospitalària, sense que això vulgui dir que els metges hagin de desaparèixer d'aquest context, perquè sí que tenen el seu lloc.«Però la implantació i desenvolupament d'aquest tipus de recursos és una manera d'adaptar molt millor la resposta del sistema a les necessitats de les persones ateses, ja que l'experiència ens mostra que una infermera pot resoldre perfectament moltes de les situacions per les quals actualment es demanda i s'utilitza un altre tipus de recurs de suport vital avançat.»

• Què és el que més t’agrada de la teva professió?

«A mi m'agrada tot, no podria quedar-me amb una cosa. La primera vegada que vaig pujar a una ambulància vaig saber que era on volia estar. M'agrada no saber què veuràs durant una guàrdia, no tenir-ho tot programat, treballar en diferents contextos, l'adrenalina de l'assistència a un pacient complicat on has de donar el 100%. M’encanta parlar i conversar amb les persones que estic atenent, ajudar-los a disminuir l'angoixa i a resoldre els seus dubtes. Em reconforta i m'alegra saber que gràcies a les cures que els hi hem proporcionat han millorat. M'apassiona allò que faig. Em considero una afortunada per poder dedicar-me al que més m'agrada.»