Mar Bodas Martínez és infermera Gestora del Servei de Salut Mental i Addiccions de la Fundació Sanitària de Mollet, professora associada a la Universitat Internacional de Catalunya i terapeuta Ocupacional i Familiar Sistèmica.

Va participar com a ponent a la 1a Jornada infermera de recerca i innovació en salut mental celebrada al COIB presentant el disseny i aplicació de l’eina virtual Saludate.info sobre l’abordatge complementari de persones amb depressió.

• En què consisteix la plataforma virtual Saludate.info?

És una plataforma virtual en fase pilot que estem efectuant al Centre de Salut Mental de la Fundació Sanitària Mollet basada en la plataforma Moodle i que incorpora l'e-learning en la monitorització i tractament de les persones ateses en l’atenció de la salut mental.  Inclou 13 Seccions (temes clínics, psicopatològics, d'autocura i familiars), 28 lliçons, 25 vídeos explicatius, 14 qüestionaris i 15 registres.

S’incorpora en la relació entre el professional, la persona atesa i la família canviant el model relacional aportant l’apoderament al seu màxim exponent i "obligant" a professionals i usuaris a interactuar i simetritzar la seva relació. A nivell tecnològic adaptem una eina a altres objectius— com a complement del procés assistencial en persones amb trastorns de salut mental on la implicació i responsabilització de l’usuari és clau i decisiva pel que fa a la qualitat de vida i pronòstic— i aprofitem els amplis recursos que ens ofereix, així com la seguretat que és una eina viva i que evoluciona constantment.

En la fase actual s'aplica de manera pilot a un primer grup de 20 persones als quals se segueix tractant de la forma habitual, per tant, l'aplicació de l'eina no substitueix aquest abordatge sinó que és complementari. S’està avaluant la utilització, el grau de satisfacció i estudiant les àrees de millora abans d'estendre la seva utilització a altres unitats assistencials.
 

• Com es decideix impulsar-la?

A partir de la proposta dels promotors Manel Santaló (Altersalus) i Jordi Salvatella (Lundbeck) a un equip de 3 professionals del CSMA de Mollet per participar en el desenvolupament i aplicació d'una eina que incorpori les plataformes virtuals en la relació professional – persona atesa dins del camp de la salut mental, i més concretament basant-se en la plataforma Moodle. El novembre de 2014 es crea un grup de treball multidisciplinari integrat per una psiquiatra, una psicòloga clínica, i una infermera de salut mental.
 

• A quin perfil d’usuari es dirigeix la plataforma?

En la fase pilot estem aplicant l'eina a persones amb simptomatologia depressiva que compleixin criteris DSM-IV-TR de trastorn depressiu major, trastorn distímic, trastorn adaptatiu o bé trastorn depressiu no especificat. En aquesta fase del projecte s'ha optat per un ampli espectre ja que la majoria de persones que venen a les consultes no sempre reuneixen les característiques d'un trastorn depressiu major però sí de quadre més cronificat o adaptatiu. El que es pretén és una mostra representativa de la pràctica clínica habitual per valorar la implementació d'aquesta nova eina amb possibilitats terapèutiques que seran avaluades més endavant.
 

• Qui forma part de l’equip terapèutic de l’eina?

L’investigador principal és Antoni Corominas Díaz, cap del Servei de Salut Mental i Addiccions de la Fundació Sanitària Mollet (FSM). Com a investigadores col·laboradores hi som del Servei de Salut Mental i Addiccions de la FSM Mar Bodas Martínez (Infermera Gestora), Inmaculada Jódar Ortega (Psicòloga Clínica), Laura Montesinos Rueda (Psiquiatra).
 

• Pot posar un cas pràctic  de l’ús de Saludate.info?

Quan una persona entra a la plataforma troba una oferta de seccions que li hem activat segons les seves necessitats. Se li ofereix informació en format de vídeo i de text que aprofundeix en tots els aspectes de la seva malaltia: què és la depressió, causes, dades epidemiològiques, tractament, etc. S'aborden temes relacionats amb les activitats de la vida diària (menjar i beure, activitat física, dormir i descansar, eliminació, adherència al tractament farmacològic,etc.). Se li ofereixen mòduls amb temàtica específica de suport psicològic i se li ensenya a utilitzar eines per millorar l'autoestima, analitzar l'empatia, tècniques de relaxació, etc. així com una secció específica per la família. 

La plataforma li va oferint els diferents continguts d'una manera controlada i adaptada a la seva evolució, un cop llegits o visualitzats se li realitzen preguntes de forma automatitzada per assegurar-nos la seva comprensió. En totes les seccions podem incloure test per als usuaris que poden ser avaluats pels professionals i obtenir estadístiques, comparar test entre persones o que sigui la mateixa persona qui revisi la seva evolució, etc. També comptem amb un instrument de relació molt potent que és el fòrum on els professionals i l'usuari (de forma individualitzada) poden compartir idees, respondre preguntes, etc.

