L’any 2001, abans de ser-ne la directora, Magda Sibina Bernat va arribar a la residència Sant Gabriel de Centelles, que aleshores era gestionada per religioses, com a infermera Responsable Higiènico Sanitària (RHS). El centre havia d’adaptar-se a la Llei de Serveis Socials i al cap de sis mesos les religioses van marxar. Aleshores, Sibina va quedar-se al càrrec de la direcció per professionalitzar-la i adaptar-la a la normativa vigent. Un fet que va suposar-li un gran repte i en el qual va posar molta il·lusió tot i que també hi va haver moments difícils.

En l'actualitat el model assistencial de la residència és un model d’atenció sociosanitari integrat amb l’ABS Centelles, l’hospital de referència H.U de Vic, l’H. de la Santa Creu de Vic com a sociosanitari de referència, el servei d’Hospitalització Domiciliària i els serveis socials municipals de l’Ajuntament de Centelles.

• Quins són els principals reptes de dirigir una residència?

Un dels primers reptes va ser guanyar-me la confiança de tothom, dels residents i familiars, pel canvi de gestió i no defraudar als que havien dipositat la confiança en mi, el president del patronat de la residència. Un altre repte important va ser construir un equip de treball potent i amb objectius comuns. Actualment un dels reptes més importants és donar un servei de qualitat amb un personal cada vegada més professionalitzat però amb una remuneració molt baixa per la feina que es realitza, en comparació amb altres sectors. El problema rau en el fet que encara queda molt recorregut perquè es reconegui la tasca dels professionals que treballen a les residències geriàtriques.

Encara queda molt recorregut perquè es reconegui la tasca dels professionals que treballen a les residències geriàtriques

• Les infermeres que es dediquen a la gestió encara són un perfil poc comú. Per què creu que costa trobar-ne?

Les infermeres que es dediquen a la gestió s’han anat fent a si mateixes i s’han format pel camí. Tot i que crec que la gestió és inherent a la professió infermera, donat que organitzem i planifiquem constantment en el nostre dia a dia, està molt poc reconeguda i és poc atractiva. Actualment s’està reconeixent aquesta capacitat i s’està parlant de la infermera gestora de casos en atenció primària o la infermera d’enllaç, que són exemples clars de gestió.La infermera gestora de casos en atenció primària o la infermera d’enllaç són exemples clars de gestió

• Creu que la formació de les infermeres hauria de donar més importància a la gestió?

Sí, perquè la gestió té cada vegada més pes i és absolutament necessària alhora que no és quelcom atractiu a priori, perquè no s’ha donat a conèixer tot el potencial que les infermeres poden tenir en la gestió en els centres. La gestió s’ha de saber explicar i s’ha de fer atractiva perquè els resultats són molt bons. Potser seria qüestió de començar a ensenyar els resultats i així s’entendria millor què és i per a què serveix la gestió.

• Quin missatge adreçaria a altres infermeres de geriatria que volguessin desenvolupar-se en la gestió?

Si són infermeres que coneixen bé l’especialitat, que tenen experiència en tenir cura de gent gran en centres sociosanitaris i/o residències, no els serà massa difícil endinsar-se en la gestió, ja que coneixen perfectament quines són les necessitats d’aquest col·lectiu de persones, si ho reforcen amb una bona formació complementària en gestió.

• Què és el que més li motiva de la infermera geriàtrica?

La gratificació professional i la satisfacció personal és immediata i això és el que et motiva per seguir treballant dia rere dia. Treballar per fer la vida més agradable i més confortable a les persones que viuen a la residència i les seves famílies, tenint cura de tots els elements que conformen a cada persona des d’una visió holística en col·laboració amb un bon equip humà és el que resumeix la meva feina a la residència.

Treballo per a fer la vida de les persones que viuen a la residència i les seves famílies més agradable i confortable des d’una visió holística en col·laboració amb un bon equip humà

• En una població que cada cop envelleix més, hi ha una demanda de professionals de salut que doni resposta a aquest fenomen. Quines competències creu que necessiten desenvolupar especialment les infermeres i els infermers de geriatria?

En primer lloc, tenir clares quines són les competències pròpies de la infermera geriàtrica que són moltes i importants. Aspectes com la comunicació efectiva i la relació terapèutica amb l’usuari, les activitats preventives, els aspectes ètics i legals, el treball en equip, la comunicació intraprofessional i el procés de cures, entre moltes d’altres. Les noves competències que la infermera geriàtrica ha de conèixer i desenvolupar són les relacionades amb l’atenció a final de la vida i les cures pal·liatives. Els usuaris enguany viuen i moren a la residència, la mort forma part del procés de cada resident i de les seves famílies.

• Com és l’equip professional que forma una residència geriàtrica?

L’equip professional ha d’estar format pels professionals de diferents disciplines amb objectius comuns, per atendre les necessitats de les persones grans des d’una visió holística. Per tant, necessitem un equip multidisciplinari que treballi des de les diferents disciplines, però sobretot ha de ser un equip vitalista i dinàmic, que sàpiga posar la persona en el centre d’atenció.

L’equip professional d’una residència ha de ser vitalista, dinàmic i ha de saber posar la persona al centre d’atenció

• En la seva llarga experiència en la geriatria, com ha canviat el sector?

Ha canviat molt tot en general: el tipus d’usuari i les necessitats dels serveis. Les persones que accedeixen a la residència ho fan amb alts graus de dependència i amb situacions d’alta fragilitat, i les demències tenen una alta prevalença entre les persones ingressades. El model de residència ha quedat obsolet. Actualment la càrrega assistencial és equiparable a un centre sociosanitari però des de l’administració no se’ns reconeix.

A la residència, fa pocs anys varem crear una unitat de psicogeriatria per donar una atenció més personalitzada a les persones que presentaven demències avançades. Avui dia, la unitat de psicogeriatria està en ple funcionament. La creació del servei centre de dia integrat a la residència també es va convertir en una necessitat. Ofereix activitats estimuladores i de socialització que són les eines bàsiques per vèncer la soledat i l’apatia que pateixen moltes persones grans a domicili, alhora que ajuda a evitar o a millorar la sobrecàrrega del cuidador. Actualment els horaris s’han anat flexibilitzant per poder arribar a cobrir les diferents tipologies de demandes.