Isabel Padró Blanch és filla de forners i sempre ha tingut vocació d’atendre les persones. Ha desenvolupat la major part de la trajectòria professional com a infermera de reumatologia a l’Hospital del Mar. Una tasca que ha combinat amb la seva implicació al Grupo de Trabajo de Enfermería de la Sociedad Española de Enfermería (GTESER), des d’on ha potenciat la formació i la recerca que han permès consolidar la consulta de la infermera a la reumatologia i alhora fer palès l’aportació infermera en aquesta àrea. Padró també ha treballat amb les associacions de pacients, col·laborant amb el primer grup d’ajuda mútua a persones amb artritis reumatoide de la Lliga Reumatològica Catalana (GAM), i en l’educació per a la salut de les persones amb malalties reumatològiques participant en xerrades i en el disseny de llibres divulgatius. Ara s’ha prejubilat però afirma que seguirà vinculada a la professió infermera, la seva vocació.

• Com va començar la seva vinculació amb la reumatologia?

Va començar fa 35 anys a les consultes de reumatologia de l’Hospital del Mar. M’havia incorporat a l’àrea de neurofisiologia del centre i fruit d’una reestructuració interna vaig començar a treballar a reumatologia. De seguida vam veure que teníem un bon equip de treball i que es podien fer coses noves en benefici dels usuaris. Vaig començar a participar activament en l’educació i informació del què en diem pla bàsic de la malaltia. Més endavant, a través de la Lliga Reumatologia Catalana vaig tenir una beca per fer una rotació externa a l'Hospital de Lapeyronie a Montpellier el 1991 que em va permetre conèixer les necessitats de les persones amb malalties reumàtiques cròniques i adquirir competències per tenir cura i educar als usuaris i a les famílies. Poder ensenyar, informar, tenir cura, orientar i aconsellar a l’usuari i a la família és una tasca molt important per a mi. Amb l’objectiu d’explicar com eren les persones amb malalties reumàtiques i com tenir-ne cura es va aprofitar un curs organitzat per medicina interna de la Vall d’Hebron per organitzar la primera Jornada d’infermeria de Reumatologia Catalana el 1992.

[Article escrit per Padró sobre la història de la infermeria reumatològica]

• Com ha evolucionat la tasca de les infermeres en reumatologia en els últims anys?

La reumatologia ha estat de les últimes especialitats en incorporar infermeres. La tasca de la infermeres els darrers anys ha evolucionat positivament i possiblement lligada a la incorporació de nous tractaments on es fa imprescindible la nostra figura. En els últims 12 anys ha augmentat en un 42% el nombre d'infermeres en els serveis de reumatologia espanyols. Tot i això, encara creiem que hi ha una escassa presència infermera per no ser prou coneguda, ni valorada ni una especialitat reconeguda.

• En quins àmbits pot treballar una infermera de reumatologia?

La majoria treballa en l'àmbit de consultes externes, seguit de l’hospital de dia. A hospitalització i a consultes d’atenció primària hi ha menys infermeres expertes en reumatologia. Les persones amb malalties reumàtiques habitualment no s’hospitalitzen, per això és molt important la feina que es fa a les consultes. Tampoc hem d’oblidar la recerca ja que actualment les infermeres fan més investigació i publiquen més estudis a reumatologia.

• Com pot una infermera incidir en la qualitat de vida d’una persona afectada per una malaltia reumatològica?

Proporcionant-los informació, educació i assessorament de la malaltia i dels seus tractaments des de la vessant no farmacològica –dieta, exercicis, ajudes tècniques, tabaquisme, alcoholisme, etc.—i oferint suport emocional tant per les persones afectades per la malaltia com per a les famílies. Per a mi, la infermera ha de proveir una assistència integral més enllà del tractament farmacològic que reforci el diagnòstic.És a dir, en l’àmbit laboral, sobre quines ajudes i prestacions té accés; en l’àmbit de l’escola, com ha d’actuar l'entitat en cas d’infants amb aquestes malalties; sobre quins grups d’ajuda entre persones que pateixen la mateixa malaltia existeixen; en l’àmbit psicològic, a través de l'intercanvi entre infermera i usuari, etc.

• Quins són els reptes de futur de les infermeres de reumatologia?

