Josefina Goberna Tricas és llevadora, llicenciada en Ciències polítiques i Sociologia i doctora per la Universitat de Barcelona en el Programa de Filosofia ètica i política. Actualment és professora titular i investigadora al Departament d’Infermeria de Salut Pública, Salut Mental i Maternoinfantil de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona.

Ha estat codirectora de la revista Matronas Profesión entre 2009 i 2013 i actualment dirigeix la revista MUSAS, Revista de Investigación en Mujer, Salud y Sociedad. Col·labora amb revistes científiques nacionals i internacionals com a revisora i ha estat ponent de conferències i comunicacions en nombroses jornades i congressos, dels quals destaca que ha estat presidenta del 1r i 2n Congrés Internacional “Género, Ètica i Cuidado”. També és autora d’un nombre considerable d’articles científics i ha estat coordinadora en la publicació de llibres i autora de capítols en obres col·lectives.

En l’àmbit de la recerca, la seva tesi doctoral guanyà el premi d’investigació sobre bioètica de la Fundació Víctor Grífols el 2010. Ha estat investigadora en projectes d’àmbit nacional i internacional, ha dirigit o tutoritzat 8 tesis doctorals. En l’actualitat lidera el projecte de recerca Prevenció i detecció de les violències de gènere durant l’embaràs: de la violència masclista a la violència obstètrica, que ha estat finançat en la convocatòria RecerCaixa 2016.

• Quins són els objectius de la recerca?

El projecte treballa en dues línies i pretén assolir un objectiu general en cada una d’elles. D’una banda, promoure canvis que permetin un tracte humanitzat i respectuós amb la dignitat i el dret d’autonomia de les dones, que identifiqui i eviti comportaments patriarcals en l’atenció al part. I de l’altra, capacitar les llevadores d’atenció primària implicades en el seguiment de l’embaràs en la detecció i abordatge de la violència de gènere a l’embaràs.

• Què l’ha portat a desenvolupar aquesta recerca?

Fa anys que investigo en els aspectes ètics i comunicatius i en la humanització de l’atenció a l’embaràs i al naixement. Des de les institucions de salut es promouen canvis tendents a implantar les millors pràctiques sanitàries avalades per l’evidència científica en l’atenció al naixement. No obstant, les dones i les seves parelles segueixen manifestant, a vegades, descontent i frustració amb l’atenció rebuda que consideren poc respectuosa amb la seva dignitat i que no les té en compte com a protagonistes de l’atenció. Per tant, cada cop és més freqüent que es denunciï “violència obstètrica”. En la nostra recerca, partim de la hipòtesi que aprofundir en els aspectes ètics i comunicatius de l’atenció pot ser un mecanisme de prevenció de la violència obstètrica. En el moment de sol·licitar l’ajut a la Convocatòria RecerCaixa estàvem investigant amb una doctoranda en relació a la detecció i abordatge de la violència de gènere durant l’embaràs.

En el projecte presentat i finançat en la Convocatòria 2016 de RecerCaixa s’engloben, per tant, les dues línies de recerca: la detecció i abordatge de la violència masclista durant l’embaràs i la definició i contextualització de la violència obstètrica en relació al respecte als drets de les dones i en la promoció d’un apoderament que permeti una presa de decisions en un context relacional i deliberatiu.

• En què consisteix la violència obstètrica i qui l’exerceix?

La violència obstètrica es defineix com "la que exerceix el personal de salut sobre el cos i els processos reproductius de les dones, expressada en un tracte deshumanitzat, abús de medicalització i patologització dels processos naturals." La violència obstètrica és aquella que s’exerceix en el sí de les institucions de salut, moltes vegades sense que els professionals en siguin conscients, donat que sovint les pròpies rutines i pràctiques institucionals es fonamenten en models patriarcals consolidats des de fa anys i en els quals els professionals s’han socialitzat.

La violència obstètrica és la que exerceix el personal de salut sobre el cos i els processos reproductius de les dones, expressada en un tracte deshumanitzat, abús de medicalització i patologització dels processos naturals. S’exerceix en el sí de les institucions de salut, moltes vegades sense que els professionals en siguin conscients.

• Al títol de la recerca es refereix a violències de gènere durant l’embaràs en plural. A quin fet respon aquest matís?

A que com és prou conegut, moltes dones són víctimes de violències masclistes de caràcter físic, psicològic, econòmic o sexual. L’origen últim d’aquestes pràctiques violentes es troba en que vivim en una societat que conserva encara un fort component patriarcal. A aquest component patriarcal no n’escapen les pròpies institucions de salut que moltes vegades socialitzen els professionals a unes pràctiques i comportaments irrespectuosos que s’han naturalitzat en el si de les institucions sanitàries i que s’anomenen com a violència obstètrica; tot i que potser seria més idoni anomenar-ho com a violència sanitària. Els professionals de la salut, sovint, s’han socialitzat en una negació de tots aquells aspectes relacionats amb les emocions durant els processos assistencials, sota el mite de que "allò personal no ha d’influir en l’atenció professional". D’aquesta forma s’ensenya a executar pràctiques i tècniques però alhora ho aprenen des de la insensibilització, sempre sota el paraigua de la cientificitat i la bona praxi professional.