De les respostes al qüestionari final de comprensió i satisfacció els usuaris estan valorant molt positivament l'eina com a font de coneixement i informació sobre el seu trastorn, seguidament la possibilitat d'adquirir capacitats i recursos per afrontar el problema i que és un bon complement a les visites presencials. Cal seguir treballant la freqüència d'ús, i plantejar-nos fer un estudi posterior més ampli que valori la seva eficàcia.

• Us heu trobat amb reptes o dificultats rellevants a l’hora d’aplicar l’eina als usuaris i entre professionals?

Ens trobem amb nous reptes sobre la manera d'exercir el rol professional, de relacionar-nos amb les persones ateses i les seves famílies, i entre els professionals referents de l'usuari. L'equip professional i la persona formem un grup dins la plataforma i en tot el procés d'atenció estem interconnectats.Un altre repte ha estat adaptar-nos a la incorporació d'altres tipus de professionals que ens ajuden a la part tecnològica. D'altra banda, la no cultura ciutadana de l'autogestió de la informació requereix un treball important d'educació en salut i alfabetització sanitària.

• Saludate.info va dirigit a persones amb depressió, una problemàtica de salut que l’OMS calcula que afecta a 350 milions de persones arreu del món. Quin paper tenen les infermeres i els infermers en la prevenció i el tractament de la depressió?

Respecte a les activitats de promoció de la salut mental i la prevenció dels trastorns mentals, les infermeres tenim un paper clau a nivell comunitari, de base territorial. Intervenim en nombrosos àmbits molt estratègics com pot ser els Centres d'Atenció Primària, Centres Educatius, Espais Socials, etc. Ho podem fer oferint una atenció assistencial directa o assessorant i coordinant-nos amb les persones responsables dels Plans Municipals de Salut Pública, Plans de Salut, Socials o Educatius, entre d'altres.

A l'abordatge i tractament de les persones que pateixen una depressió, vull destacar la importància de comptar amb infermeres especialistes en salut mental, ja que són les que presenten els coneixements i habilitats necessàries per respondre a les necessitats d'aquestes persones. Primer es realitza una valoració de les seves necessitats físiques, psíquiques i socials, per definir objectius conjuntament amb l'usuari i un pla d'intervenció. Les intervencions es basen en donar suport inicial a l'adherència al pla terapèutic, avaluació de la resposta al tractament, identificar dificultats, oferir educació en salut sobre coneixements de la malaltia, possibles tractaments, autocures en les diferents necessitats bàsiques, suport familiar o resolució de problemes que puguin sorgir durant tot el procés. Utilitzem la relació d'ajuda com a instrument de comunicació amb la persona i la seva família. En tot moment s'haurà de monitoritzar l'evolució de la seva capacitat d'autocura.

• Basant-se en la seva experiència, creu que les plataformes digitals d’aprenentatge (per exemple, Moodle) poden ser útils, més enllà dels estudiants, per a la salut de les persones, i, en concret, de la salut mental?

De la mateixa manera que en el procés acadèmic, en el procés assistencial la relació entre el professional de salut i la persona ha evolucionat i s'ha convertit en una relació més simètrica, menys paternalista i en la qual es busca una major implicació dels usuaris i les seves famílies.

Actualment, en el procés assistencial no n'hi ha prou amb informar, el professional de la salut proporciona formació, transfereix coneixements als usuaris perquè aquests prenguin decisions sobre la seva salut i intenta canviar sensacions, creences i comportaments implicant en tot moment a la persona i la seva família.
La incorporació de les plataformes digitals d'aprenentatge, com per exemple Moodle, podria incrementar la capacitació i coneixement de la persona en relació al seu problema i donar lloc a una comunicació i monitoratge més àgil amb els professionals de la salutLes Tecnologies de la Informació i la Comunicació s'han anat incorporant a l'àmbit de la salut mental en un intent dels sistemes de salut actuals—que compten amb temps i recursos limitats—de ser més accessibles a la població i oferir un complement terapèutic a les visites clíniques habituals.

En els trastorns depressius, són múltiples les eines virtuals que brinden al públic informació o ajuda sense compartir el mateix moment temporal, com és el cas de les revistes online, les webs acreditades per al públic general, les societats virtuals d’usuaris i familiars, els vídeos a la xarxa i les xarxes socials específiques sobre aquesta qüestió, tot i que les dades són molt heterogènies fins ara.

Les plataformes digitals d'aprenentatge ens permeten valorar les possibilitats que ofereix l'e-learning en el maneig de les persones amb trastorns mentals per potenciar l'apoderament i la participació activa de l'usuari i la seva família.

• Aquest tipus de plataformes poden dotar de més autonomia i noves competències professionals a les infermeres i els infermers?

La gestió de les tecnologies de la informació amb l'ús d'aquestes plataformes facilita la integració de la pràctica infermera, la seva informació i coneixement, per promoure la salut de les persones, famílies i comunitat amb un sentit de co-responsabilitat.

Donen suport als processos de disseny i execució dels Plans de Cures, la presa de decisions clíniques i la gestió del coneixement on tots els membres de l'equip interdisciplinari i la persona/família compartim a la vegada la informació.

La informàtica infermera és una competència bàsica dels infermers i infermeres del segle XXI però penso que és un complement i no ha de substituir plenament la pràctica infermera presencial.