Tres de cada deu dones a l’Estat espanyol ha patit violència masclista i un 14% ha estat víctima de violència física o sexual alguna vegada segons la Macroencuesta de violència contra la mujer 2015 del Ministeri de Sanitat i Serveis Socials. Una dada que es manté des de fa anys i que es pot extrapolar a qualsevol sector poblacional. Teresa Echeverría, membre de la Comissió de Maltractament i Salut  (CMiS) del COIB afirma que "la violència  cap a les dones també impacta el món de la salut. No només es dóna entre els usuaris sinó que afecta també als professionals de salut." Sobre la necessitat d’investigar en violència, Echeverría posa de manifest que és essencial per conèixer en la dimensió real dels efectes sobre la salut, els comportaments nocius en l’autocura i per trobar estratègies per intervenir com a professionals.

Amb l’objectiu d’impulsar la recerca en aquest àmbit, el CMiS promou el cicle reflexiu "Recerca en violència i salut" que al llarg de tres sessions vol motivar la mirada sobre l’eix violència i salut per tal de visibilitzar aquest fenomen. En el primer dels debats que es va celebrar al col·legi, es va tractar la investigació en violència de gènere des de diferents punts de vista. Una reflexió conceptual, una experiència personal reflexiva sobre la pràctica infermera que va impulsar una tesi doctoral sobre el tema i l’experiència en la docència d’un projecte d’investigació sobre la percepció de la violència i salut entre els alumnes d’infermeria, van ser els eixos tractats per les ponents Begoña Román Maestre—professora de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona—, Mª Casilda Velasco Juez— llevadora jubilada— i Assumpta Rigol Cuadra—professora de l'Escola d’Infermeria de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona.

Román va definir la violència com a "qualsevol forma de fer sentir mal a una persona, sigui física, psicològica o estructural" i va establir que hi ha un tipus de violència menys fàcil de detectar que forma part de la manera de relacionar-se i de funcionar de les persones, és inherent al llenguatge i a les jerarquies. Considera que les infermeres són de les professions que més poden ajudar a gestionar la complexitat de les problemàtiques de la violència, un fenomen plural i multiforme que cal abordar amb "cautela, formació, prudència i professionalitat". "Amb una antena més ampla que la seva especialitat, intenten veure la persona que pateix en la seva globalitat i solen tenir més facilitat per ajudar a detectar problemàtiques intangibles,” va afirmar. “La persona que rep violència demana ser escoltada i acompanyada, però necessita ser capacitada per gestionar de forma autònoma el problema”.

En general, les infermeres intenten veure la persona que pateix en la seva globalitat i solen tenir més facilitat per ajudar a detectar problemàtiques intangiblesD’altra banda, Velasco va aportar el seu cas pràctic com a llevadora i la tesi doctoral que va dur a terme sobre violència de gènere durant l’embaràs investigant les dones que atenia. El seu interès en la investigació va començar amb una agressió d’una dona embarassada que atenia per part del seu marit davant la qual les companyes llevadores sentien incomoditat i incomprensió pel fet que no volgués denunciar l’agressor i els generava una actitud negativa cap a la dona. Aquesta realitat la va fer reflexionar sobre el fenomen de la violència i l’impacte en els professionals de la salut i va impulsar la seva tesi doctoral.

En la recerca va posar de manifest que una de cada quatre dones embarassades ateses en hospitals públics andalusos havia patit violència durant la gestació i va constatar la manca de consciència i normalització de la situació entre un gran sector d’infermeres, que no consideraven que fos la seva competència actuar en casos de violència. “Les llevadores veien a les dones com a víctimes però no feien acompanyaments, i precisament això és un altre tipus de violència,” remarcà Velasco, i va afegir la necessitat de “prendre partit i fer les derivacions a serveis socials.” “L’embaràs és un moment clau per detectar la violència en dones perquè és quan van al servei de salut de forma segura i en més ocasions,” va afirmar Velasco.

L’embaràs és un moment clau per detectar la violència en dones perquè és quan van al servei de salut de forma segura i en més ocasionsDes del punt de vista de la docència, Rigol va posar de manifest la manca de formació en violència de gènere de les infermeres. "Tenim la necessitat d’introduir continguts específics i transversals sobre violència contra les dones en els plans d’estudi i de realitzar un treball conjunt entre l’assistència i la docència,” afirmà. I va concloure que la "formació dels professionals de la salut és la principal via per a la detecció precoç, l’assistència i la derivació."

La formació dels professionals de la salut és la principal via per a la detecció precoç, l’assistència i la derivació de la violència de gènereDe manera conjunta, les ponents van coincidir en la necessitat de tenir més formació en violència de gènere per capacitar a les infermeres a tractar la problemàtica d’una forma professional i no "des del consell de l’amistat", destacant que no només s’investiga per conèixer, sinó també per poder aplicar-ho en la pràctica assistencial. L’eix de violència i salut se seguirà debatent en les properes sessions del cicle reflexiu que tindran lloc al COIB fins el mes de juny.