Dolors Rodríguez és infermera i integra la Comissió de Maltractaments i Salut del COIB, que ofereix assessorament a les infermeres per abordar el maltractament a la dona, en el seu entorn professional. Però les infermeres, pel fet de ser majoritàriament dones, tampoc queden exemptes de viure aquesta situació de risc. En l'àmbit personal, sovint no saben com trobar suport professional o els fa vergonya demanar-lo. Des d’aquesta comissió també es treballa per posar en marxa, durant el proper any, un nou programa d’atenció específic per a la infermera: el programa 'Ajuda'. 

 

D’on neix la necessitat de crear aquesta comissió?

 

Ja fa anys que amb Esperanza Díez i Teresa Echeverría, les altres infermeres que integren la comissió, estem treballant des dels nostres àmbits professionals sobre la qüestió. Des de la comissió del COIB volem oferir la nostra expertesa per ajudar a intervenir, assessorar i obrir noves línies de recerca. Hem començat per la violència cap a la dona perquè no només és un fenomen social, sinó també un greu problema de salut pública. Ho demostren les xifres: una de cada tres dones pot patir una situació de violència de gènere durant la vida, segons l’Organització Mundial de la Salut.

 

 

Sovint la dona maltractada no n’és conscient, perquè en tots els casos la violència inicial es tradueix en violència psicològica exercida pel poder de la parella, en aquest cas, l’home. No voler mantenir relacions sexuals i haver-ho de consentir, patir un control exagerat d’horaris, de la manera de vestir o de les relacions d’amistat són símptomes que poden fer-nos veure que la dona es troba en una situació de violència.

 

 

A vegades atenem dones amb ansietat, hipertensió o cefalees recurrents que no s’acaben de solucionar. Pot ser que la dona estigui somatitzant una situació de violència. De la mateixa manera que, habitualment, preguntem a l’usuari sobre al•lèrgies o el consum d’alcohol, també hem de poder preguntar si pateix alguna situació de violència a casa. Les infermeres hem de mantenir aquesta mirada i aquesta visió de gènere. Si no preguntes, no saps. Per detectar hem de preguntar.

 

 

Les infermeres hi estan sensibilitzades, però el més important és tenir suficient coneixement i habilitats per poder detectar aquest tipus de casos i saber-los gestionar. Cal tenir una actitud d’escolta empàtica, activa, trobar un espai per mantenir la confidencialitat i fer la que dona es senti compresa i segura.

 

 

Sí, és clar i això mai ho podem perdre de vista. Tenim casos detectats d’infermeres que pateixen aquesta situació i, sovint, els costa recórrer i picar la mateixa porta de les dones a les quals elles ha atès. És per aquest motiu que estem treballant en la creació d’un programa específic i intercol·legial, que sigui una porta d’entrada per oferir un primer assessorament psicològic, infermer, social o jurídic. Es tracta de preservar la confidencialitat de la col·legiada i oferir una atenció holística amb els millors experts.

 

Com pot ajudar una infermera quan detecta una col·lega en aquesta situació?

 

Hem de respectar la seva situació, escoltar els seus dubtes i decisions i sobretot no l’hem de jutjar. Si detectem petits indicadors que poden fer-nos veure que pateix una situació de violència de gènere hem de poder fer-li veure, encara que sigui subtilment, parlant d’experiències pròpies o properes per tal que s’adoni de la seva realitat.

 

El maltractament que pugui patir una infermera en el seu entorn personal pot acabar interferint en l’atenció a l’usuari?

 

Qualsevol situació que generi malestar a la infermera pot interferir a nivell professional, però no té per què. Molt sovint, la dona maltractada posa en marxa mecanismes per anar trampejant, per protegir-se a ella i també a les persones del seu entorn, per exemple els fills. Això sí, són dones sotmeses a una situació d’estrès continuat i segur que el seu cos se’n ressentirà. No hem d’oblidar que la violència fa emmalaltir. 

 

---

Per saber-ne més sobre la Comissió i sobre el recursos que us recomanen feu clic aquí.