Margalida Colldeforns Vidal, llevadora de l’ICS- ASSIR Granollers i a l’Hospital General de Granollers, treballa a diari amb un grup d’educació sanitària especial per a dones afectades de la mutilació genital femenina. També fan una tasca conjunta amb l’equip del CAP de pediatria, treballadors socials i serveis socials per a l’atenció i la prevenció de la mutilació genital a les dones.

• L’OMS parla de més de 200 milions de dones i nenes vives actualment han estat objecte d’una mutilació genital (MGF) als 30 països d’Àfrica, Orient Mitjà i Àsia on es concentra aquesta pràctica. Hi ha dades sobre aquesta pràctica al nostre país?

No tenim dades sobre quantes dones hi ha al nostre país amb MGF. Des del 2000 no consta que s’hagi practicat cap cas de mutilació a l’estat espanyol; es tracta de casos que arriben amb la mutilació feta del país d’origen. En un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona el 2010 constaven 57.000 casos registrats a Espanya.

• En què consisteix la teva tasca des dels grups d’ajuda a l’ASSIR?

Es tracta d’un grup de dones obert que ens reunim cada trimestre per fer sessions de dues hores i on explico les possibles complicacions de tenir una mutilació, quina cartera de serveis de l’ICS tenen pel què fa a la reconstrucció i al suport psicològic, l’aspecte legal i l’empoderament dels drets de la dona. El fet d’introduir grups d’educació sanitària especial per a dones afectades de MGF ha estat molt positiu pel col·lectiu ja que es tracten també altres temes globals relacionats amb la salut de la dona a un col·lectiu que moltes vegades té dificultats d’accedir a la informació per l’idioma.

• Com arribeu a aquestes dones?

Poden demanar hora a l’ASSIR  i poden accedir per  visita espontània o per urgències. Com que les llevadores explorem genitals molt sovint a la consulta registrem l’estat del perineu i fem constar si té MGF, i el  tipus de lesió, si ha fet reconstrucció i si intervé en activitat grupal. També vénen dones que s’han incorporat al grup perquè una amiga o una veïna els hi ha dit, o bé han vingut d’acompanyant i s’han incorporat. No poso traves per poder venir; poden venir soles o acompanyades, amb nens i si arriben tard, no passa res.

• Quines són les conseqüències emocionals i físiques que genera la MGF?

Les emocionals són horroroses. Als grups s’expliquen coses que no m’agrada sentir, se’m posa la pell de gallina. Són vivències personals i és inevitable que n’expliquin, per això sempre intento dirigir sense culpabilitzar, amenaçar ni crear rancors.

Vull pensar que aquesta pràctica no està tan lluny d’eradicar-se. Però hem de treballar molt amb les dones i nenes que tenen la mutilació feta i tenen complicacions a la seva salut.

• Com es pot treballar en la prevenció?

Aquí hem de treballar molt amb les dones i nenes que tenen la mutilació feta i tenen complicacions a la seva salut. Vull pensar que aquesta pràctica no està tan lluny d’eradicar-se. Les dones em diuen que als països d’origen està penalitzada i s’està deixant de practicar però encara queda treballar amb els pobles molt apartats on les organitzacions d’ajuda no han arribat.

• Quin és el paper de les llevadores?

Les llevadores hem de fer atenció i prevenció,  ja sigui individualment o en grups. La nostra feina és poder solucionar les complicacions que puguin tenir, oferir la reconstrucció de clítoris a totes les dones que ho sol·licitin i suport psicològic. En ocasions treballem de forma multidisciplinar amb pediatria i treballadors socials per detectar casos de menors amb MFG, sobretot en els períodes de més risc que són després de les vacances quan han visitat els països d’origen.

Sally, testimoni de mutilació genital femenina: "Poques vegades tenim l’oportunitat d’expressar els sentiments a la nostra cultura. Als grups d'ajuda podem parlar i preguntar"

La Sally és una dona de 37 anys de Senegal, mare de 3 fills petits que té una MGF reconstruïda de clítoris al 2011 a Barcelona. Actualment viu a Dakar, on vol tornar per obrir una botiga de roba quan tingui la situació familiar més adaptada. Diu que la mutilació li va fer la seva àvia quan era un bebè tot i que no la recorda. Les seves germanes petites ja no han patit la mutilació perquè es va penalitzar aquesta pràctica.

• Com vas arribar al grup d’ajuda?

He estat molts anys vivint al Barcelonès, on he tingut les meves filles. En quedar-me altra vegada embarassada he volgut fer el control i part amb la Margalida, la llevadora que ja coneixia, així que vaig traslladar-me des de Dakar al setè mes. Ella em va comentar que feia els grups amb dones afectades de mutilació i que hi podia assistir i comentar la meva experiència.

• De quina manera t’ha ajudat formar part d’aquest grup?

El grup és molt interessant i m’hagués agradat comptar amb un grup quan em vaig plantejar la reconstrucció. Veig a les dones contentes i està bé que puguin preguntar o parlar perquè som dones que poques vegades tenim l’oportunitat d’expressar els sentiments a la nostra cultura. Poc a poc ens anem adonant i fem petits canvis.

• Com és la vida d’una dona que ha estat mutilada?

Si tens complicacions és molt dolorós i hi penses constantment. Si no tens complicacions, intentes oblidar però sense voler és present cada dia. Jo no tenia problemes però tenia depressió. Ara que he fet la reconstrucció estic millor.

• Quin missatge adreçaries a la població catalana sobre la mutilació genital femenina?

Teniu molta sort de no haver patit aquesta pràctica cultural que ha fet tant de mal a les nenes, dones i àvies que l’han practicat i que ara se n’adonen del mal que han fet i els homes que estan amb dones tristes.

Intentes oblidar, però la mutilació és present cada dia