Que hi hagi una infermera a tots els serveis o unitats de reumatologia del país. Les direccions d’infermeria dels centres encara no tenen clar que a les consultes externes hi ha d’haver infermeres especialitzades a cada servei, i ja no només parlo del servei de reumatologia. D’altra banda, també seria molt important que reumatologia formés part del temari del grau d’infermeria i que els alumnes s’entrenessin a la consulta.

• Quin és el principal repte al qual s’enfronten en el seu dia a dia aquestes professionals?

Poder portar a terme millores per aconseguir una bona qualitat de vida de les persones amb malalties reumàtiques. La peça clau és quan entenen la seva malaltia, el tractament que segueix i el perquè i el seu compliment, per tant, es corresponsabilitzen de la seva salut. És una gran satisfacció complir aquest objectiu

• Està prou formada la infermera experta en reumatologia?

La formació és insuficient perquè n’hi ha poca. Fins fa poc hem sigut autodidactes: les infermeres i els infermers en reumatologia ens hem format a través de cursos organitzats pel Grupo de Trabajo de Enfermería de la Sociedad Española de Reumatología.

• És aquesta expertesa professional una desconeguda per les infermeres? Per què cal visibilitzar-la?

És una desconeguda. Potser perquè es fa poc esment en el temari o a les pràctiques de la carrera. A Espanya no és una especialitat reconeguda, però sí que ho és en altres països com Regne Unit, Holanda i França.

• El Grupo de Trabajo de Enfermería de la Sociedad Española de Reumatología (GTESER) ha publicat un manual sobre teràpies en reumatologia amb l’objectiu de servir de referència per a les infermeres vinculades a usuaris amb malalties reumatològiques. Què els ha impulsat a fer-ho?

Publicar el manual de reumatologia per a les infermeres i infermers era un dels objectius del grup. Ha estat resultat de la tasca feta fins ara i la voluntat que les infermeres coneguin aquesta especialitat, la reumatologia, tinguin un material de consulta i el puguin transmetre als usuaris. Cal dir que ha estat un èxit, ens l’han demanat infermeres i metges de molts centres perquè és una bona eina de treball pel dia a dia de la consulta.

• Quins són els objectius que promou el Grup GTESER?

És un grup d’infermeres i infermers de diferents serveis de reumatologia espanyols que estan treballant per una millor qualitat assistencial i de salut de les persones amb malalties reumàtiques i que es va crear als voltants del 1998 i es va fer oficial al 2007.  Els principals objectius són promoure la  formació de les infermeres, elaborar documents de guia per l’educació per a la salut, donar a conèixer novetats i millores per als usuaris, realitzar i incentivar estudis d’investigació que promoguin la millora dels usuaris, oferir una millor qualitat al servei de reumatologia, col·laborar amb altres grups dins la Sociedad Española de Reumatología (com ara la jornada d’infermeres dins el Congrés de Reumatologia que se celebra anualment) i treballar conjuntament amb les diferents associacions d’usuaris.

• Què creu que pot fer una organització com el COIB per millorar la visualització i la divulgació de les infermeres de reumatologia?

Crec que una bona manera de fer-ho és donar a conèixer la tasca que realitza la infermera als serveis de reumatologia i oferir cursos de formació a través de la infermera experta i sobre els models de consulta. És imprescindible que les infermeres tinguin coneixements sobre la malaltia, els tractaments i els canvis d’hàbits.

• Finalment, després de més de 40 anys com a infermera, com valora la seva trajectòria?

Aquests anys com infermera no els puc valorar de cap més manera que molt contenta d’haver triat aquesta professió i molt feliç. Ara veig que 40 anys se m'ha fet curt, i que encara seguiré donant un cop de mà a les infermeres de reumatologia. Voldria fer alguns agraïments; al grup de treball GTESER i especialment a Maria Rusiñol i a Susana Fernandez, infermeres catalanes amb qui he treballat des dels inicis; al Dr. Pere Benito, reumatòleg de l’Hospital del Mar, per la docència i formació del dia a dia a les consultes de reumatologia i per l’ajuda i l’impuls ofert per crear aquests grups d’infermeres; als reumatòlegs companys de l’hospital i a reumatòlegs catalans i espanyols per creure i potenciar la nostra incorporació als serveis de reumatologia; al Dr. Oller Daurella, neuròleg amb qui vaig començar a treballar, que em va empènyer a adquirir noves competències i a estudiar infermeria quan era a la seva consulta; i també vull agrair l’ajuda i comprensió de la meva família, marit i filles, en tots aquests anys.