La imatge, lamentablement famosa, d’Aylan Kurdi, el nen sirià mort en una platja turca el passat mes de setembre va ser, per a moltes persones, un detonant. Un punt d’inflexió en el que es van adonar que calia fer quelcom per ajudar els milers de refugiats siris, i d’altres nacionalitats, que arriscaven la vida fugint d’una guerra que ja dura cinc anys. Així va ser per a Meritxell Cascán, infermera d’urgències de l’Hospital Clínic, i el seu marit David Estruc, infermer del SEM que van posar-se en marxa per a buscar informació, contactes i possibilitats per a fer realitat el desig d’ajudar amb els seus coneixements professionals. Un esperit que, inevitablement, va acabar contagiant més infermeres i metges del Clínic, bé col·laborant amb material sanitari o de primeres necessitats o bé sumant-se a aquest primer viatge del que acaben de tornar.

 

Durant quatre dies – quinze en el cas del David- les infermeres Meritxell Cascán, Yolanda Pueyo, Carmen Aranda i Conchi Álvarez (acompanyades també de fills i filles per als que l’experiència ha estat una lliçó de vida) i la doctora Elisenda Gómez, han visitat i ajudat en els camps d’Idomeni, d’Eko i d’altres petits camps satèl·lit a Grècia, a la frontera amb Macedònia, en el que milers de persones que sobreviuen en unes condicions penoses i sense perspectiva de canvi degut al tancament de les fronteres.

Entre tota aquesta situació penosa, dolorosa i incomprensible, les infermeres del Clínic han tornat, però, amb una energia enorme i un projecte: la recent creada associació AJUDEM, AYUDAMOS, HELP que vol articular les inquietuds de totes les infermeres i infermers catalans que desitgen participar i ajudar als refugiats sobre el terreny. “El que volem”, explica Cascán, “és que aquesta associació sigui una plataforma per a organitzar aquests viatges i fer-ne una programació dels mateixos, a fi de coordinar els esforços personals que moltes infermeres i infermers volen aportar en aquesta situació”.  Podeu trobar més informació a la seva pàgina de Facebook.

Aquest viatge ha estat, doncs, una avançada a fi de detectar les principals necessitats i espais de treball en el que es pot treballar sobre el terreny. “Hi ha dues qüestions importants”, explica Cascán, “d’una banda està la manca d’organització i d’infraestructura en els camps satèl·lit al voltant d’Idomeini, com és el cas d’Eko, i en els que hi ha atenció unes hores al matí però la resta del dia es queden sols a més de que els productes de primera necessitat pràcticament no arriben”. L’altre qüestió, afegeix Carmen Aranda, “és que hi ha tones de materials de primera necessitat per als refugiats i que estan en magatzems sense que ningú ho faci distribueixi, cal fer grups de treball per a pensar quines solucions es poden aportar.”

“Aquest viatge ens ha servit per entendre les necessitats sanitàries i emocionals d’aquestes persones”, explica Meritxell Cascán, “que són moltíssimes pel grau de patiment que estan vivint”. “En aquest sentit”, afegeix, “les infermeres podem aportar molt fent el que sabem fer: cuidar les persones, procurar que tinguin les necessitats cobertes físiques però també emocionals”.
Aquest grup d’infermeres han fet aquest viatge als camps de refugiats carregats de materials de tota mena, des de fàrmacs a productes per a bebès o fotoprotectors a, fins i tot, roba interior femenina. Les dones del camp estan patint moltes infeccions perquè tenen poca roba interior o se la posen humida, expliquen, per això “vam organitzar una recollida de roba interior femenina, calces i sostenidors, per a poder portar-los-hi ja que aquesta mena de roba no arriba”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En una situació extrema com la que estan experimentant les milers de persones refugiades, els camps d’acollida són brou de cultiu per a tota mena de malalties víriques i infeccioses, com la conjuntivitis o les gastroenteritis; problemes respiratoris agreujats pel clima humit que ha estat fent i per les inhalacions tòxiques de fum produït al cremar tota mena de materials; o  infestacions per polls, entre molts altres problemes.

Especialment delicada és la situació de les persones amb malalties cròniques, expliquen les infermeres, ”que no tenen medicació per al seu tractament ni control sobre la seva situació de Salut”, explica  Yolanda Pueyo. “Als problemes de salut”, afegeix, ”hem de sumar el fet que sovint pateixen de ferides i crisis d’angoixa, provocats per els enfrontaments amb les autoritats frontereres, que llancen pilotes de goma o gasos lacrimògens”. Aquesta és una de les situacions que aquestes infermeres de l’Hospital Clínic van experimentar en l’enfrontament que es va produir diumenge 10 d’abril i en el que van ajudar en el triatge i atenció dels ferits.

La permanència d’aquesta situació de crisi humanitària i l’arribada de la calor de l’estiu en uns espais, els camps, sense cap mena de protecció, fa preveure un empitjorament constant de les condiciones sanitàries i emocionals d’aquests milers de persones.