Glòria Villena és llevadora amb expertesa en lactància materna. Actualment és supervisora de Ginecologia i Obstetrícia a l'Hospital Comarcal de l'Alt Penedès i és consultora internacional de lactància materna IBCLC (per les seves sigles en anglès). Forma part de grups de suport a la lactància com a voluntària com el grup PitPenedès i és fundadora i vocal de la Comissió de lactància materna l'Alt Penedès (formada per membres de l'Hospital Comarcal, de l'atenció primària i mares de grups de suport a la lactància materna). L'any 1997 va fundar el primer grup de lactància materna de Sant Pere de Ribes. En l’àmbit de la docència, imparteix cursos de lactància materna i classes d'esferodinàmia (preparació al part). També, de forma privada, acompanya parts a casa i a parelles que tenen dificultats per quedar-se embarassades.

Es presenta com a dona i mare, un binomi que afirma que li permet entendre les dones i acompanyar-les d'ençà que neixen fins que moren per totes les seves etapes de la vida sexual i reproductiva, però també per l’emocional i l’afectiva. Afirma que gràcies a la maternitat va entrar al món de la lactància materna, amb dificultats que van ajudar-la a resoldre i des d’on intenta ajudar a aquelles dones que com ella tenen dificultats.

• Durant dècades, la tendència era que molts professionals de la salut recomanessin la llet artificial per als nadons. A Catalunya, en els últims tres anys els nadons que prenen llet materna com a mínim els tres primers mesos de vida ha augmentat (font: ICS. APICS: l’atenció primària compta juliol 2017). Podem dir que hi torna a haver una cultura social i de salut sobre lactància materna?

Des de nivells polítics  des de fa poc es fa pressió perquè hospitals i centres atenció primària es posin les piles, com ara l’aprovació al Parlament d’una resolució sobre lactància materna que insta al govern a crear un Comitè de Lactància que revisi i dissenyi totes les polítiques transversals sobre alletament matern i que demana al govern de l’estat que faci el mateix. És un pas perquè els professionals que comencen estiguin més sensibilitzats amb la lactància materna. A nivell local, depèn molt de cada professional i del centre, però crec que s’està movent alguna cosa. No obstant això, a nivell espanyol ni les infermeres, ni els metges ni els pediatries encara no reben formació oficial sobre lactància materna. En el cas de les llevadores, depèn del lloc.
 

• La lactància materna és encara un tabú per a la societat?

No és un tabú, està ben vist que la mare digui que dona el pit però no està tan ben vist que ho faci en públic. La mare que dona biberons, en canvi, es troba amb dificultats perquè socialment s’accepta menys la pràctica.

• La lactància materna va més enllà de donar el pit?

Igual que la resta d'etapes de la vida de les dones, la lactància materna té una part emotiva. No només és donar el pit. Lligat a la criança, també inclou l’acolliment, passar temps amb el nadó, transmetre emocions i calor pel contacte amb el cos, etc. Està demostrat que el contacte pell amb pell facilita que la mare alliberin més hormones com l'oxitocina, entre d'altres substàncies, que fan que el bebè se senti bé i és l’hormona que facilita que la mare i el bebè tinguin aquest vincle. Això no vol dir que la que dóna el biberó no ho pugui fer. Per això, als pares que donen biberó se’ls ha d’informar que han d’agafar als bebès més a coll per fer més contacte pell amb pell.

Glòria Villena atenent una usuària durant la seva pràctica professional.

• Quins són els pilars bàsics de suport perquè una dona segueixi una lactància de forma satisfactòria?
  Hi ha quatre coses importants. Primer, que la mare tingui la voluntat. Segon, que quan el bebè necessiti teta, la mare estigui disponible, que es coneix com pit a demanda. En tercer lloc, l’agarre i la succió han de ser correctes perquè no hi hagi problemes. Per últim, que tot el que envolti la dona l’ajudin i fomentin la lactància: des de la pediatria i la infermera pediàtrica fins la parella i la família.
   
• Des de fa dècades hi ha evidència científica sobre els beneficis de la lactància materna per al nadó i el lactant (nutrients, disponibilitat, etc.). Quin paper té la llevadora en la promoció i l’acompanyament de la lactància?

Com agents de salut hem de promocionar el millor per la mare i per al bebè i això és recomanar la llet materna i explicar els perjudicis o problemes que poden trobar donant llet artificial. No es poden posar al mateix nivell les dues llets, la llet artificial no és un producte natural sinó que és un medicament i hem d’indicar-ho. Hi ha estudis que posen de manifest els problemes per a la salut del nadó i de la mare. A una mare que doni llet artificial també l'hem de fer acompanyament.

