Nombrosos estudis posen de manifest que mantenir un bon estat nutricional i d’activitat física està directament relacionat amb la salut i el benestar de la població. Amb un creixement de l’envelliment de la població espanyola,—que es preveu que el 2049 el 31.9% de la gent tingui més de 65 anys—el projecte europeu PhysioDom-HDIM (home dietary intake monitoring) planteja millorar els hàbits de vida de la gent gran utilitzant les TIC.

Ho fa mitjançant un servei de televigilància que permet fer el seguiment de l’estat nutricional i de l’activitat física mitjançant la instal·lació de dispositius al domicili dels usuaris. Aquests monitoritzen els paràmetres de salut i envien les dades a les infermeres i altres professionals que poden fer el seguiment telemàtic dels usuaris. Aquest projecte, finançat per la Unió Europea, es desenvolupa simultàniament en tres països: Països Baixos— a través d’una universitat—, el Regne Unit— a través d’una empresa de serveis socials— i Espanya—a través del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), qui també s’encarrega de coordinar el projecte que s’està testant en més de 400 pacients.

Actualment, PhysioDom-HDIM es troba en fase de pilotatge. Infermeres del CST estan liderant i executant la investigació clínica amb persones més grans de 65 anys i malalties cròniques amb l’objectiu de validar si hi ha millora de les seves condicions de vida. La Silvia Sánchez Sola és la pilot líder del projecte a Espanya i juntament amb la Maite Franco Romero han coordinat la investigació on hi ha participat quatre centres d’atenció primària (el Terrassa Nord i el Sant Llàtzer a Terrassa, l'Anton de Borja a Rubí i el Matadepera) amb un total de 162 pacients, 24 infermeres, una nutricionista i dos treballadors socials.

Prèviament i per tal de valorar l’impacte de la intervenció, els usuaris van respondre qüestionaris sobre alimentació, exercici i qualitat de vida que després d’un període d’inactivitat van repetir. Els mateixos tests es van repetir a la meitat i al final del procés de monitorització per tal de valorar l’impacte en la seva qualitat de vida.

“Les infermeres rebien les dades de la teleassistència i feien el seguiment dels pacients i les derivacions pertinents: a serveis socials –en cas de detectar poc exercici físic per si necessitava l'ajuda de crosses o caminadors, o si el problema nutricional estava motivat per qüestions econòmiques— i a la nutricionista –si hi havia desnutrició o obesitat,” afirma Franco.

Les infermeres i els altres professionals tenien la possibilitat de donar feedback i recomanacions personalitzades als usuaris sobre la dieta i l’activitat física i aquests ho rebien a través de la pantalla de televisió. "Veien que les infermeres estaven molt més pendents d’ells, que els cuidaven i això ho valoren molt positivament. També repercutia en la motivació per seguir els seus consells de salut," afirma Sánchez.

Els usuaris veien que les infermeres estaven molt més pendents d’ells, que els cuidaven i ho valoren molt positivament. Durant els mesos en què es va realitzar l’estudi, es van reemplaçar les visites a la consulta de la infermera al CAP pel seguiment telemàtic. “Les facultatives ja disposaven de molts més indicadors de salut del pacient que si hagués vingut a la consulta cada mes o cada 3 mesos,” destaca la líder del projecte al CST. "Amb el sistema de teleassistència, en un dia, una infermera pot veure 50 pacients enlloc dels 15 que podria tenir a la consulta." I és que en tres mesos s’han extret 36.000 mesures de passos, tensió i pes, les infermeres han enviat 2.300 missatges als pacients i s’han fet més de 200 plans d’exercici i 300 dietes.

En la fase actual ja s’han retirat les màquines dels domicilis dels usuaris i s’estan explotant les dades per estudiar quina impacte hi ha hagut en la qualitat de vida i si les visites al CAP han disminuït. Les infermeres de recerca afirmen que la teleassistència és fonamental per la prevenció. "Amb més dades sobre el pacient es pot fer una prevenció abans que aparegui una crisi, agudització o descompensació," afirma Sánchez, i afegeix: "Es pot fer molta més intervenció d’una forma més massiva i personalitzada que no es podria aconseguir a la consulta."

Amb la teleassistència es pot fer molta més intervenció d’una forma més massiva i personalitzada que no es podria aconseguir a la consulta.

Sánchez i Franco ja han participat en congressos i jornades internacionals amb el projecte. Tot i no disposar dades generals, Franco afirma que la majoria de pacients han perdut pes. N’és la prova el cas del pacient de 73 anys amb hipertensió, colesterol alt, malaltia pulmonar i obstructiva crònica, diabetis i insuficiència cardíaca. Al cap de dos mesos de monitorització de la infermera, amb un pla nutricional per tractar la seva patologia i un d’activitat física, va aconseguir reduir la hipertensió a nivells normals i incrementar la seva activitat física.

El projecte PhysioDom-HDIM compta amb partners que van des de desenvolupadors dels programes dels usuaris i de gestió de les dades, universitats i centres de recerca i empreses de serveis socials. La següent fase del projecte és, un cop validat el nivell tecnològic, d’usabilitat i d’eficiència, trobar una empresa que faci la inversió per sortir al mercat i poder implementar el sistema a llarga escala.