• Considera que l’embaràs és un moment crític per patir violència?

En relació a la violència masclista, un estudi publicat l’any 2013 determinà que la violència psicològica, durant l’embaràs, fou el 28,4%, la física del 13,8%, i l'abús sexual del 8,0%. En territori espanyol, una investigació feta per Velasco el 2014, revela una prevalença d'entre un 7 i un 21 %. Les conseqüències d’aquesta violència durant l’embaràs no només es centren en la salut de la dona, sinó que s'amplien per la possibilitat de desencadenar complicacions en la gestació i/o el part, i pel risc de conseqüències negatives envers el fetus.

La violència durant l'embaràs no només té conseqüències per a la salut de la dona sinó també complicacions en la gestació i el part que tinguin conseqüències negatives pel fetus.

• Segons es desprèn de la recerca, a l’Estat espanyol la proporció de dones que reconeix haver patit violència masclista ha passat d’un 5,1% el 1999 a un 12,5% el 2015. Quina tasca tenen les llevadores i les infermeres en la prevenció i detecció de la violència de gènere durant l’embaràs?

La llevadora és el professional de referencia per al seguiment de l’embaràs normal al sistema de salut català. Pel seu contacte directe amb les dones durant l'embaràs, part i postpart té un paper crucial en la realització d'un cribratge sistemàtic de detecció de la violència. Per tant, les competències comunicatives i l’apoderament dels professionals en quant a coneixement de circuits i protocols són crucials per abordar l’entrevista amb les dones i poder-les acompanyar quan es detecta algun cas. S’ha proposat incorporar qüestionaris estandarditzats de detecció de la violència de gènere durant el seguiment i control gestacional. Hi ha qüestionaris validats, però la seva aplicació no es fa habitualment i els protocols no ho solen recollir; en la pràctica, el diagnòstic obeeix a la percepció i sensibilitat de cadascun dels professionals. Conèixer aquestes eines i valorar la seva utilitat és també un aspecte important per a la pràctica d’infermeres i llevadores.

Pel seu contacte directe amb les dones durant l'embaràs, part i postpart la llevadora té un paper crucial en la realització d'un cribratge sistemàtic de detecció de la violència.

• El sistema de salut és efectiu per prevenir i detectar la violència envers les dones?

Totes les dones acudeixen al sistema de salut per a l’atenció a embaràs i part, per tant és un moment excel·lent per tal de detectar i abordar les situacions de violència masclista. Es considera que les situacions de violència de gènere són infra-detectades pel sistema de salut, per tant, la capacitació d’infermeres i llevadores i la seva sensibilització cap a la importància del problema és crucial per tal que realment puguin ser efectives en aquest camp. Tanmateix, la violència obstètrica es genera des de les pròpies institucions sanitàries.

La reflexió professional i el desenvolupament d’un pensament crític que explori i revisi les rutines i les pràctiques hospitalàries és també un aspecte fonamental en la prevenció i eradicació de les pràctiques i actituds irrespectuoses durant l’atenció al naixement.

• Ha dut a terme un treball amb investigadores de diferents disciplines. Com valora aquest fet?

Vivim en un món complex en què l’especialització ha arribat a alts nivells a totes les disciplines acadèmiques i científiques. En aquest context, la interdisciplinarietat i la col·laboració de diferents disciplines esdevé fonamental en tots aquells aspectes que tenen a veure amb la recerca aplicada a les persones. Per aquest motiu, en aquest projecte col·laborem professionals de la salut com llevadores (Dra. Noemí Obregón, Sra. Analía Gómez i Sra. Mónica Isidro) amb investigadores dels camps de la pedagogia (Dra. Montserrat Payà) i de la filosofia (Dra. Margarita Boladeras).
 

• Com valora que el treball hagi estat seleccionat en la convocatòria RecerCaixa 2016?

Quan els investigadors presentem propostes de projectes de recerca en convocatòries altament competitives, que la teva proposta se seleccioni suposa un gran honor i un reconeixement a la qualitat de la recerca proposada. A la convocatòria RecerCaixa 2016 es van presentar 205 projectes i només se’n van finançar 18. Que es reconegui que el projecte presentat es troba entre el 10% millors és un alt reconeixement per als investigadors que l’han presentat. Però el més important és que comptar amb reconeixement i finançament ens permet aconseguir els objectius plantejats de treballar en l’apoderament de les dones en la presa de decisions sobre el seu procés d’embaràs i part i aprofundir en la definició i millora de les competències d’infermeres i llevadores en la prevenció i detecció de totes les formes de violència envers les dones. Volem treballar conjuntament amb diferents institucions i organitzacions infermeres per complir aquests objectius, ja que tota col·laboració repercutirà en una millor atenció a les dones durant l’atenció a embaràs, part i puerperi.