La mare decideix si dona el pit però la prioritat ha de ser el benefici del nadó

• Al final és una decisió de la mare

Sí. És la mare, però no hem de perdre de vista els drets dels nens i s’ha d’intentar que es tingui en compte el seu benefici a l’hora de prendre una decisió.
 

S'ha de lluitar perquè quan la mare està ingressada pugui fer l'alletament a l'habitació

• No sempre és possible la lactància materna. És l’últim recurs la llet artificial?

Depèn del motiu. Si hi ha alguna contraindicació, la llet artificial és un recurs. Però si no n’hi ha cap, s’ha de valorar quins són els beneficis d’una i de l’altra i veure quina és la decisió de la mare sabent que és millor la llet materna.

En el cas que hi hagi un impediment per la lactància materna que sigui puntual, com una intervenció de la mare, però hi ha hagut alletament abans, el professional hauria de fer el treball necessari intentant que tregui llet per mantenir la producció i que pugui reprendre l’alletament posteriorment, si hi ha el desig de fer-ho.
Això sí, costa moltíssim per reticències professionals i de vegades organitzatives dels serveis. S’ha d’intentar lluitar perquè sigui més fàcil. Per exemple, que a les unitats de neonats es puguin quedar a dormir amb les mares o pares per fer pell amb pell o quan la mare ingressa tenir un llitet pel nadó perquè s’alleti a la mateixa habitació. A l’hospital comarcal la recuperació post-cessaria les fem a les sales de parts i la mare surt amb el bebè, però als hospitals grans es fan a les reanimacions dels quiròfans i no estan junts de seguida. Això s’ha de canviar.
 

• A partir de quin moment se sol abandonar la lactància i per quines causes més comuns?

Cada cas és diferent. L’alta de l’hospital és un punt crític perquè coincideix amb el canvi de llet de la mare, del calostre a la llet de transició. Els nens es posen nerviosos, ploren molt i si els pares no ho saben poden pensar que demanen biberó. Si decideixen donar el biberó i deixar el pit, la mare cada vegada farà menys llet. També és un moment crític quan el bebè fa estirament i plora perquè necessita més llet. Després, quan la mare s’incorpora a la feina, si no ho pot combinar i no té facilitats és fàcil que abandoni, però hi ha moltes possibilitats per fer-ho. El deslletament natural està descrit entre els 4 i els 6 anys del nen.

• Quines mesures creu que poden promoure i fomentar la lactància materna de la consulta de la llevadora?

Seguint els passos que la Iniciativa para la Humanización de la Asistencia al Nacimiento y la Lactancia (IHAN) exigeix als centres: donant informació correcta, traient publicitats agressives dels biberons per tot arreu als centres... A la teta ningú l’anuncia (riu).  Aquesta publicitat ha de desaparèixer de les consultes! Cal normalitzar la lactància materna exclusiva fins als 6 mesos i amb alimentació complementària fins als 2 anys o més si tots dos volen. Hi ha evidència que a les cultures més industrialitzades hi ha més còlics i a les cultures on hi ha més contacte entre mare i fill i es redueix la incidència.
 

• Un dels projectes amb els quals estàs treballant és la lluita perquè el centre on treballa compleixi els passos de la Iniciativa para la Humanización de la Asistencia al Nacimiento y la Lactancia (IHAN) de l’OMS i UNICEF. Per què és important aquest reconeixement ?

El reconeixement aporta auditories i s’assegura que els professionals estan formats, que tots fomenten la lactància materna, que es no es fa publicitat de la llet artificial, etc. Des del meu punt de vista, no pots sortir de la consulta amb una nota de la marca comercial de llet artificial que has de prendre. S’ha d’acabar amb aquests incentius comercials.
 

• És fundadora de grups de lactància materna no professionals. Per què són necessaris?

Als grups de lactància hi ha mares lactants que són assessores. La gent no va al grup pel tema professional, per això ja te el CAP. Allà troba mares que passen les mateixes dificultats que elles i sap que no se les qüestionarà i se senten recolzades en un “tu a tu”. Les assessores fem de guia del grup perquè la gent que tingui dificultat pugui expressar-se, però són les mares del grup les que aporten les solucions o consells que a elles els han ant bé.
 

• Quin missatge vol reivindicar per la Setmana Europea de la Lactància Materna, que s’inicia el primer diumenge d’octubre?

El lema d'enguany és "Construint aliances per protegir la lactància materna: pel bé comú sense conflicte d'interessos". Quines aliances millor que continuar treballant professionals i pares junts a favor de la salut dels seus fills? No en sabem més els professionals que els pares, hem d'escoltar i acompanyar. I a nivell institucional, ens hem de deixar de posar enganxines i eliminar totes les barreres que no ens deixen avançar.